Filed under: General
Ambaquest escrit, entendreu que no vaig poder vindre al sopar amb lesganes que tenia
Desde dissabte el meu pare ha estat hospitalitzat a Tarragona al’hospital de Santa Tecla que està al nucli de la ciutat. Faaproximadament 18 anys que amb els pares estem de càmping aAltafulla al peu del castell de Tamarit, i per nosaltres baixar cap aTarragona es una cosa molt normal, tant per anar a veure restesromanes, anar al museus, anar al mercat anar a fer un tomb per laciutat algun cop anar a dinar, etc….. perquè 18 anys donenper molt.
Desde que el meu pare esta a l’hospital he vist l’altre Tarragona, no laTarragona turística, si no la Tarraco urbana, la Tarragonadels seus ciutadans, i aquest canvi es una cosa molt sorprenent perels meus ulls de GUIRI.
Lesdues nits que el meu pare va estar a l’uci jo vaig decidir quedar-meles dues nit , assegut en una cadira de plàstic que va acabarde contracturar més la meva esquena. De tant en tantm’aixecava i anava a fer un tomb per el voltant de l’hospital i perla plaça de la font, en aquests petits passejos he vist de totdes de la gent que entra a urgències en bata perquè ha creuat el carrer, els que venien de festa amb un ull obert i un petque no s’aguantaven, els xulos que havien tingut baralla entre ells ila nacional al mig separant-los, veia com tancaven les terrasses, comuna parelleta es deia adéu durantmolta estona davant de la porteria de la noia, veure la rambla vellasense ningú, ni cotxes ni veïns, veure com elsrepartidors deixaven els diaris als quiosc de la rambla nova, comobrien els quioscos, la tertúlia entre dos iaios que matinaveni passejaven per la rambla nova, veure com obren els forns, i veureels propietaris dels bars com van a buscar els pa, i parlen amb elforner del resultat del referèndum, ho bo que em va entrar a les 6 del mati aquell cafèamb llet i aquell croissant que van fer-merevifar, veure la gent sortir de les portaries de camí cap ala feina i amb lleganyes al ulls de cop i volta tornar a veure larambla vella amb cotxes i el sol que s’alçava per donar el bondia i saludar als guiris.
6 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
És saber de tu, vol dir que les coses estan començant a anar millor, en roger ens va informant. Ànims!!
Àlex 06.22.06 @ 3:34 pmÀnims i que es recuper aviat!!!
Winston 06.22.06 @ 3:50 pmÀnims Eduard!! jo fa un parell d’anys, vaig passaar per una situació similar, també amb el meu pare, i tot i que no és fàcil, ja voràs com tot anirà bé 😉
Gracienka 06.22.06 @ 3:50 pmHola a tots i Gracies!!!!
Si tot va bé, el divendres li donen l’alta i llavors veurem quin tipús de vida a de fer d’ara endavant.
I aviam quin es el seu grau de por que ha tingut i deixa el tabaco d’una vegada
Moltes gracies a tots
eduard ( txewaka) 06.22.06 @ 5:05 pmànims noi!
greips 06.22.06 @ 5:35 pmsi divendres li dónen l’alta bon senyal 🙂 I espero que, sabent com se l’estima la seva família, us tingui en compte i deixi el tabac 😉
Ei Eduard, que se m’havia passat el teu missatge amb tant estatut i tants dibuixets.
Maurici 06.23.06 @ 12:37 amÀnimus i que tot vagi el millor possible!