Monòlegs políticofestius

Ara feia dies que no mirava les estadístiques i ara he vist que supero les 100.000.

Caram, fa il·lusió, una cosa que comences sense saber com anirà i ja tinc també 2639 comentaris.

Moltes gràcies a tots i totes!

Comparteix:

19 Abr, 2008

Jo em mullaré. Us voleu mullar amb mi? Esquerra

Publicat per AlexLopez 12:04 |

Comentaris (3) |

Bé, s’acosta el congrés d’Esquerra. Un congrés important, en tant que ha de decidir qüestions importants en un moment no del tot perfecte.

Sóc conscient que no estem en el millor moment. Aquests dies m’estic dedicant a parlar amb el meu entorn no polititzat però proper per saber què pensen de tot plegat. I també, com no, perquè ells volen saber què penso.

Així com vaig fer a Gràcia, em mullaré a través del meu bloc. Amb la meva manera de ser, sense criticar els meus companys i companyes de partit, però dient clar qui i per què preferiria que guanyés el congrés. Però que ningú no s’equivoqui. Guanyi qui guanyi, aquest és el meu partit. No percebo cap altre millor eina avui dia per assolir la independència. Ni partits extraparlamentaris 100% coherents amb ells mateixos però socialment estèrils, ni aventures personals que s’esgoten quan el personalisme esdevé massa feixuc.

Però jo també vull un partit que sigui percebut com seriós i útil, com coherent i complidor. És el que provo d’aplicar-me a mi i, per tant, és lògic que ho demani als que estan per sobre meu. Perquè sé el que és que la teva tasca municipal no serveixi per gaire a l’hora d’anar a votar. Sé el que és que els meus millors amics em diguin que no votaran a Esquerra tot i ser com tu.

Sí, cal un canvi i que la gent el pugui percebre.

Crec en el 2014. Per fi una utopia que es pot atançar.

Aniré desgranant a través de diferents articles la meva visió particular de com crec que ha de ser Esquerra. Però voldria, a l’hora, sentir els vostres punts de vista, no necessàriament personalitzats en noms sinó en il·lusions i discurs.

Per acabar, us deixo amb la Txe Arana, o la independència, que vol quedar amb vosaltres.

Comparteix:

14 Abr, 2008

Resum de plenari. Visca la República!!

Publicat per AlexLopez 11:12 |

Comentaris (3) |

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2809747

Visca la República!

Com quedava pendent, faig un resum del plenari del passat dimarts 1 d'abril, tot i que veureu que aquest és molt més oficial, per entendre'ns.

Accions de Govern Febrer/Març 2008

D’aquest informe del regidor, tot i dir que havia millorat, vam trobar a faltar major nombre de projectes iniciats en aquest mandat, i no pas estat d’obres de l’anterior mandat, que per cert els vam iniciar nosaltres.

Mesura de Govern sobre el suport del Districte de Gràcia a la Federació de Festa Major

Aquesta mesura inclou, a més a més de més diners per la Federació de Festa Major, la cessió de dos espais, el Col·legi Al·leluia (a Milà i fontanals) i un de Parcs i Jardins del carrer Alzina. Atès que vam ser nosaltres qui va llogar el Col·legi i que ens sembla bé la mesura, hi vam donar suport, tot recalcant que és una mesura cojuntural i que cal pensar a la vegada, en el mig i llarg termini i, per tant, cal avançar en mesures estructurals.

Informació dels Consellers/eres de Govern.

En aquest punt vam ser crítics amb dos consellers: la de Joventut, Alícia Fernández (PSC-PSOE) i el de Mobilitat, Roger Amigó (IC-EUiA). En el primer cas, per convocar comissions sense un ordre del dia clar i amb contingut i no donar prou informació sobre el Casal de Joves, i en el cas de Mobilitat, per haver convocat només una comissió en 10 mesos i no haver tractat encara el tema del Pla de Mobilitat.

Part decisòria

Proposta canvi nom carrer Torres, d’acord amb la Ponència del Nomenclàtor

Aquesta mesura el que fa és concretar el nom del carrer Torres, passant-se a dir de Josep Torres, per a evitar confusió amb un altre carrer de BCN. Atès que és el mateix nom i blindat, hi vam donar suport.

Informar favorablement de la proposta de modificació del Títol II de les Normes Reguladores del Funcionament dels Districtes.

En aquest punt vam votar en contra. Tot i que parla de l’estatut del conseller/a del districte i es parla de dignificar el seu paper, vam votar en contra pels següent motius:

- És començar la casa per la teulada. Cal avançar en el sentit de més descentralització, més recursos tècnics i econòmics pels districte, elecció directa i major capacitat executiva.

- Com no es fa cap d’aquestes passes, al final només és una qüestió de dedicació dels consellers, i no soluciona cap problema al ciutadà.

- Acaba instaurant una nova estructura política, que deu ajudar a un govern en minoria que no arriba tot.

