Txewaka bloc

La llàstima és que ha mort i no ha pogut ser jutjat i empresonat , com exemple a futurs dictadors hagués estat bé.

un altre que es mora sense rendir comptes… som massa tous! 😉

Twebaka,
un regalet,

http://www.youtube.com/watch?v=u80ocuvZxmY

crec que fa honor a aquest nou disseny, molt aconseguit!

Una cosa fa pensar, a quina mitja d’edat moren els dictadors i a quina la gent com el che, jara, puig antich, companys, garia lorca, sunyol i tants d’altres!!

Encara queda una assignatura pendent en aquest mon.
Ja s’ha portat a un dictador amb les mans tacades de sang i plenes
de diners robats als tribunals. Ara sols falta poder-los jutjar i
que morin com a assessins i lladres, no com militars i amb honors.
Anem molt poc a poc. Algun dia ho veurem?

Finalment ha mort el dictador xilè Augusto Pinochet Ugarte.

Ha mort com molts altres dictadors al llit, tranquil.lament, de mort
natural, als 91 anys. Ja li tocava

Mai va ser jutjat ni condemnat per cap dels seus crims: milers de
persones assassinades, milers de víctimes de tortures, abusos sexuals
i pallisses, més d’un miler de desapareguts, enriquiment il.lícit amb
centenars de milions de dòlars evadits, etc.

Mai es va penedir de res ni ha demanat perdó per cap dels seus actes.

Mai ha perdut el seu grau de general ni la seva condició d’excomandant
en cap de l’exèrcit xilè, ni la seva presumpció d’innocència.

Ara sols Déu i la Història el podran jutjar. La justícia dels homes,com
gairebé sempre en aquests casos, ha fet tard.

I per celebrar-ho podriem fer una gran destapada de ampolles de Xanpany?

(ja se que es diu cava, pero a cassa sempre el hi em dit xampany, i al cogombrets en vinagre, pepinillus)

I a veure si al proper dictador aconseguin que es mori avans de ser-ho.

Vist que la justicia terrestre no ha acabat de funcionar ja que al dictador no se l’ha castigat en vida, crec, vull creure, que hi ha una mena de “justícia còsmica” que farà que algún dia, vius o morts, els què ho mereixen rebràn el seu càstig.

la justícia còsmica, o celestial, no existeix pel senzill motiu que després de la mort no hi ha res 😉

A aquesta gent cal eliminar-la en vida. O millor encara, tallar-li’s cames i braços i la llengua i deixar-los viure enmig dels familiars dels desapareguts.

Ja ho dic, som massa bons :-O

Ahir, 12 de desembre de 2006, a Xile es van celebrar els funerals
castrenses del general Augusto Pinochet, es van fer desfilades i
celebracions populars per la seva mort i es va homenatjar a
l’expresident Salvador Allende, una de les víctimes mortals del cop
militar de l’11 de setembre de 1973.

Per a molts xilens Augusto Pinochet va ser un enviat de Déu, el
salvador de la pàtria en perill i l’heroi victoriós que va salvar
Xile d’una dictadura comunista i consideren una greu injustícia la
negativa a retre al difunt general els honors d’un cap d’Estat.

Per a molts altres milers de xilens Augusto Pinochet va ser un
dictador genocida, un enemic declarat de la democràcia, un terrorista
d’Estat i un corrupte evasor d’impostos i de divises i ara celebren la
seva mort com a la fi d’un llarg malson.

El general Augusto Pinochet sempre serà un personatge polièdric i
polèmic. Els historiadors del futur tindran molta feina amb ell.
Com tots els dictadors amb les seves llums (poques) i les seves
ombres (massa).

¿alguien se ha fijado en la peculiar forma de los cascos que llevaban los soldados que custodiaban el armón de artillería sobre el que iba el cadáver?

¿No os recordaban a los de ningún otro peculiar ejército?

UNIFORMES DE DISSENY

Com es pot comprovar en les fotos publicades en la premsa xilena, els
cascos dels soldats que custodien el feretre del general Augusto
Pinochet ens recorden els dels soldats alemanys de la II Guerra
Mundial (diari La Nación http://www.lanacion.cl).

També les gorres dels gendarmes xilens ens recorden les dels oficials
de les SS (diari La Tercera http://www.tercera.cl).

Pot ser una coincidència o no.

No hem d’oblidar que molts jerarques nazis i alts oficials de les SS
es van amagar en diversos països sud-americans i amb un altra
identitat van assessorar els governs d’aquests Estats.

Algun d’ells podria haver dissenyat els uniformes de les forces
armades xilenes o participat en aquest disseny i, com a mínim,
aportar-hi les seves idees en vestuari militar.

Qui ho sap?. El que és cert és que la moda marcial no és la que ens
ve de París.