Assajos sobre la realitat

Sembla que la totxana no és l'únic sector en crisi. Les xifres de les revistes masculines no són per tirar coets i els experts ja comencen a pensar els motius de la pèrdua de lectors a revistes com Maxim, FHM o Nuts. La fòrmula cotxes-dones-esports-moda està esgotada? El Mundo.es fixava de forma interessant una anàlisi sobre el mercat britànic que serveix per observar la magnitud d'aquest problema editorial que destrempa a més d'un. Revistes com Playboy analitzen aquest horitzó i fullejant les seves pàgines ens donem compte que ja han agafat el toro per les banyes. Menys sexe explícit i més tendència que permeten ampliar el target fins el públic femení. És curiós, no obstant, el cas d'aquesta revista que a finals dels noranta va apretar la línia de les seves diferetns edicions per mostrar-se més picant, obrint al màxim les cametes dels seus conillets. Una dècada més tard, la dona-objecte no és políticament correcte i retorna la marca del prestigi per les seves signatures i no tant per les seves noietes.

En Roger Gispert recomanava aquesta setmana El Celler de Noah Gordon perquè li permetia aprendre una mica la història del país. M'apunto la lectura i en deixo l'aproximació a una altra: L'Home Manuscrit, en Manuel Baixauli. Reconec que aquesta obra m'ha deixat extasiat. El vaig recuperar de la memòria perduda tot just aquesta setmana. Recordo que me'l vaig voler comprar per Sant Jordi però una casualitat ha fet que l'agafés d'una prestatgeria de La Central aquests dies que la canícula et fa anar de botiga en botiga cercant una pausa d'aire acondicionat. (Segueix)

Em fascina la capacitat de la xarxa de reinventar nous gadgets, utilitats i eines de forma permanent i continua. Un amic meu diria que mentre el segle XX va ser el temps dels grans invents el segle XXI és territori de les versions i les millores de les coses existents. Al mateix temps, però, que parlo d'aquesta fascinació també hi ha cert respecte per aquest monstre nodal que és Internet, que et fa estar excessivament despert i alerta de les noves formes amb què es mostra. Un mes a Internet pot ser un període massa llarg a perdre si vols desconnectar. La contraportada d'aquest dimecres d'en Carles Capdevila combina la por d'un individu que als gairebé 43 anys es veu abocar al Facebook de forma impulsiva. (Segueix)

Deu ser la calor o l'agost en una ciutat envaïda de turistes, però llegir el diari es converteix en una reflexió constant sobre el tipus de món en què vivim. Una perspectiva a voltes un xic pessimista. Veïns del barri de Sant Antoni van recollir signatures per tal que en la reforma del mobiliari urbà de la zona hi haguessin bancs per seure individuals. Resulta que són nombroses les queixes dels residents perquè els bancs de la zona s'omplen "d'indigents i immigrants". La ciutat esdevé no només per les normatives sinó per la pròpia arquitectura i el mobiliari urbà un espai hostil i propens a la més absoluta vigilància. (Segueix)

Els Jocs Olímpics de Pequín que estan a punt de començar seran recordats a priori no només pels rècords que es puguin produir sinó també per la controvèrsia que ha causat la designació d'un país com la Xina per celebrar la cita olímpica. Aquests mesos hem assistit a condemnes, boicots artístics i molts incidents al pas de la flama olímpica des d'Olímpia fins terres asiàtiques. El cert és que malgrat que el relleu de la flama té un significat d'agermanament entre pobles, els orígens d'aquest són més aviat foscos.

Per què el Partit Popular (que es diu de Catalunya...) es nega a votar conjuntament amb la resta de grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona una declaració que defensa el model lingüístic del país i nega que el castellà estigui en perill?

Enguany ni la gira europea del Barça ni la mundial de Bruce Springsteen. Si encara tens un xic d'infantesa a les venes, el que toca es celebrar la gira dels Barrufets. Com ho sents, ara fa cinquanta anys el dibuixant belga Peyo va treure de la seva ploma aquests simpàtics éssers blaus i per celebrar-ho han començat des de principis d'any un seguit de celebracions que de moment els han dut per ciutats com Angulema, Budapest, Varsòvia o Bilbao. Hereu, apunta-ho: volem els Barrufets a Barcelona! (Segueix)

En un mil·leni on cada cop s'imposa més la moda de les cafeteres nespresso i de tots aquells complements que fan que gairebé no vegis el cafè fins que t'arriba a la tassa, cal deixar de banda les calors i les mandres per posar a punt una oda a una vella cafetera, la meva vella cafetera que corre per casa. Vas arribar com un regal familiar, gairebé com si fos una qüestió obligada que estiguessis a casa i poc a poc t'has guanyat el respecte dels convidats, que lloen el teu sublim cafè. (Segueix)