- Evidentment donem suport als consellers/es de districte, perquè en som, però cal avançar en què poden fer, no només en quant poden cobrar.

Notícia relacionada

Informar favorablement de la modificació del Pla General Metropolità per a la definició d’àrees subjectes als drets de tempteig i retracta en àmbits inclosos en programes de rehabilitació d’iniciativa municipal.

Hi vam donar suport atès que prové de la llei d’Habitatge i pot permetre que l’Ajuntament pugui comprar espais que trobi interessants, però vam dir que cal, sobretot, que es faci un racó econòmic de previsió i provisió perquè no quedi en paper mullat.

Informar favorablement el Pla de Millora Urbana i Ordenació Volumètrica al carrer Santa Perpètua, 13.

Vam votar a favor, un pla privat que soluciona un problema amb un balcó que resta catalogat.

Informar favorablement del Pla Especial de concreció del tipus, titularitat i ordenació de l’equipament situat a Via Augusta, 56.

Es tracta de l’antic Caspolino. Hi vam votar en contra, atès que implica un augment de façana, i creiem que primer caldria una redefinició de com quedarà l’espai de la Plaça Gala Placídia. Tot i el nostre vot, el fet que CiU hi votés a favor va fer que fou aprovat. Evidentment no té res a veure amb el fet que s’hi instal·li la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, cosa que ja vam manifestar que no ens semblava malament atès que hi semblava haver compromís d'obrir-se a les entitats de la Vila..

Informar favorablement de la proposta de candidatures a les Medalles d’Honor de la Ciutat i ELEVAR-LES a la Comissió de Plenari corresponent per a la emissió del preceptiu informe favorable previ a la seva aprovació definitiva pel Consell Municipal, tot d’acord amb el Reglament del guardó aprovat el 25 d’abril de 1997.

Es va decidir per unanimitat proposar l’Albert Musons, a títol pòstum, i a la Isabel SanAgustín. Hi vam donar suport.

Informar favorablement de la proposta de candidatures als Premis “Vila de Gràcia”, en les seves diferents categories.

Hi vam donar suport. El lliurament es fa el dijous 17 d’abril.

Proposicions

Proposició formulada pel Grup Municipal de CiU relativa al desplegament de la Llei estatal 39/2006, del 14 desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Vam votar en contra, atès que era molt crítica amb la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania.

Proposició presentada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya relativa al destí de l’equipament esportiu privat ubicat a l’Avinguda de Vallcarca 235-237.

Aquest és el text que vam presentar:

Atesa la manca de piscines per a fer esport escolar als barris Nord del Districte,

Atesa l’actual construcció del poliesportiu al CEIP Josep Maria de Sagarra,

Atesa la concentració escolar, tenint en compte també el futur IES a l’Avinguda

Vallcarca,

Atesa l’existència d’unes antigues instal·lacions a mig construir en un sòl qualificat d’equipament,

D’acord amb el que estableix el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona i les Normes Reguladores del Funcionament dels districtes formula la següent:

PROPOSICIÓ AL CONSELL PLENARI DEL DISTRICTE DE GRÀCIA

El Consell Plenari de Gràcia declara el seu interès pel destí de l’equipament esportiu privat ubicat a l’Avinguda Vallcarca 235-237, per tal que esdevingui un equipament esportiu públic amb piscina per a ús escolar, per a Gent Gran, per a discapacitats, i altres usos de caràcter ciutadà. En aquest sentit, s’acorda trametre a l’IME així com a la Secretaria General de l’Esport aquest interès per tal que es puguin iniciar els tràmits per a fer-ho possible.

Fou aprovat amb el suport de CiU i PP, i es van manifestar incomprensiblement en contra PSC-PSOE i IC-EUiA.

Part d’Impuls i Control.-

Proposició/Declaració de Grup presentada pel Grup Municipal del Partit Popular relativa a l’inici d’una avaluació del Pla Especial d’Establiments de Pública Concurrència i Altres Activitats del Districte de Gràcia.

Vam votar en contra, perquè demanava fer una revisió immediata del Pla d’Usos, i nosaltres ho dúiem al programa electoral per a fer-se cap al 2010 i no pas ara. A més a més, segur que els criteris del PP i ERC respecte al tema, segur que haguessin estat molt diferents.

Precs.

Prec formulat pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, relatiu a mesures i/o bonificacions per a l’ús de l’aparcament per a vehicles de dues rodes, inaugurat al carrer Santa Rosa, amb campanyes de promoció als comerços i d’altres mesures favorables aquest ús.

Aquest és el text que vam presentar:

Atesa la recent inauguració de l’aparcament de vehicles de dues rodes a la zona del Carrer Santa Rosa,

Atès que es tracta d’un nou tipus d’aparcament que pot permetre innovar noves mesures de mobilitat.

