Filed under: General
Ahir, al matí em va passar com fa anys donar-te compte que els mitjans de comunicació castiguen la cultura catalana o la gent que ha promogut aquesta.
Estava llegint "el periodico" en una granja mentre esmorzava ( és el diari que hi havia ) i quan arribo a l’apartat de cultura, veig que no li donen ni un quart de pagina amb fotografia inclosa a la notícia de la mort de la Mercè Broquetas. Actriu que amb altre gent van començar a instaurar el català dalt de l’escenari en èpoques difícils.
Això em va fer recordar, que a començament de l’any 1998, quan Ana Maria Matute va seure a la cadira K de la Real Academia española de la lengua, el telenoticies de TV3 va obrir fent un reportatge de 10 minuts per la gran importància que representava que una catalana es assentés en aquesta cadira. Segons Carles Francino ( cap d’ètica de noticies de tv3 o alguna cosa així ).
Una setmana més tard va morir Jaume Fuster (entre altres coses, activista cultural i el màxim exponent del qual va ser la creació, l'any 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser el primer secretari i que va presidir des del 1995 ) i el mateix Carles Francino volia fer un incís el diumenge al vespre després dels esports com una notícia més de cultura. Eduard Boet presentador del telenoticies cap de setmana després de barallar-se amb Carles Francino va obrir per respecte a la figura de Jaume Fuster i a la cultura catalana el telenoticies amb la figura de Jaume Fuster.
1 Comment so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Quantes pàgines van dedicar El Periódico i altres mitjans de comunicació
catalans a l’actor, director i escriptor Fernando Fernán Gómez? Segur que
se les mereixia totes. Però els nostres escriptors i actors no es mereixen
una atenció i espais semblants en els diaris de casa nostra?
Em direu que la cultura castellana o feta a Madrid és universal i oberta
al futur, mentre la cultura catalana és provinciana i de baixa volada. Això
ho explica tot.
Les comparacions són sempre odioses i l’autoodi dels catalans vers la seva
Francesc 11.26.07 @ 5:42 pmprópia cultura no té límits. Que trist és tot plegat.