Txewaka bloc

La Barcelona fashion, com sempre desmereix les festes populars. Aquest any una cosa molt curiosa al districte de Gràcia es trobaran 4 rues en el mateix dia, Barris Nord, Camp d’en Grassot , i la de la Vila de Gràcia  i després la de la gran Barcelona “cool”.

Les tres primeres rues, potser no són les millors rues del món, però, per a mi ho són perquè són les rues que neixen del teixit popular, del esforç de veïns i veïnes, i es fan amb pressupostos molt baixos. En aquesta Barcelona on és parla de l’individualisme, Gràcia torna  a ensenyar a la ciutat veïna, que els moviments populars tenen fan el seu paper i que no es funciona amb un talonari de 400.000 euros.

Per mi es una vergonya que la gran Barcelona no hagi mogut fitxa per fer una sola rua a Gràcia, o es que no es veu bé l’esforç del moviments populars?

Fa uns dies  vaig tenir l’experiència d’anar per primera vegada a la Biblioteca Jaume Fuster, al entrar em va sorprendre ho gran que era, ho “fashion i “cool “ que l’han feta. Estava plena de gom a gom vaig estar 10 minuts buscant una cadira per poder estudiar.

Un cop trobada la cadira, al segon pis, comença al xou, un parell d’argentins que s’embalava que feia molt de temps que no es veien perquè no paraven de parlar en veu baixa.  Al costat entra una noia autòctona que obre el seu ordenador i la música famosa del windows, la noia va ser educada i em va demanar perdo.

A tot el recinte hi havia un fil musical de soroll de cadires que la gent movia per aixecar-se i per sentar-se ( molt ala moda, però ningú pensa que les cadires no  han de fer soroll, en una biblioteca) Va haver-hi un moment  que el soroll de les cadires van començar a sonar com una melodia de samba.

El colmo va ser una nena la seva mare i la seva avia que van muntar un xou com si estiguessin a dintre del mercat de crits de plors i de converses tontes. Ningú els hi va dir res

Però la cirereta del pastís va ser un tipus menjant-se un iogurt de vidre i el personatge en qüestió es entretindré  a escurar el iogurt

Avui a falta de 48 hores que s’acabi la meva primera exposició, us puc dir que sóc la persona més feliç del món, per molts motius.El primer és perquè a l’exposició ha passat bastant gent, i tots els comentaris són molt bons.Segon perquè he vengut a dia d’ahir 4 fotos, i això em fa molt feliç, pq hi ha amics que han decidit compra una foto meva, pq els hi agradava, alguns ho han fet d’amagatotis perquè  no m’entarés.  A tots els que heu anat, els que meu comprat una foto i els que meu  fet algun encàrrec amb altra tamany, moltes gràcies a tots per contribuir al meu somni.

Estic llegint un llibre de la Eva piquer que es diu una Victoria diferent. El llibre fins on he llegit està molt bé, però un dels capitols m’ha fet pensar una mica.  “Llibre de reclamacions. Si la vida fos un catàleg  de petits plaersem queixaria deper vici de petites coses qeu m’exasperen. Que bé que ja em tornin a exasperar les petites coses. Les contraportades que aixafen la guitarra i expliquen massa detalls de la novel·la. Les crítiques de cine que revelen l’escena final de la pel·lícula.  Els poemes que no m’emocionen. Els poemes que no entenc. No saber entendre un poema. La quantitat de llibres bons que no he llegit. La quantitat bons que no llegiré mai. La lletra petita dels contractes. La mala lletra. (….) I sobretot, la certesa que la vida no es un catàleg de petits plaers. Quin seria la vostre llista de petits plaers, per ficar al llibre de reclamacions.

