Filed under: General
Un dia trist i molts records en la memòria.
Per molts motius circumstancials, ni avui, ni demà no podré anar a veure't a Verges i em sap molt, i molt de greu.
Ara estic escoltant l’entrevista que li t'han fet aquest matí en Basas. En principi jo avui hauria d’estar repesant molts apunts que tinc, perquè demà m’examino del nivell C de català ( i no mentiré ho porto molt malament ) i tenia el deure de posar-me a fer-e el meu homenatge, com una persona que m’acompanyat des de la meva adolescència i fins ……..
Mentre us escolto i suposo que d’aquí poc em posaré cançons. He fet un petit moment de nostàlgia i melancolia, i m’ha posat tou. Et vaig conèixer, que jo tingui constància, l’estiu del 88 a Ger a la Cerdanya en un campament amb l’AE Sant Joan de Gràcia. Allí va crear-se un vincle molt profund que anat seguint aquets 18 anys de la meva vida amb tu. Has estat el company dels meus amors, totes les dones de la meva vida, tant amb les que he sortit, com les que han estat amors que no han volgut saber res de mi com a home, o els amors que mai les interessades, o no, mai han sabut del meu amor cap a elles. També has estat el company de les pors, els dubtes, del sentiment de país, i de moltes i moltes coses.
Llach, una de les moltes coses que m’ha fet seguir-te, és la teva coherència com a persona, amb el teus pensaments i els teus sentiments com a bandera. Però crec que t’has equivocat amb el teu adéu, hauries d’haver marxat amb un altre camp del Barça.
Tu no ho sabràs però el maig del 97 en el disc NU estava recollint firmes davant del Poliorama perquè a les ràdios tinguessin l’obligació de posar el 25% de les cançons en català. En un moment que se’m van acabar els fulls vaig entrar al teatre a buscar-ne i tu estaves assajant, sol, dalt del escenari, i jo vaig aprofitar per sentar-me a ultima fila i tenir el privilegi que toquessis només per a mi un “pupurri” de cançons.
Moltés gracies per tot.
3 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
El moment màgic que recordes, que el teu cor el retingui per sempre perque t’ajudarà a sentir que tot i l’absència continues podent escoltar cada dia, a cada instant, una part de tu en forma de melodia. un petó 😀
Maria de les Trenes 03.23.07 @ 9:03 pmÀnim, ès cert que forma part d’un passat i un present i per sort
en Lluis i les seves meravelloses composicions son atemporals i
encoratgedores per un demá. Jo el vaig descobrir fa uns 35 amb Itaca i
sempre l’he tingut present, un referent en els bons i no tant bons
moments. Per aixó, no hi ha l’adeu, sino més aviat continuar i que el
camí sigui llarg,anar més lluny de l’avui i poder continuar tranuitant.
PD: molt bona sort en l’examen
rosa 03.23.07 @ 10:31 pmLluís Llach ha dit adéu als escenaris però estic segur que no ha plegat
Francesc 03.28.07 @ 8:17 pmper sempre perquè encara hi ha combat, s’ha de salvar l’Empordà i els que
venim del nord, venim del sud, de terra endins i de mar enllà no l’hem
donat les gràcies com es mereix. Adéu-siau Lluís, moltes gràcies i a
reveure.