Txewaka bloc

De per favor res de res, va dir “en castellano” seca i imperativament, com sol fer habitualment.

La qüestió central és escatir qui n’és el responsable, de la situació que ha donat lloc a l’actitud del jugador.
Primer de tot, és injust interpretar les reaccions d’un futbolista africà (encara que porte tres anyz ací)m que les d’un senyor, diguem-ne, de Valladolid o de Múrcia.
Si ell ha reaccionat així, és perquè no ha copsat determinades coses. Per què es beneït? Per què n’hi nega? Per què ningú no se n’ha ocupat?
Potser els catalans de l’entorn no han sabut o volgut transmetre-li el valor de la cultura catalana.
Estic pensat que la meua xicona alemanya, que és ací des de fa quatre mesos fent esforços per aprendre la llengua, encara no hagués vist la utilitat de la llengua. El fet que ella l’aprenga respón als coneixements provinents de llargues converses, enderrocant prejudicis, amb mi, i perque vol ser respectuosa amb el lloc on vol romandre.
Ara bé: s’empipa sempre que entra en una botiga, demana en català i, el botiguer (sovint catalanoparlant) es canvia al castellà tan bon punt la veig. És igual que demane en català, que diga una i altra volta que vol aprendre’n, que li parlen en català. És inútil. A mi em passa quelcom de semblant quant la gent s’adona que no parle exactament igual que ells (sóc valencià “normalitzat”). D’això n’estic molt decebut, jo i d’altres valencians a Barcelona (és frequënt la frase: “Jo creïa que els catalans eren diferents”, quant a això, i l’enuig de saber-se exclòs).
Em pregunte què sentit fa ara indignar-se amb l’actitud del Eto, quan els catalans menystenen d’aquesta manera la mateixa llengua i transmeten aquest menyspreu als estrangers.
La botiga del costat té penjada una bandera estelada, i són molt conscients de la seua catalanitat. Doncs bé, quan la meua xicona hi entrà ahir, demanà en català, preguntà quant és, siusplau: i la resposta: “siete con treinta”.
El que passa, no em sobta gens.

La qüestió central, pense, és escatir qui n’és el responsable, de la situació que ha donat lloc a l’actitud del jugador.

Primer de tot, és ben injust interpretar les reaccions d’un futbolista africà (encara que porte tres any ací) com les d’un senyor, diguem-ne, de Valladolid o de Múrcia.

Si Eto creu que pot actuar així, és perquè no ha copsat determinades coses. Per què es beneït? Per què s’hi nega? Per què ningú no se n’ha ocupat?

Potser els catalans de l’entorn no han sabut o volgut transmetre-li el valor (o l’existència) de la cultura del país.

Estic pensat que la meua xicona alemanya, que és ací des de fa quatre mesos fent esforços per aprendre la llengua, encara no hagués vist la utilitat de la llengua, si no fos per mi. El fet que ella l’aprenga respón a llargues converses amb mi sobre els dialectes, el nacionalisme, València i Catalunya, mirant d’aprendre i enderrocar prejudicis. Perquè vol ser respectuosa amb el lloc on vol romandre.

Ara bé: s’empipa sempre que, per exemple, entra en una botiga, demana en català i, el botiguer (sovint catalanoparlant) passa al castellà tan bon punt la veig. Per què és rossa? És igual que demane en català, que diga una i altra volta que vol aprendre’n, que li parlen en català. És inútil.

A mi em passava quelcom de semblant quant la gent s’adonava que no parle exactament igual que ells (sóc valencià “normalitzat”). Ara intente amagar les diferències al principi de la conversa, per tornar al valencià quan ja és ferm que parlem català (bé, això ho faig quan en tinc ganes, perquè de vegades, a les 7 del matí, m’és tot igual). D’això n’estic força decebut; jo i d’altres valencians a Barcelona (és frequënt la frase: “Jo creïa que els catalans eren diferents”, quant a això, i l’enuig de saber-se exclòs).

