Txewaka bloc

Avui ha mort el Dictador Cèsar Augusto Pinochet. l'Assassí de Allende, l'assassí de Victor Jara, l'assassí de milers de xilens en un cop d'estat l'11 de setembre de 1973. Avui un Xile resident a Barcelona, deia, aquest ha sigut el regal més bonic de nadal que se li ha pogut donar al poble Xile.

Avui els demòcrates del món podem estar contents perquè em enterrat un altre dictador del món.

Des de Gràcia i des de el meu més sincer pensament, vull dedicar aquesta cançó que Silvio Rodríguez havia fet al DICTADOR PINOCHET, que descansi en pau, o no!!!.

Ojalà

Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

M'ha arribat aquesta imatge, d'una samarreta del Barça, on diuen que hi ha un missatge amagat.

Jo crec que amb la família del president de Can Barça " va ha ser que no" 

Una parella de pacifistes de Califòrnia (EUA) ha convocat la humanitat a "un orgasme mundial per la pau" el 22 de desembre, la data del pròxim solstici, amb l'esperança de crear una massa crítica de vibracions favorables a l'harmonia.

Segons Donna Sheehan i el seu company, Paul Reffel, la idea és "efectuar un canvi en el camp d'energia de la Terra mitjançant la inserció de la màxima càrrega possible d'energia humana". Per això, la parella ha col·locat un anunci a internet www.globalorgasm.org

"Aquest és un d'aquells projectes que només poden tenir impacte mundial gràcies a la xarxa", afegeixen. La idea és simple: el 22 de desembre els participants estan convidats a "concentrar els seus pensaments en la pau, durant l'orgasme i després".

Historial de convocatòries

Sheehan, de 76 anys, i Reffel, de 55, ja han impulsat nombroses demostracions a escala mundial i han organitzat manifestacions contra la guerra abans que els Estats Units envaïssin l'Iraq l'any 2003. El 2002, Sheehan va mobilitzar gairebé 50 dones que es van despullar i van formar amb els seus cossos la paraula peace (pau) en una propietat del comtat de Marin, a Califòrnia.

L'objectiu de la convocatòria és que aquesta injecció d'"energia positiva i altament concentrada" redueixi "els actuals nivells perillosos d'agressió i violència a tot el món".

Per el que veig el dia 22 em tocarà la loteria de nadal ( la de castellers, en tinc per qui vulgui ) i confió que s'apropi una pacifista que vulgui col·laborar amb mi per provocar energia positiva.

Seguirem la tónica de recomenar-vos una pel·licula, el cap de setmana vaig anar a veure FICCIÓ de Cesc Gay, la seva segona pel·licula si la primera et va agradar la segona no et decepcionarà gens. El film parla d’una bonica historia d’enamorament de dues persones apunt d’entrar a la cuarentena amb la seva  vida encarrilada i es troben amb aquesta inusual història d’amor a mig cami de la vida.Tal com diu Cesc Gay en dos comentaris de la pel·licula FICCIÓ, com passa a  totes les meves pel.lícules, gira al voltant de la contenció emocional  i  explica un fet que és comú per a moltes persones, que com el seu protagonista viuen en parella i han format una família. FICCIÓ parla d’allò que perdem a mesura que anem fent anys. De tot el que ja no podem viure perquè hem triat altres camins. No és una pel.lícula pessimista. És una mica trista i un pèl romàntica. Els cuatre actors protegonistes fa n un treball exel·lent

Ahir celebràvem el 10è diada de la nostre colla, ja fa 10 anys que vam començar el nostre primer assaig, aquell ( si la memòria no em falla ) 23 de novembre a la plaça del Diamant, la mateixa plaça que ahir fèiem els últims castells de la temporada.

En aquest 10 anys han passat moltes coses, i una de les coses que més hem d’estar orgullosos es que em “fet molt gran aquest petit somni”. Que molta gent no creia que tires endavant i de la forma que ho ha fet, involucrant-se amb el barri i amb la seva cultura.

Des de aquest humil escrit voldria felicitar la tasca de molta gent i principalment la gent que va fundar la colla o que porten molts anys amb ella i han dedicat gran part de la seva vida perquè tires endavant la colla. Aquella gent que han treballat anònimament per tirar endavant la colla castellera.

Des de aquí voldria agrair a tres persones per la seva tasca feta aquest any. Faig aquest agraïment públicament perquè en el teixit associatiu, tothom critica però ningú felicita per la tasca feta o per les hores dedicades perquè tu puguis fer una activitat.

Primer vull felicitar al Martí, el president. Per molts motius però hi ha dos que són d’admirar. És una persona tant jove s’atreveixi a portar una entitat com aquesta i amb la complicació que te portar una entitat que te uns 150 socis actius. I després perquè es un CURRANTE que sempre el veus a totes bandes treballant per la colla i felicitant-t'he la feina si et demana un cop de mà.

Després vull felicitar la Patri ( la vice ), perquè amb la seva tenacitat ha sigut capaç d’aconseguir coses que altres juntes no havien aconseguit, com aconseguir publicitat per casi tot i ocupar el càrrec més complexe que te una entitat, i fer-ho tot amb molta ilusió ( es llarg d’explicar, però ja ho faré en un altre dia, però els que heu estat en una junta del teixit associatiu comprendreu a que em refereixo i els vices encara més )

I el tercer i no menys important L’ury ( el cap de colla ) et felicito per el teu saber fer, per ser constant, per tenir el cap fred quan tocava, encara que la pressió et fes difícil l’elecció. I perquè després del concurs has sabut reconduir la colla fins l’ultim dia de la temporada.