D’acord amb el que estableix el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona i les Normes Reguladores del Funcionament dels districtes formula la següent:

PREC AL CONSELL PLENARI DEL DISTRICTE DE GRÀCIA

Que el Govern del Districte engegui una sèrie de mesures i/o bonificacions per tal de promoure l’ús d’aquest nou tipus d’aparcament, entre les quals es proposen campanyes de promoció, creació de tiquets de descompte, lliurament d’hores gratuïtes en establiments com ara comerços i establiments d’oci, o bé lliurament d’abonaments mensuals gratuïts a veïns i veïnes, entre d’altres.

La resposta del Regidor fou que no ho tenien present dur-ho a terme.

Preguntes.-

Pregunta formulada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya

per conèixer quines gestions s’han fet per a revisar el projecte urbanístic en

l’àmbit de l’Avinguda Vallcarca – Farigola i quins són els terminis.

Vam preguntar sobre com evolucionava el projecte, i es va reconèixer que amb retard, i que se’ns informaria del nou calendari.

Comparteix:

13 Abr, 2008

Homenatge a l’Albert

Publicat per AlexLopez 10:08 |

Comentaris (0) |

Ahir fou un dia especial, d’aquells que molts retindrem durant força temps. No fou un dia perfecte, tot i que no va ploure. No fou un acte perfecte, però fou l’acte per l’Albert, i això és molt. Allò que no vaig gosar escriure al novembre ho escriuré ara.

Em quedo sens dubte amb el parlament del Vicenç Sanclemente i el de les seves nebodes. Emotivitat. Cal reconèixer també l’esforç de recopilació de fotos, l’Albert era a tot arreu i a tot arreu se’l veia, donant premis, en actes de cultura popular, etc.

El dinar popular fou això, popular, amb la gent de Gràcia fent allò que tan bé sap fer, seure i menjar, com hòbbits de la Comarca, parlant de tu i de Gràcia, de Gràcia i de tu, si pot separar-se. Tenia un dinar de partit per la República, però com ja vaig dir, la República no la vaig conèixer, però a tu sí.

Com a conseller, a banda del coneixement transmès per la Dolors, que mai no podré agrair prou, sempre vam tenir com a model l’Albert. Possiblement no faria com ell en certes coses, però això és el que el feia inigualable.

Aquests dies arrossego dues recances. Una és haver-lo proposat per la Medalla d’Honor de Barcelona. Ja ho vaig dir al plenari, espero que entengui, allà on sigui, que és el màxim honor que el plenari de Gràcia pot oferir, tot i ser de Barcelona. L’altra recança fou que a l’acte d’ahir, per protocol o pel que fos, els consellers i conselleres no teníem un lloc reservat, quelcom que al propi Albert no l’hagués agradat, estic convençut.

Bé, Albert, segur que esteu amb en Francesc Derch i en Balasch canviant plaques al cel, un cop ja has vist que en Ramiro de Maeztu i en Secretari Coloma no hi són. I segur que ja has xerrat moltes vegades amb en Rius i Taulet, i convincent com ets, segur que ell també està d’acord amb el canvi de nom de la Plaça. Dóna records a en Rovira, en Massens, en Rabassa i en Torrente Flores, i, sobretot, a les seves Tres Senyores.

Comparteix:

7 Abr, 2008

Cap de setmana amunt i avall

Publicat per AlexLopez 16:38 |

Aquest cap de setmana ha estat molt intens. D’una banda, un congrés d’Esquerra amb bon rollo i que, de manera constructiva, va triar en Miquel Pagès com a nou president. Crec que cal reconèixer la vàlua de les dues candidatures i el procés que s’ha seguit. A partir d’ara, tots a treballar.

I tot això, enmig de la celebració per la inauguració del CAT, finalment, i la Revolta de les Quintes. Doncs això, un cap de setmana intens. No vaig poder arribar a l'esmorzar dels trabucaires, però veient el bloc d'en Winston ja em faig una idea, com l'any passat, vaja.

Comparteix:

2 Abr, 2008

El perquè d’un suport: en Miquel

Publicat per AlexLopez 18:27 |

Comentaris (9) |

Sí, dono suport a en Miquel Pagès com a candidat a President del Casal. Us diré el meus motius. Voldria sobretot que s’entengués com un escrit de suport en aquests dies de bogeria de campanya, amb un plenari entremig, del qual ja parlaré abastament.

- Ja fa temps, el 2005, vaig acceptar ser conseller del districte. Sincerament, poc sabia com anaven les qüestions internes del Districte. Entre ell i la Dolors em van fer un curs accelerat i constant, i el molt que crec haver aprés els ho dec a ells, i a més gent, però sobretot a ells.

- De seguida vaig percebre que amb en Miquel ens unia quelcom més que la militància. Crec que amb uns quants anys, pocs, per davant, reconec algú de qui em sento identificat i a qui em vull assemblar. El seu tarannà, el seu to i el seu optimisme vital em van fer valorar-lo com alguna cosa més que un conseller tècnic. Fa temps que sé que a més de company, és un amic, i per mi això, en política com en tot, és important.

