Divendres al concert de Catalunya acció Sonora em va fer sentir esperançat, pq vaig veure que els nous catalans s'implican en el meu país i una cosa que ja donava per perduda sembla qeu no. Us adjunto el manifest que vam llegir i al seva web.

VOLEM VIURE EN CATALA

manifest per el 23 d’abril de 2007.

adhesions a info@immi.cat



Nosaltres, homes i dones que havent nascut a l’estranger hem escollit
Catalunya per construir un futur per als nostres fills, volem expressar
en aquest manifest la nostra opinió amb la oportunitat de la Diada de
Sant Jordi, patró dels Països Catalans de 2007:

Hem tingut que deixar els nostres països, hem superat el dur camí de la
migració i de la discriminació de la estrangeria, amb la migració hem
perdut la relació quotidiana amb les nostres famílies, hem perdut el
contacte amb la nostra naturalesa, amb la nostra cultura, i hem deixat
de participar en el projecte històric de cadascuna de les nostres
nacions, però mai deixarem que ens prenguin la nostra identitat
original.

Igual que defensem el nostre dret a continuar sent allò que els nostres
pares ens van deixar i que ens defineix com a persones, amb la mateixa
decisió defensarem el nostre dret a ser catalans i catalanes, i per
tant, defensarem el dret d’aquesta societat a decidir lliurement el seu
futur.

Ara vivim a Catalunya.

Ens considerem ciutadans catalans i catalanes d’origen estranger.

Allò que li passi a aquesta societat, de la qual formem part, es allò
que ens passarà a nosaltres i als nostres fills. Per tant, el futur de
Catalunya es també el nostre futur.

Amb la nostra presencia, gent de tot el món ha fet que a la nostra
terra es parlin avui dia més de 200 llengües. Aquí vivim també en
xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en aimarà, en gallec, en
castellà, en àrab i en berber. Oferim les nostres llengües i cultures
d’origen per enriquir el patrimoni cultural d’aquest país, i aquest
oferiment creiem que la societat catalana l’ha d’aprofitar.

En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua
que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma que tothom comparteix i amb
què ens entenem, és la llengua comuna.

Però, molt sovint ens presenten als immigrants com un perill per la llengua i la identitat catalana.

La identitat i la cultura catalana estan amenaçades, però no per els homes i dones que hem decidit lliurement ser catalans.

Nosaltres sabem allò que significa la pèrdua de la cultura pròpia. 

Vosaltres catalans i catalanes no esteu sols, la opressió es una vella
coneguda dels pobles d’arreu del mon, precisament els pobles d’on venim
els immigrants.

Per això, per que sabem el perill que comporta per les cultures
minoritzades, la supremacia de les cultures opressores, es que afirmem
que VOLEM VIURE EN CATALÀ.

No estem disposats a mirar passivament com retrocedeix la cultura dels països catalans.

Volem que els nostres fills siguin ciutadans d’una Catalunya Catalana.

Si hem decidit ser ciutadans catalans es per viure com catalans: aquest 23 d’abril de 2007, diada dels països catalans, 

EXPRESEM QUE:

Defensem el dret de la Nació Catalana a decidir lliurement el seu
futur, per que tan sols amb la sobirania dels pobles es pot construir
un progrés en llibertat.

Reclamem l’accés als cursos de català, i a participar de la cultura catalana, 

Oferim les nostres cultures per enriquir el patrimoni històric de la nació catalana.

El projecte històric dels Països Catalans pot contar amb nosaltres, perquè Catalunya es el nostre projecte.

Nosaltres que hem portat mes de dues-centes llengües que es parlen als
països catalans, ens comuniquem i ens expressem en català, perquè ho
hem decidit al establir-nos aquí i per això: 

VOLEM VIURE EN CATALÀ.

adhesions a info@immi.cat

Ara que estem amb la febre Messi, que cap culé ja no recorda ho malament que esta jugant aquest any l’equip, que l’Eto no és el mateix, que el Deco la meitat dels partits dorm dintre del camp, que en Ronaldinho no entrena la meitat dels dies i que fa xantatge per cobrar més. Doncs us recomano que mireu la pàgina de Josep Maria Puyal que han fet nova amb trossos de partit i mil cosetes més.

Des de el diumenge al matí la meva ment no ha parat de fer-se preguntes i encara no he trobat les respostes. El meu mal de cap ve quan pel mati mig endormiscat sento a les notícies de Catalunya Radio que la Maria Pau Janer  va a les llistes del PP de Mallorca en el lloc número 8. I no em quadrava la notícia, però després parlant amb la gent que parlem de política em dono compte que es real la notícia. Al dia següent unes declaracions de la Maria Pau Janer que deia “ El meu referent polític a Catalunya és convergència” aquestes declaracions em va rematar.

Aquí venen les meves preguntes. Si la Maria Pau ha sigut la icona del nacionalisme de Convergència i ara ha anat al PP, que ha passa’t?  Això vol dir que ciu i pp es ho mateix per ella? Tothom te un preu?