Txewaka bloc

Quanhe estat llegint arquets dies les notíciesque han repercutit a partir del desallotjamentde “la casa de la fera” tothom o casi tothom criminalitza elmoviment okupa de tot plegat, amb això no vull defensar-los nidonar suport a les seves accions, que sobre el meu punt no es podendefensar per cap lloc, la seva animalada de dimecres per la nit.

Lameva pregunta ve perquè per les notícies deien que feiames de dos anys la casa vertix era de la seva propietat, quan elsinteressa poden enderrocar la casa quevolen i amb la rapidesa que vulguin. Perquè han trigat aquestdos anys? Per especular? Per fer vivendes més cares? nocreieu que les empreses que especulen són els culpables que elmoviment okupa actuí? Jo si fosajuntament demandaria a l’empresa vertix per tindre un edifici vuitdurant dos anys i a més a més faria pagar elsdesperfectes que han ocasionat en el mobiliari urbà.

Potseralgú creu que sóc una mica populista però es unacosa que tenia ganes d’escriure

Quan vaig explicar el viatge de la Vallde boí us vaig dir que us ensenyaria les fotografies d’aquestespai i ara arribat l’hora

També us ensenyaré unamania que tic de fer fons d’escriptori, si algu li agraden ja el potagafar sense manies

i si voleu veure totes les fotos al album o aqui

Ambaquest escrit, entendreu que no vaig poder vindre al sopar amb lesganes que tenia

Desde dissabte el meu pare ha estat hospitalitzat a Tarragona al’hospital de Santa Tecla que està al nucli de la ciutat. Faaproximadament 18 anys que amb els pares estem de càmping aAltafulla al peu del castell de Tamarit, i per nosaltres baixar cap aTarragona es una cosa molt normal, tant per anar a veure restesromanes, anar al museus, anar al mercat anar a fer un tomb per laciutat algun cop anar a dinar, etc….. perquè 18 anys donenper molt.

Desde que el meu pare esta a l’hospital he vist l’altre Tarragona, no laTarragona turística, si no la Tarraco urbana, la Tarragonadels seus ciutadans, i aquest canvi es una cosa molt sorprenent perels meus ulls de GUIRI.

Lesdues nits que el meu pare va estar a l’uci jo vaig decidir quedar-meles dues nit , assegut en una cadira de plàstic que va acabarde contracturar més la meva esquena. De tant en tantm’aixecava i anava a fer un tomb per el voltant de l’hospital i perla plaça de la font, en aquests petits passejos he vist de totdes de la gent que entra a urgències en bata perquè ha creuat el carrer, els que venien de festa amb un ull obert i un petque no s’aguantaven, els xulos que havien tingut baralla entre ells ila nacional al mig separant-los, veia com tancaven les terrasses, comuna parelleta es deia adéu durantmolta estona davant de la porteria de la noia, veure la rambla vellasense ningú, ni cotxes ni veïns, veure com elsrepartidors deixaven els diaris als quiosc de la rambla nova, comobrien els quioscos, la tertúlia entre dos iaios que matinaveni passejaven per la rambla nova, veure com obren els forns, i veureels propietaris dels bars com van a buscar els pa, i parlen amb elforner del resultat del referèndum, ho bo que em va entrar a les 6 del mati aquell cafèamb llet i aquell croissant que van fer-merevifar, veure la gent sortir de les portaries de camí cap ala feina i amb lleganyes al ulls de cop i volta tornar a veure larambla vella amb cotxes i el sol que s’alçava per donar el bondia i saludar als guiris.

Dec ser un dels pocs éssershumans que no s’ha llegit el llibre del Codigo Da Vinci.Intento anarcontra corrent, els llibres que llegeix tothom jo ho faig tres oquatre anys més tard, com he fet amb els pilars de la terra,es que em fa molta ràbia anar al metro i veure que tothom hoestà llegint i així per totes bandes i et miren com unbitxo raro perquè has decidit no llegir-lo.