- M’agrada com, a través del seu bloc, per exemple està fent un procés transparent i a la vegada respectuós amb tothom. M’agrada com sap gestionar un grup i cerca consensos.

- Podria parlar més de les seves virtuts, però entenc que a ell, com a mi, és quelcom que ens incomoda. Només destacaré una, sense intenció de menystenir cap altre company del partit, perquè en el fons parlem de projectes, ho sé.

- Quan vam parlar que fos ell el candidat, em va agradar sobretot el dubte per saber si ho faria bé. És quelcom que valoro molt d’una persona. El pes de la responsabilitat per saber-se plantejar si sabria fer bé aquesta tasca, em sembla d’una base ètica molt important. Ens va demanar 24 hores. Quan el vam tornar a veure, feia aquell somriure d’il·lusió que em va fer saber que interiorment ho havia assumit i havia estat robant hores al vespre tot plantejant-se com volia que anés tot plegat. Els ulls d’il·lusió en una persona de mitjana edat és impagable.

Ja, ja, Miquel, sé que et farà vergonya aquest escrit, però ja saps que en política sóc dels que em mullo.

Comparteix:

26 Mar, 2008

Carod i la dignitat de les decisions

Publicat per AlexLopez 09:22 |

Ahir va ser un dia especial, dels que recordes, com ho va ser el 27 de gener del 2004, si no vaig errat. Aquell dia en Carod dimitia per la pressió mediàtica de la Brunete i la no defensa per part d’un sector del país a una decisió que el temps, com sempre fa, va posar a lloc.

Comences a rebre sms, alguna cosa passa. En Carod diu que no es presenta a la reelecció de President del Partit. A Catalunya Ràdio. En aquell moment, sense mitjans de comunicació a l’abast, et sents perdut. Què? Qui? Com? Quan? I, sobretot, per què? Després, amb calma vas sentint ja més coses, la lletra petita, sempre important. Avui en Carod hi aprofundeix al Periódico.

Més enllà de parlar de les reaccions polítiques, avui voldria parlar dels analistes polítics. Llegeixo en Tàpia, la Gemma Calvet vaig sentir ahir la Terribas, en Marín, en Jordi Sánchez, i tens una certa sensació que alguna cosa no es llegeix bé. Com ja deia, d'analistes polítics i d'entrenadors de futbol, tots en som una mica.

M’ha recordat el que va succeir amb la decisió d’en Jordi Portabella de no reeditar el tripartir a Barcelona. Tot eren especulacions en una borsa d’accions internes del partit. Ho fa per això, per a evitar allò, etc. Però sempre es deixaven de parlar de quelcom important. L’àmbit de la dignitat o l’ètica d’una decisió sempre difícil.

Fora bo imaginar-nos tots plegats a la nostra feina. I imaginar-nos plegant, en un bon moment personal i familiar, on tot ho tens consolidat i renunciant. Ha de ser difícil. Però sovint despersonalitzem els polítics, com es fa amb els metges, i pretenem que siguin autòmats sense sentiments, perquè els volem forts. Els futbolistes han de sentir els colors, però els polítics han de ser freds i calculadors.

En el context actual, decisions valentes i poc previstes tenen una virtut. Canvien les regles del joc, o el guió, com diu en Marín. No parlaré avui de les meves preferències personals, cadascú té les seves. Però voldria pensar en l’àmbit personal de les decisions. Totes les decisions com aquestes són difícils. En Carod va dimitir un cop perquè creia que era el millor a fer. Ahir va tornar a prendre una decisió difícil. És molt fàcil interpretar-la en el taulell dels escacs.

Quan diem que els polítics són previsibles, quan es parlen de poltrones i com és de llaminer i addictiu el poder, algú que anuncia que renuncia a una part crec que mereix una certa reflexió paral·lela de les decisions humanes.

Així es va dir de l’Arzallus, o d’en Beiras, o d’en Felipe González. Ara crec que toca dir el mateix d’en Carod, que aplana un camí dins el partit. M’imagino a Espanya molta gent contenta perquè saben i coneixen la força d’en Carod, el seu enemic públic número ú. I no ho vull oblidar.

Comparteix:

16 Mar, 2008

Cal bastir altre cop l’independentisme?

Publicat per AlexLopez 10:17 |

Comentaris (40) |

En primer lloc, volia emprar el terme refundar, però m’he adonat que aquest no existeix.

Dit això, cal pensar diverses coses. Són els 650.000 vots obtinguts per Esquerra l’any 2004 el sostre independentista del país? Eren tots independentistes? Cal fer una Casa Gran de l’Independentisme? Què fem amb l’independentisme transversal? I amb l’extraparlamentari? Què pot o ha de fer un independentista per assolir-la?