Em pregunte què sentit fa ara indignar-se amb l’actitud del Eto, quan els catalans menystenen d’aquesta manera la mateixa llengua i transmeten aquest menyspreu directament als estrangers.

La botiga del costat té penjada una bandera estelada, i són all`que en diríem “molt catalans”. Doncs bé, quan la meua xicona hi entrà ahir, demanà en català, preguntà quant és, siusplau: i la resposta: “siete con treinta”.

El que passa, no em sobta gens.

Bueno, no os preocupéis: siempre tendreis a Oleguer Presas. Por cierto, uno de los santos y señas del catalanismo, Johann Cruyff, tampoco habla catalán …..pero como tampoco habla castellano ni nada mínimamente inteligible, creo que es lo mismo.

Los futbolistas, no so engañéis son unos garrulos integrales que bastante tienen con usar una neurona para correr detra´s de la pelota y la otra para decir sandeces en las ruedas de prensa.

A los olmos no se les pueden pedir peras y cualquier futbolista -por mucho catalán o castellanos correctísimos que habe- no deja de ser un gañán con mucho dinero en su cuenta bancaria. Y eso, teniendo en cuenta que no hay mejor manera de tener un gilipollas que coger a un simple tonto y llenarle la cuenta de dinero, es algo en lo que deberíais reparar.

No crec que un jugador de futbol, tal i com és el futbol business avui en dia, hagi de representar la meva catalanitat ni la de ningú, sincerament.
Son mercenaris de l’esport, que cobren autèntiques fortunes i que prou fan amb saber parlar i escriure, en molts casos.
No esperem grans càtedres de gent que es guanya la vida perseguint una pilota. Pensem una mica abans de dir les coses, que la veritat, em sona una mica absurd esperar alguna representativitat cultural, o de la que sigui, d’aquests nous ídols de masses.

Lusian estic d’acord amb tu, exagereu i treieu les coses de context.
Abuseu del victimisme calatà. Cruyff un ídol, no te ni papa de catala i segueix essent un ídol.

Va home va!

Jo en cap moment que en Eto o cap d’aquets mercenaris m’hagi de representar la meva catalanitat, jo sols em cago que un tipus no respecti la meva llengua, la meva cultura i el meu pais

ho sento però sóc etooista fins a la mèdula, per mi una persona q s’enfronta a un club com el Madrid i que denúncia comportaments absolutament intolerables al camp es mereix tots els meus respectes.
Et refereixes a algú que cada setmana milers de persones es fiquen amb el seu color de pell, no crec que una persona q aguanta això no tingui sensibilitat amb les discriminacions o amb les desigualtats social, si no entenia la pregunta, no l’entenia i prou.

Només un apunt, aquest matí en Bassas ha dit que durant tota l’entrevista que li van fer a Catalunya Ràdio les preguntes van ser fetes en català (sense traducció, s’entén ;), i que ell va respondre en castellà.

Bé… de gent com l’Eto’o n’està ple a Catalunya! No sé de què us extranyeu.
Quanta gent hi ha que porta, 10, 20, 30 o 40 anys visquent al nostre país i no saben dir res més que “adeu” (aquesta paraula sí que se l’han fet seva!)?

Ara no vindrà d’aquest pobre Eto’o…el problema ja ve d’anys enrera, i cada vegada anirà a més. Perquè aprendre català si cada vegada hi ha menys gent que el parla?

Fa llàstima, però la vida és dura i funciona així.

Y yo pregunto ¿Qué problema hay con que alguien que lleva aquí 20 años no quiera aprender catalán ni utilizarlo? ¿Lo convierte en peor persona? ¿Y si resulta que no lo hace porq2ue en el entorno en que se meuve no le hace ninguna falta? ¿Me lo explicais?

Per posar un exemple del què deia abans: en Luisan.

torno a repetir, potser així ho entendreu millor: quin problema hi ha en que cadascú empri la llengua que vulgui?

No heu pensat mai que qui no parla català no es per que no vulgui sino per que ningú li ha ensenyat?

