Filed under: General
Amb aquest escrit vull retre un homenatge a la Xusqueta, la meva fidel companya de viatge ( mai millor dit ). Ahir a les 17:09 vaig parar el seu motor, perquè descansi per sempre. Amb aquests casi 9 anys de convivència em fet 58.498 km de viatges i d’aventures. Els 3 viatges a Altafulla, les fredes matinades quan anàvem a treballar a Sant Joan Despí on col·locàvem el carro ple de cartes per collons, les vegades que t’has quedat sense benzina perquè l’amo és un despistat que sempre va tard i pensant ja arribaré. La gent que hem portat de paquet i que mai havia muntat amb una moto, recordo a dos persones una la Marta que em va agafar tant fort perquè tenia molta por que em va fer un morat, i l’altre el Víctor Peñarroya que va muntar a la meva moto el 3 dia de tenir-la, entre jo conductor novell i ell que no havia muntat mai i que no parava de moures jo anava controlant la moto com podia. Els viatges per l’àrea metropolitana per anar a fer castells ( Molins de Rei, Sant Cugat, Vallvidrera) Les excursions per plaer que vam fer a la carretera d’Horta a Cerdanyola. La quantitat de coses que has portat recordo quatre – El dia que amb precinto vaig portar un cavallet de pintor lligat com vaig poder al costat dret de la moto ( la gent no parava de mirar-nos ) – l’altra un dia que vam portar des de Consdecor fins el local de la colla ( torrent de l’olla amb Diluvi ) 1.000 Espadats ( Espadat es una revista que fèiem els castellers d’unes 16 pagines ). – L’altra va ser pocs dies abans de Festa Major del 2005 ,que ens faltava moltes coses de material, vaig agafar la moto per anar al Servei Estació i encara no sé com vam arribar perquè jo no tenia lloc per posar els peus a terra. – L’ultima va ser aquest estiu que vaig portar la Picarol ( la meva tortuga ) a casa dels meus pares en un bagul de plàstic de 90cm x 40cm repenjat entre la meva esquena i la caixa que porta la moto. La quantitat de gent que s’ha queixat perquè eres una moto incòmode per pujar perquè tenia la caixa a redere. Posar-te nom ha fet que et fessis molt meva el mecànic l’àngel sempre que el trucava ja sabia que la Xusqueta vindria. El David el nou mecànic que fa cosa d’uns 7 mesos et vaig portar i em va preguntar els quilometres que portaves es va quedar amb la boca oberta amb la quantitat de quilometres que portaves a sobre i ho bé que estaves cuidada de motor ( perquè aigua de pluja si però rentar-te poc, tot s’ha de dir ). Però farà cosa de mig any vaig pensar en retirar-te no perquè no funcionis, si no perquè ja entraves al banc del si no fos i creia que ja portaves prou “tute”. I ara entra la hora de descansar. Podria continuar explicant coses, però no pararia, Xusqueta molta gràcies per tot, i pensa que Xusqueta sols hi haurà una.
7 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Igual que tu, desitgo que la Xusqueta descansi en pau. Tot i que mai
Esther 10.10.07 @ 2:06 pmhi vaig pujar (tu ja saps el pànic que he passat amb moto…)sé que
ella ha estat la millor companya de viatge que has pogut tenir, i sé
l’estimació que li tenies i que encara li tens….
Espero que a la propera li posis un nom i també la facis teva com
la teva XUSQUETA!!
Petonets de la teva germaneta gran!!
Esther
Edu,t’acompanyo en el sentiment, que la teva fidel companya Xusqueta descansi
Francesc 10.10.07 @ 4:45 pmen pau. Trobaré a faltar el soroll del seu vell motor, encara que no tinc
gaire simpatia per les motos.
Ai pobra xusqueta, fins i tot podia amb el meu pes 😉
Roger 10.10.07 @ 6:50 pmDe totes maneres ja calia un canvi … ja portava molt anys i
estava una desmillorada pobreta 😉 Segur que amb la nova
vas molt millor, però mai podrem oblidar la xusqueta!
Ara que ja m’havia acostumat a pujar-hi jejeje, amb la “xusqueta 2” espero passar molt bones estones i tu segur k tindrás grans experiències. un petonet 🙂
Maria de les Trenes 10.10.07 @ 10:15 pmT’acompanyo en el sentiment, Txusketa descansa en pau.
Jo l’he vist uns quants cops carregada fins el capdamunt i realment impresiona.
Jo només he anat de paquet un cop amb la txusketa, però guardo un bon record (no vam caure i no va passar res, tot i que al final vaig acabar en un Hospital)
Winston 10.10.07 @ 10:42 pmHosti marti no recordo aquesta anecdota
txewaka 10.10.07 @ 10:54 pmFa un parell d’anys, vaig haver d’anar a Sant Joan de Deu a veure una nena que s’havia fet mal a un assaig.
Et vaig preguntar pel msn com s’hi anava i em vas dir que com que havies d’anar a treballar a economiques o biologia (no ho recordo) i m’hi podies acostar.
Winston 10.10.07 @ 11:26 pm