Txewaka bloc

noticia extreta de www.cronica.cat

Llista dels cinemes catalans que no faran vaga l’1 de febrer

Lauren Universitat (Barcelona)

Cine Arenas (Barcelona)

Cine Alexandra (Barcelona)

Casablanca Kaplan (Barcelona)

Lauren Gràcia (Barcelona)

Lauren Horta (Barcelona)

Lauren Sant Andreu (Barcelona)

Lauren Costa Brava (Blanes)

Cine Nou (Vic)

Cine Esbarjo-Verdi (Cardedeu)

Cinemes Montcada (Montcada i Reixac)

Lauren Viladecans (Viladecans)

Cinebaix (Sant Feliu de Llobregat)

Multicines La Bailet (Sant Vicenç dels Horts)

Cine Catalunya (Terrassa)

Club Catalunya (Terrassa)

Lauren Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Bosc Cinema Municipal (Vilanova i la Geltrú)

Cine Retiro (Sitges)

Cine Prado (Sitges)

Cine Casal (Vilafranca del Penedès)

Truffaut (Girona)

Arinco (Palamós)

Les Bruixes (Altafulla)

Lauren Reus (Reus)

Palace (Reus)

Lauren Lleida (Lleida)

Cine Funatic (Lleida)

l’unic cine que hi haurà pel·licules en català es l’alexandre

L’últim llibre que he llegit, “L’última carta de Companys” d’en Toni Soler un llibre per passar una molt bona estona entretinguda.

L’última carta de Companys és una història de ficció que planteja fets improbables i hipòtesis diferents. El primer d’aquests fets improbables és la màquina que permet viatjar a través del temps i modificar la història. El mosso d’esquadra Martí Llaneras rep l’encàrrec de rescatar Lluís Companys del castell de Montjuïc. L’encàrrec el fa l’ambiciosa vicepresidenta del govern, que vol aconseguir un cop d’efecte rescatant Companys i ensenyant-lo a la premsa i la ciutadania per l’11 de setembre. Per aconseguir-ho, se serveix d’un científic prestigiós. La “transmigració”, o viatge en el temps, no resulta perfecte, i dóna lloc a escenes realment surrealistes i hilarant en algun cas, i en d’altres, emotives. Finalment, aconsegueixen tornar en Companys viu a la Catalunya del 2015. El xoc per al president és brutal: no entén què ha passat, com hi ha gent de tantes races, etc. Resulta ser masclista, molt políticament incorrecte, etc., però triomfa mediàticament. Hi ha la història del Pou de glaç, on hi podria haver l’Or de la República, que només Companys sap on és, etc. Hi ha corrupció, xantatge, intrigues sexuals, etc. Hi ha molta acció, i tot i ser fantasiosa, resulta versemblant.

Després de molts anys, el dia 27 de desembre vaig a veure Zaragoza per fer unes mini vacances de tres dies i així conèixer una miqueta més la terra dels meus avantpassats.

Dintre dels blogeros m’agradaria saber si algú coneix algun lloc per anar a menjar, i si algú coneix algun lloc on poder trobar “farinosos” un postra de poble de la província d’Aragó

Aquest es l’últim llibre que he llegit i el recomano, és una forma d’entendre les Colònies que hi havien en el nostre país i com els poders fàctics, l’amo i l’església ho dominaven tot .

“Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.

Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s’hi. Després, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.”

D’un temps ençà he tornat a comprar al Carrefour i enlloc de fer-ho per Internet vaig al centre i compro jo les coses. Quan a finals d’estiu van dir que traurien les bosses de plàstic del seu centre vaig pensar

“I que més serà el de sempre bons propòsits i res més”. Però no ha sigut així ho sorprenent es veure la gent entrar amb cistells amb carros d’anar al mercat amb bosses reutilitzable que venen els mateixos Carrefour per 50 cèntims, i per la gent que no entra al joc de no ajudar al medi ambient venen unes bosses fetes de blat de moro que són orgàniques.

Com ha canviat la imatge d’aquests llocs de veure un carro del supermercat ple de bosses de plàstic amb la compra. A veure si hi ha més cadenes de supermercats que s’apunten al reciclatge; que menjar panellets i moniatos amb 20ºC no m’agrada.

Avui he decidit fer googling, per fixar-me amb els temes madiàticament vergonyosos del “ cas palau “ i la “operació pretòria”, i fixeu-vos una cosa i sense voler treure importància d’un fet a l’altre.

Cas palau en el google amb pagines en català 2.040.000 pagines i el cas pretòria 37.800 pagines. A les teles, be a la nostra tv3 cada dia parlen del cas palau, del cas pretòria en parlen molt menys, però el dia que més van parlar va ser el dia que el pobre Macià Alavedra ( recordem que es un dels grossos de Acesa autopistes )va sortir sense dignitat per la tele amb les lligades agafant les seves pertinences i el pobre Prenaceta que jo des de petit sempre he sentit el seu nom com a corrupte. I segons el president pujol un dia de conversa amb en Prenaceta en el primers dies de la Generalitat després de la dictadura. En pujol li va preguntar que és la Generalitat i en Prenaceta li va dir la Generalitat som tu i jo. I per no parlar d’un alcalde socialista que també té tela.

Amb tot això vull dir que com és nota que quan interessa certes notícies van sortint en conta gotes per no fer mal a la societat i perquè la societat oblidi.

Però que hagués passat si aquest cas haguessin sigut altres partits polítics?

Deixo la pregunta i que cadascú pensi el que vulgui

El meu primer stop motion es molt curt una mica mal fet però volia començar a jugar, i ara amb la Mireia ja tenim la idea que la pròxima serà la nostra felicitació de Nadal. Aviat ens posarem a treballar per començar a fer-la amb cara i ulls

watch?v=XQBieRYBvEY

Ostres m’acabo de donar compte que fa casi un any que escrivia al bloc i he decidit tornar-lo a tirar endavant. En aquest any han passat coses que m’han fet estar absent del món. He passat unes oposicions molt dures, en les quals he sortit victoriós i ja puc dir que sóc fixa en aquest món laboral global tant complexa.

Aquest nova etapa del bloc us vull anar explicant la meva nova aventura en el món de la fotografia i els projectes que vull tirar endavant.

1a presentar-me a concursos de fotografia

2a fer la meva pagina web com a fotògraf ( tenint en compte que sols he fet una pagina web i fa 11 anys) Tinc molta feina.

3a explicar-vos els fotògrafs que m’agraden i alguna de les seves obres

4t vull començar a fer stopmotions com a “divertimento” ( ja us explicaré que es i el que faig)

5 aniré explicant de tot com sempre llibres pel·lícules sensacions opinions i queixes.

En breu més notícies.

Benvingut a Blocs de GràciaNet. Aquest és el teu primer apunt, que pots modificar o eliminar per encetar el teu bloc! 😉

Avui a les 19h l'ajuntament de la ciutat veïna ( barcelona ) donarà la medalla d'honor de la ciutat a l'Albert