Estic d’acord amb tu Luisan. No veig perquè ningú té dret a jutjar ningú perquè utilitzi l’idioma que li sigui més pràctic, sigui quin sigui. Quan veiem aquesta actitud per part dels castellano-parlants els titllem de “fatxes” bé, i doncs, no estem fent nosaltres el mateix, no ens estem convertint en “fatxes catalanistes?” Jo sóc i em sento catalana, i m’agradaria la llibertat per el meu pais, en el més ampli dels sentits. Però no crec que “cagar-se” (com s’ha dit) en ningú em faci ser el portador absolut de la raó. Deixem de mirar-nos tant el melic, que la veritat cada vegada es confon més el sentiment obert, tolerant i educat de molts catalans amb la visió obtusa, tancada obtusa e intransigent dels que s’erigeixen coma defensors de la cultura catalana, per favor no confonguem. La pluralitat és bona, i si alguns ténen tanta por del coco castellà, vol dir que hi ha molta ignorància. I això, em preocupa força més que l’Eto’o parli o no català, sincerament.

Jo no parlo que la gent hagi o no de parlar català o no, el qeu no vull es que a mi em prohibeixin parlar amb el meu idioma.

Fa uns dies un amic meu en un poble de les borges blanques una noia bielorusa que estava a la barra d’un bar li va dir al meu amic que se li va dirigir en català “en cristiano”.

No es tracta de mirar-se al melic es tracta que jo no vull deixar de parlar la meva llengua i vull que em respectin

Si….y en todo caso y a modo de apostilla sólo decir que a Rubianes no le he oído nunca hablar en catalán y a los ciutadans Boadella, Espada, de Carreras y el inefable Iván Tubau los veo todo el día hablando la lengua de Llull sin parar. Preocúpémonos más por qué cosas dicen la gente y menos por en qué idioma las dicen

@ Txewaca : em sembla que ara has canviat el teu discurs ;-)Tu en el post deies, (a mi m’ha semblat entendre), que no t’havia agradat que l’Eto’o no respongués, no parlés en català. Ara treus el tema de que a no sé quin conegut teu li han “prohibit” parlar en català. No barrejem les coses, que no té res a veure. Jo el que dic és que no m’agrada veure actituts extremistes ni ens uns, ni en altres. Tinc la sensació que no ens n’adonem que moltes de les bestieses que diem, si les sentissim en un castellà, ens quedariem parats, i li diriem fatxa. Que si el meu pais, la meva cultura, la meva llengua….no és teva, és de tots.

És evident que l’Eto no representa cap tipus de catalanitat però hem de tenir present que els jugadors de futbol del Barça són idols de molts infants, aquests els imiten i admiren, per tant han de consients i crec que això va amb el sou que cobren , que les seves actituts poden influenciar i potser ara hi haurà nens que trobaran normal dir ” en castellano “.

I contestant a la gracienca , si hem de ser tolerants, però hem de tenir present que el català és troba en una posició inferior en vers el castellà, no existeix el bilingüisme , sempre s’acaba imposant la llengua més forta i en aquest cas és evident quina és. Per tant som els catalans els que hem de crear mesures per protegir la nostra llengua i una pot ser denunciant l’actitud d’un personatge tant mediatic com l’Eto.

Jo no trobo tant evident que no la representi, en tot cas no és la seva feina fer-ho. Representa a un club de futbol i la imatge d’una estratègia empresarial.

el que els nens trobaran per sobre de tot és un tio que no admet que per fer la seva feina l’insultin per tenir un color de pell determinat, trobo que no és un mal model.

Mo creo que sea cuestión de denunciar nada ni a nadie. Lo mejor que podeis hacer es hablar en catalán con todo el mundo y listos. El que una lengua esté minorizada o no tiene que ver con muchas y diversas cosas entre las que, al menos en el caso catalán, se cuenta la actuación indigna de un gobierno usurpador durante 39 años, pero también la actitud de sus hablantes, que de manera automática cambian al castellano cuando alguien como Eto’o se lo pide.