Són moltes les preguntes les que et venen al cap quan, de manera freda, observes el que ha succeït en els darrers temps i les darreres eleccions. Esquerra ha tancat una crisi de mals resultats en tres eleccions diferents i ara inicia un procés de reflexió fins al congrés del juny. Calma, molta calma i el cap ben fred. És quelcom més que la dinàmica d’un partit, és també la de la il·lusió del país per a la Independència, en majúscules, la de veritat.

Ser l’únic partit parlamentari que es declara obertament i sense ambigüitats partidari de la creació d’una República Catalana té aquest problema. Una baixada de resultats electorals s’interpreta, per qui així ho vol, com una baixada del sentiment independentista. Ni ells ni nosaltres no ens podem pas equivocar, la qual cosa no vol dir jeure esperant el 2014.

Els anys 80 i 90 marquen un punt d’inflexió, quan des de diversos moviments socials es basteix un partit polític. Ara, passat el temps i incrementat el sentiment i quan es comença a veure la llum al final del túnel pel context europeu (Escòcia, Montenegro, Kosovo, etc.) hi ha un sotrac que fa dubtar de si ens acostem o ens allunyem.

Segurament un dels mals de tot plegat és la manca de definició dels restants partits. Sabem que hi ha independentistes a CDC, i a IC, i a EUiA, i fins i tot al PSC. Però són prous per a poder capgirar el pensament oficial del seu partit? La Casa Gran del Catalanisme es mou entre allò que es diu i allò que no es diu. IC i EUiA parlen d’autodeterminació però mai no fan cap pas clar en l’eix nacional. Que el facin els altres, tot especulant. I dins el PSC comencen a haver-hi veus no necessàriament favorables però menys contràries que en l’època pujoliana.

Molta gent independentista s’ha quedat a casa en aquestes eleccions, per dos motius. Primer, no la consideren les seves eleccions. Segon, era un no vot de càstig a una situació que valoren negativament, atribuïda a Esquerra. Assumeixo aquest fet i l’entro dins del debat intern que tindrem fins al juny a dins del partit.

Guanyar vots per la causa del 2014 té aquests problemes. Si per cada nou vot independentista que es guanya, se’n queden dos dels de sempre a casa, el decrement és clar. Però hi ha més independentistes que abans. Més gent que en un referèndum votaria que sí. Què cal, doncs? Força per a poder-lo celebrar.

A nivell extraparlamentari, tenim les CUP, el PRC, i altres grups actius en la lluita per la independència, que possiblement en no participar en el joc polític poden permetre’s ser més ortodoxos en les seves posicions. D’acord, però no serà, entenc, per la seva tasca política que tindrem el referèndum. Cal doncs, assolir un pacte de govern que permeti fer el referèndum, on comptarem amb els seus vots favorables.

D’altra banda, a nivell social, tenim tantes plataformes que, com xampinyons, van sorgint. Això és bo perquè generen un debat, un cert transversalisme, ponts de país. Benvinguts siguin.

També tenim, al país, tot d’opinadors favorables a la causa escrivint en mitjans, de tot tipus i intervenint en múltiples debats mediàtics. I això també és bo.

El que està clar, entenc, que cal una certa sinèrgia de tots aquests actors. L’independentisme ha d’avançar i cal establir ponts amb qui calgui. Esquerra ha de fer deures, això està clar. Però no som els únics. El 2014 no és només una utopia més, és el primer cop que hi ha una data, tan possible com es vulgui, però per a això cal començar a definir passos clars, tots plegats, des de les nostres posicions.

Bé, seguirem reflexionant, amb el vostre ajut. No tot queda tancat en un article.

Comparteix:

14 Mar, 2008

Jo també vull la Plaça de la Vila: Anàlisi de resultats: el meu punt de vista (II)

Publicat per AlexLopez 09:48 |

Comentaris (8) |

Continuo la meva anàlisi particular, tot i l’incís en el títol per dir que estic a favor del canvi de nom de la Plaça Rius i Taulet. En parlaré dels meus motius en propers dies.

- Penso que el PSC-PSOE incoherentment però intencionadament ha pervertit el sistema electoral. M’explico. Han presentat aquestes eleccions com a presidencialistes. És a dir, amb la pugna polaritzada ZP/Rajoy el que han fet és carregar-se la idea d’unes eleccions parlamentàries que en algun moment els passarà factura. En el fons, estan emprant el mateix discurs que fa CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des del meu punt de vista, a curt termini els ha funcionat però pot allunyar més la gent en no fer entendre, en el fons, el que s’està votant. I, de fet, és un argument incoherent amb el que defensa el PSC a Catalunya, on diu que es voten partits que faran majories. I, en canvi, a Madrid es desacredita aquest argument. Podria ser el que els espanyols diuen “pan para hoy...”.

