Aquest es l’últim llibre que he llegit i el recomano, és una forma d’entendre les Colònies que hi havien en el nostre país i com els poders fàctics, l’amo i l’església ho dominaven tot .
“Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel•la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.
Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s’hi. Després, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.”
1 Comment so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Aquesta novel.la està ambientada en la Colònia Pons de Puig-reig. L’any 1968 (tempus fugit) vaig passar les vacances d’estiu en aquest poble del Berguedà i vaig visitar aquesta colonia tèxtil, quan encara funcionava a ple rendiment, recordo l’església, que semblava més aviat una catedral, les dues torres dels amos o del director de la fàbrica envoltades de jardins i les cases dels obrers, amb tot de roba estesa. El meu pare (q.e.p.d.) era amic del barber de la colònia.
Si vols més informació de les fàbriques i les colònies tèxtils pots consultar la pàgina web del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat:
http://www.parcfluvial.cat/index.php
Francesc 12.10.09 @ 7:31 pm