Aquí, prácticamente, todo el mundo habla -o entiende- castelllano y catalán y el hecho de que una conversación se desarrolle en las dos lenguas no debería suponer ningún problema. Las lenguas no son herramientas politicas, solo sirve para entenderse así que, por favor, dejemos de convertir simples conversaciones mundanas en duelos de espadas enhiestas entre hablantes de una y otra lengua.

Como ya he dicho en algún otro sitio, la actitud correcta es la de El Periódico: dos ediciones para que cada uno elija la que más le guste

Per mi la situació idònia seria la d’única llengua oficial, el català. I que en una escola pública de qualitat es pogués triar apendre dos idiomes , l’anglès, l’alemany, el francès , el castellà.

I no estic d’acord en què les llengües no siguin eines polítiques, evidenment ho són , perquè per protegir-les , conservar-les, ensenyar-les … calen determinades polítiques, sinó les minoritàries s’acaben perdent i per tant s’acaba perdent riquesa cultural.

El Barça ha fitxat l’Eto’o perquè marqui molts gols i es guanyin tots els títols possibles. L’Eto’o ha vingut al Barça per guanyar molts diners, prestigi i la Pilota d’Or. No l’han fitxat ni ha vingut per aprendre el català.
No hem d’oblidar que els dos diaris esportius més importants de Catalunya: el Mundo Deportivo (des de 1906) i l’Sport es publiquen en castellà. Com volem que un jugador estranger parli o respecti el català?.

Pues no señor, el catalán no puede ser la única lengua oficial porque somos muchos los catalanes que, como lengua materna tenemos el castellano y cualquier cosa que no sea la cooficialidad colocaría a una parte importante de la población en una situación de inferioridad respecto a la otra parte. Las personas tienen lengua, los territorios no así que el invento este de “lengua propia” no me sirve, así que dejemos de proponer cosas moralmente reprobables.

Y recuerda algo: la libertad propia acaba donde empieza la de otro. Si le niegas a mi lengua la condición de oficial esta´rias haciendo justa, simple y llanamente lo que cierto señor de infausto recuerdo hizo allá por 1714 en cierto texto conocido como Decreto de Nueva Planta.

Y no, la lengua y la cultura no sirven para hacer política. Reitero lo antes dicho: preocupémonos más de qué se dice y no de cómo se dice.

Roger…completament d’acord amb tu!

Com pot ser que la gent que visqui aquí (ja no dic que hi visqui temporalment -per 1 mes o 1 any-) no arribin ni a pronunciar una paraula de la llengua que es parla en aquell territori?

I que em perdonin, però tu ves a viure a Dinamarca….l’anglès et dura quatre dies o permanentment si vius en una comunitat internacional -aïllat de la gent d’aquelles terres, de la gent d’allà-, però sinó ja t’espaviles a aprendre danès per qüestions de feina o estudi… (o si més no perquè a mi em cauria la cara de vergonya d’anar a viure a un lloc i no parlar l’idioma d’aquest lloc). I qui diu Dinamarca, diu qualsevol “país” d’Europa.

Aquí funcionem al revés: nosaltres ens esforcem a ser “amables” i ens passem a la llengua dels nous habitants…fins arribar a oblidar la nostra.

Que quedi clar, la culpa és nostra, no d’ells.

Estic totalment d’acord amb la tesi exposada per Luisan, les persones tenen llengua i els territoris no.

Així el castellà no pot ser l’única llengua oficial de l’Estat espanyol. El basc, el català, el gallec, l’occità (aranès), etc. també han de ser oficials a tot Espanya i, lògicament, també ho han de ser a tot Europa, perquè no pot haver-hi ciutadans espanyols i/o europeus de 2ona.

¿He dicho yo acaso lo contrario?. En España, como en Suiza debería haber tantas lenguas oficiales como lenguas se hablan en el territorio. El ciudadano tiene el derecho a ser atendido por la administración en su lengua……Si no me equivoco eso -o algo parecido- figura en la Declaración de Derechos Humanos.