- Crec que el resultat és el segon pitjor escenari que hi podia haver. El pitjor pitjor era sens dubte una majoria absoluta del PP o del PSOE. Ara, debilitats els partits d’esquerres i enforti en ZPt, tot queda en mans de suports petits, de manera que el PSOE ho gestionarà per no casar-se amb ningú, buscant suports en qüestions socials amb uns partits i qüestions econòmiques amb PNB i CiU. La pitjor situació pel país.

- La unitat d’acció que gent com en Ridao demanava ha saltat pels aires, una mala notícia pel país. Des de Madrid, tornaran a especular i jugar amb nosaltres. Prenguem nota.

- El PSOE provarà d’aprofundir en l’Espanya plural? La seva Espanya plural és aquella que emana de Santillana del Mar, una federació simètrica de 17 comunitats autònomes. Era això, Maragall?

- És més fàcil fixar-se en Esquerra que en el propi partit. D’acord, per qüestions fàcils, és més senzill veure la palla als ulls dels altres que la biga al propi. Iniciativa també computa dues eleccions seguides de baixada, i ells continuen sense tenir una resposta òbvia com la pot tenir Esquerra. La Mayol (ja en parlaré abastament un altre dia) ja ha anunciat que deixarà el càrrec, fent aquelles coses que deu haver après del PSC de Barcelona.

- El PP té problemes, molts problemes, i les seves lluites internes semblen majors que les nostres.

- El PSC ha tancat en fals la sortida d’en Maragall, tot i que aquest es va quedar sol votant en blanc.

- Continuaré un altre dia parlant d’Esquerra, com suposeu i veig que ja enteneu, el que em puc comprometre és a ser sincer en el que dic, no a explicar tot el que sé. Sé que pot costar d’entendre, però cada cop més veig que no sóc un simple bloc i que molta gent està atenta al que dic, com ho dic i per què ho dic. És una responsabilitat que assumeixo.

Finalment, i enllaçant amb la notícia de l’Independent, fujo de les etiquetes que la vida i els altres et van posant. Jo no em poso etiquetes, i normalment per experiència he vist que són els demés els qui et posen etiquetes abans que tu mateix ho valoris. Tot i ser un procés natural, un cop te la posen, Ni Déu ni ajuda te les poden treure. En la meva vida professional, no tinc etiquetes. En la meva vida personal, no tinc etiquetes. Em considero una persona lliurepensadora, que crea els seus propis argumentaris vitals, que prova de defugir les consignes i que treballa en equip amb qui calgui. El meu criteri és important, perquè és la meva brúixola. I els amics, allò en que més hi crec.

Comparteix:

12 Mar, 2008

Anàlisi de resultats: el meu punt de vista (I)

Publicat per AlexLopez 14:54 |

Comentaris (3) |

Tot i que és evident que sempre des del bloc és el meu punt de vista, el que volia deixar palès és que allò que diré és la meva opinió de tot el que va passar diumenge i part del que està passant ara mateix.

Sóc, però, conscient que tindré una lupa en aquests moments on molta de la gent que conec em pregunta si carod o puigcercós, o cap dels dos. Anem, doncs, a pams.

- Diumenge vam treure uns mals resultats. Punt. Crec que així s’ha reconegut pel davant i pel darrera.

- Felicitats als guanyadors. Només diré que recordi en ZP que sense Catalunya el PP hagués guanyat les eleccions. Rajoy, vols un motiu més per declarar la independència de Catalunya?

- Gràcies a la gent que ha tornat a confiar en nosaltres. No vull caure en el biaix de les empreses telefòniques que només et tracten amb tu per fer-te nou client o quan pretens canviar-te de companyia i deixar-los. També cal pensar en aquests vora 300.000 ciutadans/es que continuen confiant en nosaltres.

- Penso tan sincerament com es pot fer que teníem un bon candidat, en Joan Ridao. El rostre que feia diumenge sabia greu, perquè és un dels polítics que més admiro i del qual provo d’aprendre. Igual que li va passar a en Portabella, en Ridao ha rebut un vot de càstig que potser no li tocava. Ànims Joan!!

- Sí, polarització, sí vot útil, sí, l’efecte Carod i l’11-M de fa quatre anys. D’acord. Però possiblement el que ens hagués tocat fossin 4-5 diputats descomptats aquests fets.

- Autocrítica. Estem al final d’un cicle de tres eleccions que hem perdut votants, que majoritàriament es van quedant a casa. No ho hem sabut redreçar. Ara cal escoltar encara més el que ens diu la gent.

- Com a científic, provo de fer anàlisis en fred i amb criteri. No puc basar-me només en la meva experiència personal i extrapolar perquè corro el risc de generalitzar.

- Cal pensar en profunditat per què la gent no ens ha votat, evitant respostes massa fàcils. Com els entrenadors de futbol que tots en tenim un a dins, el mateix succeeix amb els analistes polítics.

- Més que mai, dono suport al meu partit i la seva línia ideològica, perquè és l’única que encaixa amb allò que sóc i penso i sento.

