Carta a l'amic Albert Musons
Collons Albert!!
Aviat farà un any que vas marxar de viatge cap a terres incertes, i hostia !!!!!!! com et trobem a faltar.
Has marcat a tanta gent per la teva generositat, per el saber escoltar, per donar sempre una ma, perquè estimes als teus, perquè el teu cap mai para, perquè sempre hi ha alguna idea per promoure algun fet, per els teus ideals, per els teus sopars i llargues xerrades sobre les coses de la vida que compartim. Des que estas de viatge la gent també torbem a faltar els teus articles d’opinió.
Mira Albert el dia 30 farà un any no i ets i els amics familiars i coneguts ens ajuntarem en una missa a la plaça de la Virreïna i després al sortir un grupet em decidit parlar en veu altar i llegir trossos dels milers de textos que ens has deixat.
Que, Albert ! Aviat tornaràs per Gràcia?, espero que també ens trobis a faltar.
Ens enviaràs quelcom més perquè ho llegim el dijous 30
Una forta abraçada i fins el retorn.
PD
Si tu que llegeiges això vols formar part del grupet i vols llegir sols m’has d’enviar un mail fins dilluns 27 a eduard@gracianet.org
Los girasoles ciegos
Els que ja em coneixeu m’agrada el cinema, avui us recomano una bona pelicula que he vist fa poc
Los girasoles ciegos
Cada vegada que Elena tanca la porta de casa seva, tira la clau dels seus secrets. Al mateix temps que sorteja els rigors de la postguerra, Elena aixeca al costat del seu fill Lorenzo una façana d'aparença per ocultar la veritat sobre la seva família: Elenita, la filla adolescent, s'ha escapolit embarassada amb el seu xicot Lalo, un jove que porta mesos a les llistes de la policia. I Ricardo, el seu marit, viu ocult en un buit practicat en el dormitori matrimonial. Creient-la vídua, Salvador, un jove que dubta a penjar la sotana després de veure-li la cara al caos i a la mort, s'obsessiona amb ella, fins al punt de presentar-se al seu domicili i acorralar-la, el que impulsa a Ricardo a descobrir-se per ajudar a la seva dona.
Sóc egocentric? i què?
Ho dic perque surto en un video de la Mercè del Periódico
A qui teniu l'enllaç
Sóc egocentric? i què?
Ho dic perque surto en un video de la Mercè del Periódico
A qui teniu l'enllaç
“El món és un panyuelu”
Avui us explico una anècdota que em va passar , que em va fer veure que “el món és un panyuelu que no es renta amb detergent.....” com deia l’Albert Pla en una cançó.
Abans d’ahir anant amb moto s’em va caure un pen-drive anat amb moto, al arribar a la feina em dono compte que l’he perdut. I l’emprenyada corresponent perquè a portava informació que necessitava dintre del pen.
Al migdia sortint a corre-cuita de la feina em vaig deixar el mòbil. I jo no em vaig adonar fins la nit.
El dia següent al arribar a la feina vaig trobar el mòbil i tenia un sms de la meva germana dient-me que un amic seu que treballa molt a prop de casa meva va trobar el meu pen-drive.
L’amic de la meva germana va saber que era meu perquè en el Pen hi havia una carpeta de fotos d’aquest estiu a París on en surto en algunes.
La moralina de l’historia , en el Pen-Drive porta sempre una foto mai se sap si pot caure en mans amigues.
Parc central del Poblenou
Primer de tot, haig de dir que es un parc meravellós i que quan estiguin les plantes amb el seu màxim rendiment el parc pot ser preciós. Però em va sobtar molt que l’ajuntament de Barcelona demanés a Jean Nouvel fer un parc.
Fa poc vaig comprendre per què aquest parc, per el que es veu es farà un edifici alt al costat de la “Torre Agbar “ que taparà gran part de la torre i ja no es podrà veure amb la seva totalitat.
Això va fer enfadar molt al senyor Nouvel, i per fer-lo callar li van donar per fer el Parc central del Poblenou. El silenci monetari funciona com sempre.
Cada cop menys teatre en Català!!!!
El teatre a Catalunya.
D’un temps ençà el productors catalans de teatre estan apostant a fer musicals. Però com és normal per estalviar 4 “durus” fan l’espectacle en castellà, per després poder-lo portar per l’estat espanyol si triomfen per aquí.
Ells diuen que és per així trobar millors cantants i actors, l’any passat grease i MamaMia. Aquest any Mortadelo i Filemon ( produïda i dirigida pel Reguant ) i Espamalot (pel tricicle ). Un cop més hòstia a la llengua.
Sort que encara queda un Manu guix, i Àngel Llacer que s’atreveixen a fer un musical en català. Per qui no ho sàpiga l’obra es diu "Que!" I la faran al Coliseum.