Perdona: que jo sàpiga la única llengua oficial de l’Estat espanyol és el castellà (mal anomenat espanyol) no?
Tot i que ara hi hagi un reglament per acceptar preguntes en català (no sé si també en les altres llengües peninsulars…) al Congrés i al Senat (i que és un primer pas) ni l’euskera, ni el gallec, ni l’occità no tenen l’estatus de llengua oficial a tot el territori espanyol.

Per què aquestes diferencies entre llengües? No ens omplim la boca de solidaritat, comprensió, germanor, diàleg, … doncs apliquem el mateix discurs per a tothom i per tot arreu!

Aquesta és la realitat, no pintem escenaris de color de rosa que no existeixen… la vida és dura, i la llengua catalana pel terra…

He dicho yo acaso lo contrario?. En España, como en Suiza debería haber tantas lenguas oficiales como lenguas se hablan en el territorio. El ciudadano tiene el derecho a ser atendido por la administración en su lengua……Si no me equivoco eso -o algo parecido- figura en la Declaración de Derechos Humanos.

¿qué pone aquí? ¿qué es lo que he escrito yo? Que en España DEBERÍA haber tantas lenguas oficiales como lenguas se hablan en el territorio ¿no?

¿a qué viene entonces tu reprimenda?

Lee más atentamente, amiguito….

M’alegra veure que la gracienka i el luisan estan d’acord, això és novetat!

Estic bastant d’acord amb vosaltres dos però hi ha una cosa que voldria deixar clara, qui no vol apendre català nega de retruc la meva llibertat a parlar en català, almenys amb ell. Si jo li puc parlar en català que a mi em contesti en castellà si li dóna la gana no és cap problema.

Una altra cosa és que algú no parli català perquè no ha tingut possibilitat d’aprendre’l o perquè nosaltres canviem de llengua, però a qui no li dóna la gana d’aprendre’l (els forobabelians per exemple) no crec que actuï correctament. El que es critica no és que l’Etoo contesti en castellà, sinó que li digui a la periodista “en castellano” (tot i que crec que és una anècdota que tampoc mereix tant de rebombori)

Sobre quina hauria de ser la llengua oficial a Catalunya i a Espanya… buf! És complicat. Jo crec que els catalans hem de deixar de voler tornar a suposades arcàdies del passat i acceptar que el nostre és un país bilingüe, amb una llengua pròpia minoritzada que cal defensar i protegir, però no a costa de la llibertat dels propis catalans. Els equilibris, però, són complicats… i més sobre la llengua, ai!

Eso de lengua propia y lengua impuesta está bastante feo. obretodo si el segundo concepto se refiere a un idioma que tiene como lengua materna el 50% de la población -punto arriba punto abajo- de cataluña y lleva hablándose aquí desde hace, por lo bajo 500 años.

EL problema de la llengua a l’estat español és reflexe de la no acceptació de la realitat federal d’aquest. Si fós així, tothom tindria l’oportunitat de dirigir-se a qualsevol administració de l’estat en la seva llengua materna.

En quant a l’ofensa que ha perpretat l’eto per dir en castellano por favor…. Va home!! un paio amb la malla hòstia que té l’eto normalment, li pregunten si el porter li ha regalat un gol que us espereu?? Encara ha tingut sort la periodista que no l’ha engegada a la merda.

Tenim la mala costum d’assenyalar què no fan els altres, quan ni nosaltres fem el que realment prediquem. Només fa falta veure com alguns catalans parlen i escriuen la seva llengua que tant estimen.

Siguem coherents si us plau.

Potser si que el 50% parla castellà, potser si quan hi va haber la inmigració en època franquista el català no hagués estat prohibit i s’hagués ensenyat a les escoles potser ara hi hauria molta més gent que parlaria català. Però d’això ens n’oblidem , oi?

Mmmmm si no me equivoco, la primera oleada migratoria que se produce en Cataluña durante el siglo XX sucede durante los años previos a la Exposición Universal del 29 ¿no? ¿Mandaba Franco entonces?