Però ahir a la nit vaig anar aveure la pel·lícula, està bé, esentretinguda, i per un que no ha llegit el llibre, es d’aquells diesque no t’importa haver pagat 5€ per anar al cine. Quan deien quel’OPUS, volia boicotejar la peli, no ho entenia, però collonses per estar emprenyats, perquè el que pensava molta gentd’ells, ho treuen a llum, com són de manipuladors, i decorruptes i de fer l’historia de la religió a la seva maneraper poder controlar. El més fort es que m’han dit que hi hamolta gent que s’ha fet adepte des de que ha sortit el llibre i mésdes de ha sortit la pel·lícula

On anirem a parar en aquest món,com diria una companya de feina meva “apaga i vamonos”

M’agradaria que m’ajudesiu. Pq m’agradaria poder possar alguna foto meva, en el anunciat on possa TXEWAKA BLOC. Com es pot fer això

Ahiral vespre, vaig anar amb amb dos amics i blocaires de gracianet, enRoger i en Toni.

Per elconcert va ser molt bo, van començar amb les cançonsdel nou CD que encara que han ressorgit lamusica pop de “kasiotone” dels anys 80, amb menys “patxanga”que es el que fan sempre ells, però per mi el CD ésmolt bo, encara que el Roger no li agradi. El concert va anaranimant-se cançó rere cançó,fins el punt que tothom es va posar dret al Auditori, i es va posara ballar. Per mi va ser genial perquè a més a mésque em va agradar el concert van acabar amb la meva cançópreferida del grup.

Viuresense tu

Dolçabesada té gust que s´acaba,

punti principi de viure sense tu.

Is´horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que mefa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t´estimmassa i massa poc,
que no sé com ho hem d´arreglar,
que som amics, que som amants.

Permi actualment dels grups etiquetats com a Rock-Català, els quemés han innovat i sorprenen amb laseva música es Glisando i Antònia Font

Avuiescoltant el programa d’en basses a Catalunya Radio, ha fet unaxerrada amb em Panikkar, i li ha dit preguntat en Basses que enpensava sobre la frase d’en Benet XVI que va dir quan va entrar fapoc al camp d’extermini d’Auswitz “ on estava deu en aquells dies?”aquesta és la gran pregunta.

Panikkarha fet una reflexió, com a teòleg, i filòsof,sobre la pregunta, molt interessant d’escoltar,http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=241. Però jo al Papa de Roma li preguntaria, On estava deu durantels 40 anys de dictadura espanyola? Onestava deu quan tots els païsosexcepte Mèxic van acceptar ladictadura feixista? I després moltes més preguntes quese’m poden passar pel cap, ve la preguntaon estava deu el dia que van decidir annexionarGràcia amb Barcelona?

Escolteu en Pannikkar i ja em direu el que

Aquestcap de setmana he fet un cap de setmana familiar, pares, germanes ambles seves parelles corresponents i els meus nebots, em estat deviatge durant tres dies per la vall de boi i un petit passeig per lavall d’Aran.

Emdormit a Taüll i la casa on vaig estar, tenia com a petittresor, que quan sorties de pel balco de la casa veies Santa Maria deTaüll, davant teu, a 50 metres escassos del teu balcóaquella meravella de l’arquitectura i la natura que l’envoltava,on veies 50 verds diferents, i muntanyesmajestuoses que l’envolten.

Usvull recomanar que si podeu aneu a miraraquestes joies del Romànic Català, encara que jo sócun ateu practicant, me quedat meravellat amb aquestes construccions,i totes les imatges interiors de les esglésies,per mi ho més recomanable, es SantaEulàlia d’Erill la Vall, amb el seu grup escultòricdel davallament de la creu, que teuna imatge curiosa un dels lladres crucificatsque en la escultura treu la llengua, Sant Climent de Taüll ambel seu Pantocràtor, i per últim us vull recomanar, noper la seva construcció romànica,si no per el seu emplaçament, l’ermita d Sant Quirc de Durro,està situada a la muntanya de Durro a 1500 metres d’alçada,on divises gran part de la vall.

Iper últim el parc nacional d’aigüestortes, quesols vaig recórrer un petit tros,que em va omplir molt, i una de les coses que més em vaagradar, va ser la política que portava el parc, que es deixara la natura fer el seu propi funcionament, si una allau arrenca 50arbres, aquest arbres no es retiren, perquè la natura sabràque fer amb ells.

Enels pròxims dies us penjaré fotografies, d’aquest capde setmana