Txewaka bloc

Un dia trist i molts records en la memòria.

Per molts motius circumstancials, ni avui, ni demà no podré anar a veure't a Verges i em sap molt, i molt de greu.

Ara estic escoltant l’entrevista que li t'han fet aquest matí en Basas. En principi jo avui hauria d’estar repesant molts apunts que tinc, perquè demà m’examino del nivell C de català ( i no mentiré ho porto molt malament ) i tenia el deure de posar-me a fer-e el meu homenatge, com una persona que m’acompanyat des de la meva adolescència i fins ……..

Mentre us  escolto i suposo que d’aquí poc em posaré cançons. He fet un petit moment de nostàlgia i melancolia, i m’ha posat tou. Et vaig conèixer, que jo tingui constància, l’estiu del 88 a Ger a la Cerdanya en un campament amb l’AE Sant Joan de Gràcia. Allí va crear-se un vincle molt profund que anat seguint aquets 18 anys de la meva vida amb tu. Has estat el company dels meus amors, totes les dones de la meva vida, tant amb les que he sortit, com les que han estat amors que no han volgut saber res de mi com a home, o els amors que mai les interessades, o no, mai han sabut del meu amor cap a elles. També has estat el company de les pors, els dubtes, del sentiment de país, i de moltes i moltes coses.

Llach, una de les moltes coses que m’ha fet seguir-te, és la teva coherència com a persona, amb el teus pensaments i els teus sentiments com a bandera. Però crec que t’has equivocat amb el teu adéu, hauries d’haver marxat amb un altre camp del Barça.

Tu no ho sabràs però el maig del 97 en el disc NU estava recollint firmes davant del Poliorama perquè a les ràdios tinguessin l’obligació de posar el 25% de les cançons en català. En un moment que se’m van acabar els fulls vaig entrar al teatre a buscar-ne i tu estaves assajant, sol, dalt del escenari, i jo vaig aprofitar per sentar-me a ultima fila i tenir el privilegi que toquessis només per a mi un “pupurri” de cançons.

Moltés gracies per tot.

Encara no me llegit el document sobre circulació que afecta als vehicles de dos rodes, motos i bicicletes, sols sabia que podiem aparcar en aceres que entre la moto i la pared hi hagi 3 metres de distància. Avui un urbano en un cotxe camuflat, amb el seu to xulesc  ( rollo sheriff )i baixant del cotxe i em diu a mi i a un motorista que tenia al costat  :   A partir de demà ficarem multes  a les motos que aneu per el carril bus fent-vos una foto.

Amics motoristes esteu avisat.

Aquest article va dedicat a les companyes i al companys que lluiten dia a dia per la igualtat de la dona en el segle XXI, què per mi es una vergonya molt gran que en el segle que estem i en el mal anomenat primer món, els homes ajudin a casa, que les dones cobrin menys per la mateixa feina, la violència de gènere, i moltes altres coses que se’m queden al pap. Us recomano a tothom que escolteu un tros del programa del Basses de Catalunya radio, al defensor de l’oient, on una dona ha enviat un mail que m’ha fet pensar molt,sobretot escolteu l'últim que va del minut 12 i 20 segons al final que es 34 segons més tard, sobre la situació de la dona en el mal anomenat 3r món. Per totes elles aquest bonic poema de Marc Granell

  MATERNITAT 

Esperant.
Esperant que vinga la mare.
Esperant.
Esperant que escolten. Esperant.
Esperant la nina que prometeren.
Esperant.
Esperant parar taula. Esperant.
Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Esperant.
Esperant que cresquen els pits.
Esperant.
Esperant brodar l’aixovar pulcríssim.
Esperant.
Esperant l’orgasme. Esperant.
Esperant fer el sopar
per quan l’home torne. Esperant.
Esperant tenir el fill.
Esperant.
Esperant que el fill cresca.
Esperant.
Esperant el metge. Esperant.
Esperant veure Déu.
Esperant.
El rector ho assegurava. Esperant.
Esperant.
Almenys ser pols. Esperant.  

Ja portem uns mesos de sentir les tres avaries per setmana que hi ha a les Rodalies de RENFE. I això fa pensar molt, com diu el conseller Huget en un llibre seu « Cornuts i pagar el veure » , després de sentir la Frase d’un anunci de l’empresa estatal en qüestió “ estem fent les millors rodalies del món”. Quina vergonya. Ens fan marxar de BCN perquè no podem pagar pisos, ni de venda ni de lloguer, però com és normal vens a treballar a la gran Urbe. Si agafes el cotxe col·lapses autopistes, carretera i ciutat. Decideixes anar amb transport públic per apropar-te al teu lloc de treball i bingo RENFE apart de cara és lenta, i tot els follons que es creen dia a dia.  I només falta sentir certs caps de RENFE que t’acusen d’insolidari perquè ja no pots més i talles les vies ahir a passeig de gràcia i dimarts a Sant Celoni. I apart d’insultar-te t’envien la policia. Ahir es va fer una vaga de no pagar, però tothom amb la por de les multes no s’han atrevit.  Des d’aquest article m’agradaria fer un bloc-cadena de queixa o començar pensar protestes per fer contra RENFE, a mi se’m ocurreig quedar amb 200 amics i fer una excursió per les vies de RENFE, enviar un spam de queixa per saturar-los el mail durant un mes i cada dia enviar-los mails, fins que RENFE no funcioni bé.