Si no voy errado, uno de los barrios surgidos durante esos años fue el de la Torrassa en Hospitalet que se pobló con gentes procedentes de Murcia principalmente. Desde su fundación es algo así como un barrio de mayoría castellanohablante ¿no? Entonces yo pregunto:

La responsabilidad de eso ¿quién la tiene? ¿lons pérfidos inmigrantes que armados con litros de gazpacho intentaban imponer una lengua ajena en los ratos que les quedaban libres después de currar entre doce y catorce horas o los simpáticos hospitalenses de rancio abolengo catalán que consintieron la creación de una suerte de ghetto donde sólo vivían inmigrantes?

El modelo se repitió después con la inmigración de los años 50 y 60. Los que llegaban, no se si consciente o inconscientemente, eran desterrados siempre a las zonas de extrarradio y barrios de nueva construcción donde, más que integrarse con lo indígenas, no tenían más opción que construir sociedades nuevas que, naturalmente, acabaron teniendo como rasgos aquellos que identificaban a sus pobladores mayoritarios.

Yo, que nací en Hospitalet en 1978 y viví después en Viladecans desde 1994 hasta el año pasado todavía he tenido que ver como algún que otro catalán de pura cepa natural de Sarrià o algún sitio así me miraba por encvima del hombro mientras pensaba que en casa, en lugar de un coche en el garaje teníamos una pareja de burros en el comedor.

Que Franco tuvo culpa al laminar la diferencia durante 40 años nadie lo duda, pero no estaría de más que asumieráis la parte que os toca. De todos modos, me permitirás que personalmente celebre vuestra torpeza integradora. Ahora, gracias a ella, Cataluña es un sitio más entretenido y diverso. A estas alturas, pretender que el catalán sea la única lengua oficial es ridículo.

Y para cerrar permíteme un consejo: habla como quieras y deja a los demás que hagan lo mismo. No conviertas cada conversación en un acto de reafirmación patria que, aparte de resultar aburrido, es desagradable.

No ens oblidem, però crec que ara no fem el suficient per solucionar els problemes que la dictadura va provocar.

És difícil fer que algú amb 50 anys parli català si no ho ha fet mai, però s’ha d’intentar, i no crec que es faci, i menys encara que es faci bé.

Ni ens oblidem ni ens va fer les coses.

La dictadura no es la única responsable. Pero de todos modos ¿qué más da si alguien con 50 años no habla catalán porque noq uiere, porque no le hace falta o porque no le apetece? ¿Hay que obligarle? ¿No está en su derecho de usar la lengua que le venga en gana?

Quizá esas personas de 50 o más años tienen problemas más graves que el aprender o no catalán. ¿Te suena una cosa que se llama prejubilación y suele suceder más o menos justo a partir de los 50?

En el tema lingüístico imponer es estúpido. Y creo que tu “intentar” tiene bastante que ver con mi imponer.

Imposicions o no, aprendre la llengua del lloc on vius o treballes em sembla qüestió d’educació, modals i responsabilitat humana…

Volvemos a lo mismo: los sitios no tienen lengua, la tienen las personas. Lo que es de educación, modales y dignidad humana es aprender la lengua de los que te rodean. Si tu vives en Lleida, Vic o Figueres aprender catalán resulta inexcusable. Si lo haces en Hospitalet, Viladecans o Cerdanyola quizá ya no lo es tanto. Recuerdo cuando ahce unos años trabaje´en el Ayuntamiento de Gavà y asistía día tras día al curioso espectáculo de ver como un montón de gente del que yo formaba parte se esforzaba en hablar catalán entre sí con unos espectaculares acentos nada “nostrados” porque alguien había decidido que la lengua de la administración -y la que debían emplear los que trabajaban en ella era el catalán-

¿Tanto cuesta admitir que hay zonas de cataluña donde más del 80% de la población tiene como lengua materna el castellano y que eso no es ni malo, ni lamentable ni anómalo?

Personalmente hasta el propio concepto de “normalización lingüistica” me parece desafortunado. ¿Que´pasa? ¿Que la gente del Baix Llobregat no es normal?

