Txewaka bloc

Ahir, al matí em va passar com fa anys donar-te compte que els mitjans de comunicació castiguen la cultura catalana o la gent que ha promogut aquesta.

Estava llegint "el periodico" en una granja mentre esmorzava ( és el diari que hi havia ) i quan arribo a l’apartat de cultura, veig que no li donen ni un quart de pagina amb fotografia inclosa  a la notícia de la mort de la Mercè Broquetas. Actriu que amb altre gent van començar a instaurar el català dalt de l’escenari en èpoques difícils.

Això em va fer recordar, que a començament de l’any 1998, quan Ana Maria Matute va seure a la cadira K de la Real Academia española de la lengua, el telenoticies de TV3 va obrir fent un reportatge de 10 minuts per la gran importància que representava que una catalana es assentés en aquesta cadira. Segons Carles Francino ( cap d’ètica de noticies de tv3 o alguna cosa així ).

Una setmana més tard va morir Jaume Fuster (entre altres coses, activista cultural i  el màxim exponent del qual va ser la creació, l'any 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser el primer secretari i que va presidir des del 1995 ) i el mateix Carles Francino volia fer un incís el diumenge al vespre després dels esports com una notícia més de cultura. Eduard Boet presentador del telenoticies cap de setmana  després de barallar-se amb Carles Francino va obrir per respecte a la figura de Jaume Fuster i a la cultura catalana el telenoticies amb la figura de Jaume Fuster.

Paco Candel, sempre el recordaré perquè  quan tenia 15 anys vaig llegir el meu primer llibre perquè jo volia i no manat per l’escola, per dir-ho així Candel va ser el que em va endinsar a llegir el que jo volia.

Recordo haver vist en aquell temps una entrevista que li van fer a TV3, i em va encuriosir el personatge, com parlava i que explicava. En aquella entrevista deia que a ell li agradava passejar per els cementiris i fixar-se amb els epitafis i el que més li va sorprendre era un que deia “ Aqui descansa mi mujer i jo descanso en casa”. La meva avia va començar a parlar-me d’un llibre que li havia agradat molt  d’en Candel i me’l va deixar.

Així vaig començar a llegir  i endinsar-me en el apassionant món de la lectura amb “Donde la ciudad cambia su nombre”.

Ara Fa poc, vaig llegir la primera part de la seva autobiografia, que encara em va sorprendre més com a persona, i entens que en vida hi hagi a la Zona Franca una biblioteca que porti el seu nom des de fa anys.

Descansa en pau.

Divendres a la tarda em vaig voler acostar al moll de la fusta, per veure els vaixells de la world race barcelona i l’espectacle de la Fura dels Baus. El port feia goig, havia valers dels antics que et feien pensar ho complexa que ha de ser portar una nau d’aquell estil, entre mig dels valers hi era tots els vaixells que participen en aquesta cursa. Naus fabuloses i modernes on no hi havia dubte que participaven perquè en un pal o altre hi havia la marca impresa de la cursa ( com quan la gent corre a la cursa del “Tall britànic” porta el trianglet verd, aquests vaixells portes un pal negre amb el nom de la cursa imprès ).

En el port de la fusta hi havia una infrastructura sorprenent, carpa amb els sponsors, un bar, una casa prefabricada de tres pisos d’alçada ( rollo les casetes que porten les escuderies de la Formula 1 ).

El més sorprenent era veure gent repartint uns penjolls per a poder entrar a la zona privada ( d’un espai públic ). El moll estava vallat i havies de rodejar-lo per a poder passar a l’altra banda de la zona privada.

Un cop començat l’espectacle de la Fura dels Baus, no vaig poder veure casi res l’espectacle estava fet perquè ho pogués veure la gent de la zona privada. I el poble que havíem decidit anar vam intuir de lluny rera una valla alguna cosa del espectacle.

Avui he entrat a la web, per començar tot en anglès, i després de molt mirar he trobat la pàgina en català. L’esperit de la cursa molt bonic però un cop més una imatge de marketing de la BCN pija i a l’alçada de poca gent.

Alcalde que farem quan caigui la Sagrada Familia?, perquè d’imatge ens quedarà ben poca, mirar tindrem un gran solar per a poder construir un gratacels de negocis.

Avui, he sentit a Catalunya Radio, que el Síndic de Greuges de Catalunya en Rafael Ribo, ja tenia preperada una demanda per tot el caos de RENFE i els danys que hi ha als usuaris. El Síndic ha demanat que la gent li enviï els seus casos per poder tramitar-les cap a les administracions i cap a RENFE.  sindic@sindic.cat Des d’aquí un 10 per el sr Ribo per la bona tasca feta com a Síndic de Greuges.