Un 10 per Bonpreu
Ahir vaig anar a comprar al Bonpreu i em vaig trobar la grata sorpresa que molts treballadors portaben una xapa que deia “ si us plau parla’m en català” ja és una cosa que jo intento fer-ho sempre, però em va alegrar molt que tant empleats com empresa facin aquest pas.
Nota de l’empresa a la seva web.
Amb l’objectiu de poder contribuir a l’ús social de la llengua catalana, el Grup Bon Preu s’ha adherit a la campanya ‘Si us plau, parla’m català’, impulsada per la Plataforma per la llengua, el Consorci per a la normalització lingüística, la Fundació Jaume Bofill i la Secretaria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta campanya està formada per tota una sèrie de postals en les quals els protagonistes utilitzen el català habitualment encara que no sigui la seva primera llengua. En el cas de Bon Preu l’objectiu és fer ús d’una xapa en la qual s’inscriu el missatge de la campanya ‘Si us plau parla’m en català’. El que es pretén és que es faci ús del català sempre que sigui possible (quan l’interlocutor l’entengui) ja que, en molts casos, el canvi automàtic d’idioma, perjudica les persones nouvingudes que el volen aprendre, tant si es tracta de clients, com de treballadors. En l’entorn de l’empresa, es vol fomentar que els treballadors no catalano-parlants s’acostumin a parlar aquesta llengua per millorar-ne l’aprenentatge.
L’empresa ha distribuït més de 2500 xapes entre els treballadors dels 111 establiments Bonpreu, Esclat i Orangutan que hi ha arreu de Catalunya. Els empleats poden portar la xapa, voluntàriament, durant la seva jornada laboral. Des de l’empresa es considera que la campanya ajudarà principalment a tots aquells que tenen ganes d’aprendre i comunicar-se en català.
PARC ASTERIX?
Comença l’estiu, ja marxo de vecances, aquest any a París i un dels 7 dies i com a fan de l’Astèrix i l’Obelix m’en vaig al seu parc.
Algu de vosaltres ha anat? coneix algú que hagi anat? Em pot explicar que em puc trobar allà?
Apa si no ens veiem bones vecances a tot.
espectres
Aquest cop us vull recomenar “espectres” amb un fabulós “duelo de titanes” entre la Emma Vilarasau i en Jordi Boixaderes
Espectres d'Ibsen
Teatre Romea
Del 21 d'abril al 22 de juny de 2008
Henrik Ibsen està reconegut com a creador del drama modern per les seves obres realistes que aborden problemes psicològics i socials. El seu primer drama, Catilina, fou rebutjat per tots els teatres que el llegiren.
Espectres és la història d'unna mare que lluita per recuperar el seu fill; una mare que lluita per esborrar el passat. Tota la seva vida, Elena Alving ha viscut lligada a una moral hipòcrita i caduca... Seguint els consells d’un amic de la família, va fer veure que era feliç amb el seu marit, en un món ple de pluja, ple de núvols. Va apartar el seu fill de casa perquè no heretés res del seu pare, perquè no sabés res de la doble vida que duia l’home que ara ja és mort... Però Osvald, el seu fill, torna. I ara és quan Elena veu l’oportunitat de deixar explotar, finalment, els seus veritables desitjos. Ha arribat l’hora de trencar les lleis i l’ordre d’una vida feta de mentides. Vol ser feliç amb el seu fill. Vol recuperar-lo. Però el passat torna, inevitablement... Els espectres apareixen implacables100 articles al bloc
Vicky Cristina Barcelona
Ja tenim el trailer de la pel·lícula per mi tant esperada, de Wody Allen rodada a Barcelona.
Te la pinta de ser una pel·lícula d’Allen es a dir t’agradarà o no però no et deixarà indiferent.
Teatre: "Germanes" al villaroel
Aquest és l'inici de Les tres germanes de Txékhov.
Les meves germanes neixen el dia que enterren el pare. I tota la família es reuneix a la casa que tenen al camp. Tres germanes que malgrat no somiar en Moscou tenen ànima russa, sempre a la recerca d'alguna cosa millor. Una mare molt mediterrània, un fill adolescent, un marit que és ex-marit i un autèntic príncep blau.
Una família que s'amaga sota l'aparença d'una certa normalitat, però on tots els seus membres oculten els seus secrets i, fins i tot, alguna perversitat. Us recomano moltíssim que l’aneu a veure ara que han prorrogat l’obre.
Anècdota, un tros de l’obre que hi ha un gag per riure un home li va agafar el riure tonto, d’aquells encomanadissos i tot el teatre rient i els actors no van poder aguantar i reien per sota el nas. Sort que són grans professionals i van reprendre l’obra com si res.