Felicitats colla, i per molts anys més.

Eldiumenge, estava sentint el Barça Racing de Santander, i alacabar el partit una periodista de Catalunya Radio, li pregunta a Eto“Moncho t’ajuda amb el gol” i Eto sols sentir la noia li encastellano porfavor , un temps en rere li va preguntar Eto “ quingol? “ i també li va dir en castellano porfavor.

Quinscollons un tipus que porta 3 anys amb el Barça i 3 anys almallorca, que sap parlar francès. Ell que porta la del contraels racistes en els camps de futbol i ell ni tant sols es capaçde respectar la llengua del meu país, la meva llengua i ladels meus avantpassats, com vol que se’l respecti si ell no saprespectar.

MoltBarça i molt Catalunya i molta “”””catalanitat””””que vol ficar el seu president amb un cunyat i un sogre que el seucatalanisme diguem que es inexistent .

Aviamque dirà avui a Catalunya radio a les 23h que l’entrevisten iaviam si hauran de canviar d’idioma.

Solsrecordar que la prohibició per censura d’una obra es fa nomésen països amb dictadura, i els valors democràtics s’elshan passat pel forro. Amb aquesta censura per mi han tornat a matarper segona vegada a Lorca i tots els defensors dels drets democràticsdels pobles i de la seva gent que van lluitar fins al seva mort perviure en un país lliure que 30 anys després continuaamb censura i una transició que no s’acaba.Veieu el video

Avui estava navegantper un bloc que fa poc que conec, peròque m’agrada molt el bloc del Saül gordillo, recomanatper en Roger i en Xavi, Aquest bloc es molt bo, fa articles queparlen de política i et treu suc de la notícia per apoder-la seguir i sense perdre’s, ho més bo per mi que temolts links dintre dels seus articles.

Doncs avui hi ha una notícia delllibre “BOADELLA & CIA” escrit per l’Albert Balança,us recomano tant la notícia com tota la pàgina d’enSaül Gordillo

Aquest estiu, la premsagroga ens ha envaït, després dela gamberrada gracienca del escamotFrancesc Derch ha hagut premsa deldistricte que es va tornar sensacionalista i torracollonsamb una anècdota divertida que el mateix regidor del districteque va culpar al Drac de Gràcia perquè el miravamalament quan entrava cada mati, i les pròpiesentitats reien de l’anècdota, fins i tot l’HEREU (que ja vafer campanya intensa com alcalde accidental) va fer broma dient ques’havia muntat l’escamot consell de centper fer intercanvi de pendons a jardinets, quan pujaves a la zona deldespatx del regidor per sortir al balcó de l’ajuntament algúet feia la broma “tu no seràsFrancesc Derch”, hi havia gent que proposavaque l’any que bé hi hagi unasamarreta que digues jo també sóc Francesc Derch.

Mentre tot aixòpassava hi havia un mitja de comunicació que no va parar totala festa major d’ endegar qui era enFrancesc Derch, culpant a un pobre diable de la colla vella perquèes vas ficar vermell quan en un moment el van entrevistar, quan a lafesta major hi ha moltissimes coses acobrir i no fer d’una anècdota una noticiadurant tota la festa major.

I desde aquí vull felicitar al Comando Francesc Derch per laseva acció que comparteixo ideologicament i fins i tot laforma de tornar el pendó sota secret de confessió alpare Colàs

Hola!!!

Em sap greu per qui li hagi interessat el meu viatge però per desgracia avui es l’ultim dia, ja m’agradaria tenir més pasta i més vecances per recorrem tota la Costa da Morte i anar a recollir els companys que he deixat per el camí.

I els que us ha semblat un conyas ho sento, són les meves vecances que he volgut compartir amb tothom ( les meves orelletes s’han enterat que hi ha molta gent que anat seguint el meu viatge, però no ha sigut capaç de ficar cap comentari, així que us toca fer-ho que aquets cometaris m’agraden llegir-los, animeu-vos )

Avui he anat a veure Caramiñas, poblet coster que celebraven les festes de la seva patrona Santa Carme. d’allà he agafat un taxi pq em portes a camelle que era l’unica forma d’anar si no volia caminar 20km d’anar i 20 de tornar i fer-ho amb el record de 4 hores ( aseguro que jo no puc ) a Camelle he vist el museo del Aleman com li diuen allà, per mi ha sigut entar com en un lloc ple de sensacions que Manfred deu haver deixat allà, tambè entenc que el tiu s’hagués quedat a viure on vivia. M’han comentat que havia deixat 4 millons de pesetes a l’ajuntament perque fes coses per la naturalesa, i es veu que l’ajuntament vol fer un museo per preservar tot ho seu.

Després he anat a veure el cementiri dels anglesos un lloc silencios en mig de montanyes que acaven al mar. un lloc bonic on el silencis es barrejen amb el soroll del mar.

llastima que avui tot era boirina i no he pogut disfrutar fotograficament com hi ha sol però fotografies n’he fet moltes

apali ens veiem