Txewaka bloc

  Ahir a la nit estava treballant, i de cop i volta trucada d’en Roger, li dic que surto del plató i amb una veu trista m’explica que havia de sopar amb l’Albert, i quan portava molt esperant va rebre un missatge anunciant la mort de l’Albert. Quan m’ho diu em quedo sorprès i em diu si puc confirmar la noticia. Tot seguit truco en Guillem ( el regidor ) i amb la seva veu, només dient-me “hola Eduard” ja li vaig dir que no feia falta que em digués res perquè m’ho acabava de confirmar amb la seva veu. M’explica el poc que sap i a partir d’aquell moment va ser una estona on el mòbil treia fum – que dur ha sigut anunciar la teva mort, Albert – sentir la gent que es quedaba flipant o sentir la veu plorosa dels que et volien explicar la notícia.  Ahir va ser, com avui un dia molt trist, Albert et trobaré a faltar. Com Gràcia i com milers de graciencs.

En la meva galeria d’imatges he fet una carpeta de fotografies de grups de música que he anat seguint i he tingut la sort de poder-los fotografiar ben apropet.. Trobareu fotografies de Gertrudis, La carrau, Strombers, Ara Mateix, Feliu Ventura i el grup d’un amic meu que un cop l’any fan un concert en un Bar de l’Hospitalet i toquen amb un mestre jove del Jazz en Jordi matas, en la seva pagina web te un divertimento tal com l’anomena un disc que es diu cansong’s que es pot baixar i val molt la pena. Espero que gaudiu de les fotografies

Sense paraules……..

Amb aquest escrit vull retre un homenatge a la Xusqueta, la meva fidel companya de viatge ( mai millor dit ). Ahir a les 17:09 vaig parar el seu motor, perquè descansi per sempre. Amb aquests casi 9 anys de convivència em fet 58.498 km de viatges i d’aventures. Els 3 viatges a Altafulla, les fredes matinades quan anàvem a treballar a Sant Joan Despí on col·locàvem el carro ple de cartes per collons, les vegades que t’has quedat sense benzina perquè l’amo és un despistat que sempre va tard i pensant ja arribaré. La gent que hem portat de paquet i que mai havia muntat amb una moto, recordo a dos persones una la Marta que em va agafar tant fort perquè tenia molta por que em va fer un morat, i l’altre el Víctor Peñarroya que va muntar a la meva moto el 3 dia de tenir-la, entre jo conductor novell i ell que no havia muntat mai i que no parava de moures jo anava controlant la moto com podia. Els viatges per l’àrea metropolitana per anar a fer castells ( Molins de Rei, Sant Cugat, Vallvidrera) Les excursions per plaer que vam fer a la carretera d’Horta a Cerdanyola. La quantitat de coses que has portat recordo quatre – El dia que amb precinto vaig portar un cavallet de pintor lligat com vaig poder al costat dret de la moto ( la gent no parava de mirar-nos ) – l’altra un dia que vam portar des de Consdecor fins el local de la colla ( torrent de l’olla amb Diluvi ) 1.000 Espadats ( Espadat es una revista que fèiem els castellers d’unes 16 pagines ). – L’altra va ser pocs dies abans de Festa Major del 2005 ,que ens faltava moltes coses de material, vaig agafar la moto per anar al Servei Estació i encara no sé com vam arribar perquè jo no tenia lloc per posar els peus a terra. – L’ultima va ser aquest estiu que vaig portar la Picarol ( la meva tortuga ) a casa dels meus pares en un bagul de plàstic de 90cm x 40cm repenjat entre la meva esquena i la caixa que porta la moto. La quantitat de gent que s’ha queixat perquè eres una moto incòmode per pujar perquè tenia la caixa a redere. Posar-te nom ha fet que et fessis molt meva el mecànic l’àngel sempre que el trucava ja sabia que la Xusqueta vindria. El David el nou mecànic que fa cosa d’uns 7 mesos et vaig portar i em va preguntar els quilometres que portaves es va quedar amb la boca oberta amb la quantitat de quilometres que portaves a sobre i ho bé que estaves cuidada de motor ( perquè aigua de pluja si però rentar-te poc, tot s’ha de dir ). Però farà cosa de mig any vaig pensar en retirar-te no perquè no funcionis, si no perquè ja entraves al banc del si no fos i creia que ja portaves prou “tute”. I ara entra la hora de descansar. Podria continuar explicant coses, però no pararia, Xusqueta molta gràcies per tot, i pensa que Xusqueta sols hi haurà una.

Ahir fer una gran descoberta el museu etnològic que hi ha al parc de Montjuïc, és el típic museu que passa desapercebut, jo sabia que existia, però no em cridava l’atenció, perquè veure la vida menestral i camperola entre el 1900 i el 1950 sorprèn molt a un urbanita com jo.

El Museu Etnològic de Barcelona neix l'any 1949. Les seves col·leccions procedeixen d'Europa hi està especialment representada la cultura camperola i menestral hispana, amb fons molt importants del Pirineus sud i de Salamanca, d'Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania, Cal destacar les procedents de les Filipines, Japó, Marroc, Etiòpia, Mèxic, Equador, Nova Guinea i Austràlia.

Una de les coses que més em va agradar, va ser que al museu hi ha moltes activitats i que els treballadors en tot moment t’informen de quan comença l’activitat, mentre tu estàs mires el museu.

 Una experiència que val molt la pena.

El divendres passat viag llegit aquest article de l'amic Albert Musons a l'independent. Recomano que el llegiu.

L'article es l'ultima pagiana d'aquest PDF

És una recomanació per qui li agradi els cantautors amb cançons inteligents.

Casandra

1.- Casandra: hermosa hija de Hécuba y Príamo, fue sacerdotisa de Apolo. El dios, enamorado de la joven, le prometió el don de la profecía si aceptaba entregarse a él. Ella aceptó, pero una vez iniciada en las artes de la adivinación, se negó a cumplir su parte del trato. Apolo, airado, le retiró entonces el don de la persuasión: aunque ella dijera la verdad, nadie la creería. Casandra nunca sería creída en sus pronósticos. Y, así, anunció repetidamente la caída de Troya pero nadie le prestó atención.

Sense entrar en discurs polític de qui te la raó i de qui no la te i si són bons o dolents els nacionalismes. Vull analitzar la frase d’en Zapatero que li va dir a Ibarretxe

Zapatero:

“Ibarretxe s’equivoca de país, de continent i de segle……”

Sobre equivocar-se de país, l’estat espanyol és l’estat que més a maltractat els nacionalismes tot i dir-se que és un estat plurinacional.

Sobre de continent Europa és el continent on més estats han nascut.

I Sobre el segle. En la recta final del segle XX  europa ha sigut el lloc on més estats han nascut.

Aquí va la meva reflexió.