Txewaka bloc

Una parella de pacifistes de Califòrnia (EUA) ha convocat la humanitat a "un orgasme mundial per la pau" el 22 de desembre, la data del pròxim solstici, amb l'esperança de crear una massa crítica de vibracions favorables a l'harmonia.

Segons Donna Sheehan i el seu company, Paul Reffel, la idea és "efectuar un canvi en el camp d'energia de la Terra mitjançant la inserció de la màxima càrrega possible d'energia humana". Per això, la parella ha col·locat un anunci a internet www.globalorgasm.org

"Aquest és un d'aquells projectes que només poden tenir impacte mundial gràcies a la xarxa", afegeixen. La idea és simple: el 22 de desembre els participants estan convidats a "concentrar els seus pensaments en la pau, durant l'orgasme i després".

Historial de convocatòries

Sheehan, de 76 anys, i Reffel, de 55, ja han impulsat nombroses demostracions a escala mundial i han organitzat manifestacions contra la guerra abans que els Estats Units envaïssin l'Iraq l'any 2003. El 2002, Sheehan va mobilitzar gairebé 50 dones que es van despullar i van formar amb els seus cossos la paraula peace (pau) en una propietat del comtat de Marin, a Califòrnia.

L'objectiu de la convocatòria és que aquesta injecció d'"energia positiva i altament concentrada" redueixi "els actuals nivells perillosos d'agressió i violència a tot el món".

Per el que veig el dia 22 em tocarà la loteria de nadal ( la de castellers, en tinc per qui vulgui ) i confió que s'apropi una pacifista que vulgui col·laborar amb mi per provocar energia positiva.

Seguirem la tónica de recomenar-vos una pel·licula, el cap de setmana vaig anar a veure FICCIÓ de Cesc Gay, la seva segona pel·licula si la primera et va agradar la segona no et decepcionarà gens. El film parla d’una bonica historia d’enamorament de dues persones apunt d’entrar a la cuarentena amb la seva  vida encarrilada i es troben amb aquesta inusual història d’amor a mig cami de la vida.Tal com diu Cesc Gay en dos comentaris de la pel·licula FICCIÓ, com passa a  totes les meves pel.lícules, gira al voltant de la contenció emocional  i  explica un fet que és comú per a moltes persones, que com el seu protagonista viuen en parella i han format una família. FICCIÓ parla d’allò que perdem a mesura que anem fent anys. De tot el que ja no podem viure perquè hem triat altres camins. No és una pel.lícula pessimista. És una mica trista i un pèl romàntica. Els cuatre actors protegonistes fa n un treball exel·lent

Ahir celebràvem el 10è diada de la nostre colla, ja fa 10 anys que vam començar el nostre primer assaig, aquell ( si la memòria no em falla ) 23 de novembre a la plaça del Diamant, la mateixa plaça que ahir fèiem els últims castells de la temporada.

En aquest 10 anys han passat moltes coses, i una de les coses que més hem d’estar orgullosos es que em “fet molt gran aquest petit somni”. Que molta gent no creia que tires endavant i de la forma que ho ha fet, involucrant-se amb el barri i amb la seva cultura.

Des de aquest humil escrit voldria felicitar la tasca de molta gent i principalment la gent que va fundar la colla o que porten molts anys amb ella i han dedicat gran part de la seva vida perquè tires endavant la colla. Aquella gent que han treballat anònimament per tirar endavant la colla castellera.

Des de aquí voldria agrair a tres persones per la seva tasca feta aquest any. Faig aquest agraïment públicament perquè en el teixit associatiu, tothom critica però ningú felicita per la tasca feta o per les hores dedicades perquè tu puguis fer una activitat.

Primer vull felicitar al Martí, el president. Per molts motius però hi ha dos que són d’admirar. És una persona tant jove s’atreveixi a portar una entitat com aquesta i amb la complicació que te portar una entitat que te uns 150 socis actius. I després perquè es un CURRANTE que sempre el veus a totes bandes treballant per la colla i felicitant-t'he la feina si et demana un cop de mà.

Després vull felicitar la Patri ( la vice ), perquè amb la seva tenacitat ha sigut capaç d’aconseguir coses que altres juntes no havien aconseguit, com aconseguir publicitat per casi tot i ocupar el càrrec més complexe que te una entitat, i fer-ho tot amb molta ilusió ( es llarg d’explicar, però ja ho faré en un altre dia, però els que heu estat en una junta del teixit associatiu comprendreu a que em refereixo i els vices encara més )

I el tercer i no menys important L’ury ( el cap de colla ) et felicito per el teu saber fer, per ser constant, per tenir el cap fred quan tocava, encara que la pressió et fes difícil l’elecció. I perquè després del concurs has sabut reconduir la colla fins l’ultim dia de la temporada.

Felicitats colla, i per molts anys més.