Divendres vaig inaugura la meva exposició de fotografia, per mi va ser un dia molt feliç, per dos motius. Un perquè he portat endavant un somni i l’he fet realitat ( un somni que feia molt  que tenia tancat en una calaixera ). Segon, perquè em vaig estar molt feliç d’estar rodejat de la gent que estimo, ( els amic i la família ).  Divendres vaig sortir de la sal d’exposició com si anés en un núvol, perquè era molt feliç, em sentia estimat i recolzat. I després perquè a la gent li va agradar molt les fotos. Des de aquest bloc vull agrair als blocaries i amics Roger  Guillem, i el  meu diari digital transversalweb,  per els seus articles. Gràcies a tots els que vau vindré a la inauguració i a tots els que teniu ganes d’anar, espero els vostres comentaris.

Abans d’ahir, parlant amb un amic sobre l’exposició, va entrar la moralina de vendre o no les fotografies. Sobre el meu punt de vista, vendre una fotografia a part de demostrar que la teva perspectiva fotogràfica agrada, sempre es un orgull dir que hi ha gent que te imatges captades per tu en una paret de casa seva, de passada serveix per recuperar la inversió econòmica que tu has destinat a fer l’exposició.La Moralina ve ara, quin es el preu d’una fotografia meva? Aqui vam entrar en discusió per ser un fotògraf novell, si una fotografia te el mateix preu que un quadre, o una litografia, si una fotografia en blanc i negre ha de ser més cara, que en color que són de laboratori i el blanc i negre es manual i com aquella  tant sols hi haurà una, ect……. Jo després de la conversa d’experts d’art 😀 Jo vaig decidir vendre-les barates i en venc alguna seré l’home i el fotògraf més feliç del món. Fins divendres, els que vingueu

Per els que em coneixeu, sabeu que porto molt de temps amb ganes de fer una exposicó de fotografies, doncs en molts pocs dies porto a la llum el meu somni, el meu somni es fa realitat.

L’exposició l’anomeno “ sensacions fotogràfiques al camí de Santiago  i Homenatge a la Costa da Morte “.

Encara  queda una setmana i em queden unes quantes coses a fer, però tot està en camí.

Sols us vull convidar a veure l’exposició i que em comenteu que us ha semblat. No serà possiblement la millor exposició, però per a mi serà la millor, perquè  serà la meva.

Diumenge vaig anar a veure l’espectacle de circ i música de Lluís Llach, coma  fan d’en Llach per mi va ser fabulós una miqueta curt, però que anem a fer-hi, resignació. Una de les coses que vull agrair en Llach és el seu punt de rebel, d’opinar i dir el que pensa sense por d’una subvenció  ( com l’espectacle un por de mar blava, que el govern Pujol el va castigar per parlar massa contra el govern de CIU ). En aquest espectacle Luís treballa amb un conjunt de gent de la Makabra, com tots sabeu desallotjada fa ben poc, on l’ajuntament no ha fet res al respecte, per treballar amb el tema del circ a Barcelona a part del centre cívic de nou barris.

Gràcies, per ser així, el que no et perdonaré mai es que pleguis.

Perdoneu, el meu estat on line, però estic montant una exposció i vaig un pel de volid confió que a partir del cap de setmana que anire molt més tranquil.

Apa les 5 coses que no sabeu de mi

Vaig participar com a extra a una pelicula que va fer el grup parchis ( el que no recordo el títol )

Quan era petit uns 6 anys em van apuntar a una coral i els tres dies la coral va plegar ( que cadascu es prengui l'informació com vulgui, però s'ha de dir que l'oida musical es nula )

M'agraden els comics " Asterix i Obelix" "Calvin i Hobbes"

Col·lecciono figuretes de Barrufets, i aquest caga tio ma cagat un

He anat de festa amb en Jaume Sisa, i el grup de música " Antonia Font" i en Sisa em va confirmar que un cosi de ma mare li va ensenyar a tocar la guitarra i li va ensenyar les primeres revistes porno

Me trobat aquest video del Rei colocat per Franco i el discurs de nadal que fa es molt bó,us recomano que el mireu no arribar ni a tres minuts. Jo he rigut durant molt estona