- A Gràcia hem recuperat 800 vots respecte a les municipals, així com a Barcelona, mentre a la resta del país no ha estat així. Alguna cosa mostra, certament.

- Hi ha congrés al juny. Endavant, parlem de tot, del dret i del revés.

Seguiré pensant en veu alta.

Comparteix:

12 Mar, 2008

Mor Abat Cassià

Publicat per AlexLopez 09:23 |

Retroenllaços (0) | Reflexions sobre les petites coses

Comentaris (0) |

Sé que tinc pendent una anàlisi de resultats, que espero demà poder oferir.

Avui, però, he vist que ha mort Abat Cassià Just, una bona persona.

És el nom de l'esplai de Sant Miquel dels Sants, on jo vaig anar força temps de la meva infantesa.

Pels 25 anys vam anar a Montserrat i ens va rebre. El recordo com una bona persona amb un parlar seré i de pau.

Tot i no ser massa creient, que descansi, com va viure, en pau, en el cel en el qual creia.

Com diu el Periódico, un defensor dels drets humans i el catalanisme, el recordo també a la roda de premsa d'en Carod, un dels dies més durs que recordo políticament.

Comparteix:

7 Mar, 2008

El debat a Ràdio Gràcia: la meva visió

Publicat per AlexLopez 09:52 |

Comentaris (1) |

Bé, amb aquest apunt tancaré la meva campanya electoral al bloc, menys intensa que a les municipals per qüestions de feina però prou interessant.

Dimecres hi va haver el debat a Ràdio Gràcia a les catalanes. Tot i no ser candidat, en Carles Salat ens va demanar que fos gent de la que habitualment pugéssim a la ràdio, així que vaig acceptar el repte, diguem-ne polític, diguem-ne intel·lectual.

Certament crec que Esquerra hi va fer un gran paper. Gràcies altre cop a en Carles Agustí pels seus comentaris, estic d’acord en que possiblement Esquerra i CiU van ser els dos partits que van mostrar millor les seves opcions i les idees clares. De tota manera, no em crec diferent del meu partit, només cal veure el to d'en Ridao en tota la campanya. Però Esquerra millor, crec que vam tenir agilitat en el debat. Una gran debat, d'alçada, com esmenta la Tortuga.

Evidentment, el primer que em vaig adonar és que era quasi l’únic que m’havia preparat el meu propi argumentari, preparant-lo a la meva forma d’expressar, la resta duien, menys en Joan Ferrer, els argumentaris oficials dels seus partits. Jo duia el díptic de 35 propostes d’Esquerra, però la resta s’ha anat confegint amb els companys i companyes del Casal.

Més que parlar del que vaig dir a la part més formal, em sembla interessant reflexionar sobre els partits i els diàlegs creuats que van tenir lloc.

El primer que cal dir és que possiblement els representants de CiU i dels PSC no serien el terme mig del seu partit. M’explico. Trobar-se amb un federalista del PSC com en Joan Ferrer pot ser reconfortant perquè s’ho creu, però la sensació que en el seu partit no és un tema preferent hi és sempre. Va dir que el seu partit, el PSOE, hi aposta però de fet, quan vam parlar de la reunió de Santillana del Mar, el que estava clar és que el PSOE si mai hi aposta (no sembla massa creïble), ho fa des d’una visió de la federació de 17 comunitats autònomes, el cafè per a tots, sense permetre una asimetria que Espanya hauria de respectar.

Així mateix, parlant del català al congrés, evidentment va sortir el nom d’en Bono, votaran ells en contra d’en Bono si no tenen grup parlamentari propi? Continuaran votant en bloc al Congrés contra la unitat de la llengua?

De fet, en Carles Agustí, de manera intel·ligent, va treure el tema que a Barcelona, al Senat (que vaig dir que calia reformar ja), Esquerra no es presenta. Vaig respondre que justament l’Entesa al Senat permet dues coses: una, que el PSC actuï de manera diferenciada del PSOE, és a dir, voti postulats pel país, i de l’altra en un sistema de 4 senadors per província (per què ningú no en parla en termes de proporcionalitat), Esquerra no en trauria cap i per això es pactava per a poder treure’l per Lleida i Girona.

Vaig fer èmfasi en que érem l’únic partit independentista. Perquè en el cas del Carles Agustí, ell pot ser-ne però el seu partit i menys el seu candidat, no la defensen. No es va sortir del guió de l’ambigüitat.

Iniciativa va fer un paper estrany, amb molt èmfasi en les polítiques socials. Jo vaig afirmar, perquè ho crec, que no hi haurà polítiques socials efectives sense la independència, atès el dèficit fiscal.

I finalitzo tornant a recomanar llegir les 35 principals propostes del nostre programa.

Crec sincerament que Ridao i rigor són sinònims, i que mentre a Espanya hi hagi els nostres diners i les seves lleis, cal que Esquerra hi sigui i hi sigui forta.

