Filed under: General
Aquest article va dedicat a les companyes i al companys que lluiten dia a dia per la igualtat de la dona en el segle XXI, què per mi es una vergonya molt gran que en el segle que estem i en el mal anomenat primer món, els homes ajudin a casa, que les dones cobrin menys per la mateixa feina, la violència de gènere, i moltes altres coses que se’m queden al pap. Us recomano a tothom que escolteu un tros del programa del Basses de Catalunya radio, al defensor de l’oient, on una dona ha enviat un mail que m’ha fet pensar molt,sobretot escolteu l'últim que va del minut 12 i 20 segons al final que es 34 segons més tard, sobre la situació de la dona en el mal anomenat 3r món. Per totes elles aquest bonic poema de Marc Granell
MATERNITAT
Esperant.
Esperant que vinga la mare.
Esperant.
Esperant que escolten. Esperant.
Esperant la nina que prometeren.
Esperant.
Esperant parar taula. Esperant.
Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Esperant.
Esperant que cresquen els pits.
Esperant.
Esperant brodar l’aixovar pulcríssim.
Esperant.
Esperant l’orgasme. Esperant.
Esperant fer el sopar
per quan l’home torne. Esperant.
Esperant tenir el fill.
Esperant.
Esperant que el fill cresca.
Esperant.
Esperant el metge. Esperant.
Esperant veure Déu.
Esperant.
El rector ho assegurava. Esperant.
Esperant.
Almenys ser pols. Esperant.
6 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Caram, preciós.
Suposo que més d’un ens haurà recordat l’Itxoiten de Negu Gorriak,
http://www.musikazblai.com/negu-gorriak/itxoiten
ara mateix no sé si alguna es basa en l’altra.
Segons wikipedia, http://es.wikipedia.org/wiki/Borreroak_Baditu_Milaka_Aurpegi
«Itxoiten», escrita por F. Muguruza basada en un cómic de Valiente-Borotto,
Felicitats a les dones, la seva lluita continua i no estan soles
Àlex 03.08.07 @ 2:45 pmEduard:
estic totalment d’acord amb tu, i justament avui, a l’hora d’esmorzar
amb les companyes de la feina ho parlàvem:
L’home AJUDA a casa, no FA LA FEINA….I ja sé que tu em diràs que jo
no m’haig de queixar…Jo no em queixo, però el 90 % dels homes,
desgraciadament, encara ajuda a casa…
Sort que les noves generacions que us heu independitzat, que us heu
hagut d’espavilar tot sols, sereu diferents als nostres pares i avis.
Un petó tete
Esther
Esther 03.08.07 @ 2:57 pmla culpa q els homes no ajudin és, sens dubte, de les dones. Mentre la dona segueixi fent el dinar del marit mentre aquest està tirat al sofà res canviarà
greips 03.08.07 @ 4:04 pmOBRINT PAS – ESPERANT
“I quan arribe l’hora de la fugida trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia, em curaré la ferida de la vida i ballaré la melodia de la dança d’un nou di.
I quan arribe l’hora de la partida encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia”
😀 un petó alliberat!!
aloma25 03.08.07 @ 8:16 pmA veure quan, en lloc de felicitar a les dones, donem exemple.
cani 03.09.07 @ 12:07 pmAl nostre bloc “el mussol i la lluna” tenim paritat, des de que vam començar.
Seria bo que algun dia, poguessim veure només a la persona, sense haver
de mirar l’angonal…:D ni els altres trets distintius, més que
quan sigui el moment adient.
No s’ha d’ajudar, s’han de repartir les responsabilitats. Totes. Fa temps que ho faig i no és res dolent. El dolent és que algú dicti el que s’ha de fer. I aquí és el dificil.
cani 03.11.07 @ 5:17 pmViure amb una altra no és fàcil, però pot ser molt gratificant.