Comparteix:

5 Mar, 2008

Motius per votar Esquerra: el meu argumentari

Publicat per AlexLopez 11:05 |

Comentaris (28) |

Retroenllaços (1) | Independència!

Us ofereixo la llista dels meus motius i dels motius que poden portar a la gent a confiar, un cop més, en Esquerra.

- Perquè tenim un molt bon candidat, en Joan Ridao, una persona amb coneixement, que s’allunya del joc barroer i que té tan interès per ser ministre com jo.

- Perquè en Joan Ridao és qui va redactar bona part de l’Estatut del 30-S i serà qui millor sabrà negociar, com a expert que és en temes legals.

- Perquè som els primers, ara que molts en parlen, en lluitar contra el dèficit fiscal i fer bandera de les balances fiscals.

- Perquè el vot en blanc afavoreix, en el fons, els partits grans. Emprant la regla d’Hondt, els vots vàlids emesos entren en una iteració de quocients que sempre acaba beneficiant els partits amb més vots.

- Perquè el vot a partits polítics sense opcions (com ara Escons Insubmisos, ;-) ) també afavoreix els partits amb més vots. Pel mateix motiu d’abans.

- Perquè Esquerra ha de fer, encara, política a Madrid, mentre hi tinguin els nostres diners i les seves lleis.

- Perquè el vot més antiPP que hi ha és a Esquerra, és el pitjor vot quan miren resultats.

- Perquè, en aquest procés de bipolarització que els mitjans han entrat, ens volen fer triar entre un anticatalà i algú que ha enganyat a Catalunya.

- Perquè votar Zapatero és, també, votar Bono i Guerra, el del ribot.

- Perquè el PSC no té veu pròpia a Madrid.

- Perquè Iniciativa, tot i tenir també un bon candidat, no té capacitat real d’incidència.

- Perquè Convergència va voler lligar el suport a en Zapatero amb la Generalitat.

- Perquè Convergència quan va caldre, va rebaixar l’Estatut.

- Perquè tots volem que no governi el PP, però Catalunya no pot donar un xec en blanc al PSOE. Perquè l’important, per l’aritmètica parlamentària, és que la suma de PSOE, Esquerra i CiU sigui molt superior al PP, per poder donar estabilitat a canvi d’aconseguir el que Catalunya necessita.

- Perquè Esquerra és l’únic partit que es creu de veritat això de ser republicà, incloent voler qüestionar la monarquia.

- Perquè quedar-se a casa per no considerar-la les nostres eleccions, en el fons afavoreix el PP, que aniran tots a votar, i el PSOE, que també aniran.

- Perquè queixar-se de fer president en Montilla i acabar votant en ZP és incoherent.

- Perquè el 2014 és possible si Esquerra té prou força.

- Perquè l’ideal és que el PSOE necessiti a la vegada el suport d’Esquerra i CiU perquè poguem fer una unitat d’acció en benefici del país. Que no necessiti o un o altre, sinó tots dos. Per a això, cal que el PSOE baixi a Catalunya.

- Perquè el PSOE ha enterrat el concepte de plurinacionalitat, de manera que ni el PSC en parla.

- Perquè tenir de ministres en Clos i la Chacón no ha servit a Catalunya.

- Perquè Esquerra no dubtarà mai si donar suport al PP, com ara diu CiU que farà amb la força majoritària, incloent, se suposa, que podria ser el PP.

I afegeixo al final, els argumentaris independentistes de l'espot de precampanya.

Comparteix:

29 Feb, 2008

Carod i Rovira, país i vila

Publicat per AlexLopez 08:35 |

Comentaris (6) |

Avui, en un poc enginyós joc de paraules, lligo dues notícies.

Les declaracions d'en Carod a un acte a Sabadell, mentre en Ridao havia d'anar a fer un debat estrany. El debat important, com vaig dir ahir, és el d'avui, entre els partits catalans.

I Rovira, no per en Carod, sinó per l'Antoni Rovira i Trias. Ahir es va presentar el llibre de l'Eloi Babiano. No comentaré l'acte en sí, perquè a banda d'una interessant reflexió d'en Bohigas, la resta fou molt estrany, un Carles Martí que parlava del llibre amb la sensació que quasi no l'havia fullejat.

Antoni Rovira, Plaça Rovira m'acompanya des de fa molt temps. Nascut a Torrent de l'Olla, vaig viure de petit molts anys al carrer Providència. I sempre, la Plaça Rovira, i el senyor Rovira m'han acompanyat.

No he tingut massa temps per fullejar el llibre, però coneixent l'Eloi deu ser metòdic. Felicitats, Eloi. Ahir hi havia massa gent al teu voltant i no vaig poder parlar amb tu. Un gracienc escrivint d'un gracienc. Bé. No us perdeu l'entrevista que li fa Transversal a l'Eloi.

Comparteix:

28 Feb, 2008

El debat important és demà

Publicat per AlexLopez 13:00 |