Cataluña, como España, no es una unidad de destino en lo universal sino un país bilingüe mal que les pese a unos y a otros. Yo no hablo de laminar la diferencia, sino de llegar a un estado de cosas donde cualquiera pueda expresarse en cualquier sitio en la lengua que le apetezca con la seguridad de que nadie le mirará por encima del hombro ni le contestará de manera impertinente como hizo el cejijunto amigo Eto’o. El objetivo no debe ser nunca el monolingüismo

Rectifico: En Cataluña hay tres lenguas y en España cinco además de dos dialectos del latín como son el bable y la fabla.

Ycomo solución, propongo algo bien simple:
Oficialidad de todas las lenguas en todo el territorio y derecho pero no obligación de todos los ciudadanos para emplearlas. Quienes obligatoriamente sí que debe´rian conocer todas las lenguas on quienes trabajan atendiendo al cliente o al ciudadano que, para el ejercicio de su actividad profesional deberían tener un conocimiento suficiente de cualquiera de las lenguas como para atender a cualquiera que les interpele en una de ellas. Las comunicaciones de la administración con el ciudadano, evidentemente, deberían hacerse en el idioma que el ciudadano elija. Evidentemente, todo esto es válido no solo para Cataluña, el País vasco o Galicia sino para todo el terriotrio nacional de modo que si un catalanohablante vive en Sevilla pueda ser atendido – al menos por la administración, en el comercio entiendo que es más difícil- en su lengua si así lo decide

Sobre la educación, propongo modelos bilingües 50% en las comunidades con más de una lengua que incluyan la posibilidad de estaudiar si así lo decide el alumno el resto de lenguas españolas.El objetivo, siempre, debe ser que el alumno adquiera una competencia lingüística suficiente al terminar el período obligatorio de escolarización como para expresarse con total corrección en cualquiera de las lenguas que se habland en el territorio donde vive.

Jo no sé si la culpa de la situació actual és de la manca de caràcter integrador dels catalans o d’aquells que jo he sentit dir, en la meva pròpia família, que era de maleducats adreçar-se a algú en català si no sabíem que el parlava…

De tota manera, si la culpa és de Franco, de Pujol, de Felip V o Guifré el Pilós crec que és un exercici inútil, perpetuador d’odis seculars i a més absolutament irrellevant.

Jo crec que hem de partir de la situació actual i acceptar que Catalunya és un país bilingüe (o trilingüe si comptem l’aranès, i potser aviat multilingüe) i crec que com a projecte de futur i per tal de preservar la cohesió social s’ha de tendir a l’efectiu bilingüisme de tots els ciutadans, els castellanoparlants i els catalanoparlants preservant la seva llibertat a utilitzar la que vulguin, però no la seva llibertat a la ignorància, i m’explico:

La Constitució espanyola diu que el castellà és la llengua oficial a Espanya, tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la i el dret a utilitzar-la.

Proposo el mateix tractament a les dues llengües, deure (que no el dret) de conèixer-la i dret (que no el deure) a utilitzar-la. De fet, és la interpretació que a mi em va ensenyar com a correcta de la Constitució un professor gens sospitós de nacionalisme català.

PS Quan li dic al català llengua pròpia, ho dic en el sentit que deia l’Alex en un altre bloc: com l’aportació original catalana al conjunt de llengües del món. El castellà és propi de molts catalans, però no constitueix una aportació exclusiva dels catalans sinó compartida amb centenars de milions de persones.

Nomalmente se habla de “lengua propia de cataluña” reservándole otro calificativos menos amables al castellano.

Y sobre lo de derechos y deberes, y pese a que yo sea bastante partidario de normativas, no se si procede mucho obligar en términos lingüísticos. La cuestión está en qué sucede cuando alguien no cumple esa obligación que citas. ¿Le retiras el derecho de ciudadanóa? ¿Le impides empadronarse?

El Defensor del Pueblo considera que la previsió de que els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer la llengua catalana (article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya) és inconstitucional. Per a ell, d’acord amb l’article 3.1 de la Constitució Espanyola, únicament tenen el deure de conèixer el castellà.

Esperant la sentència del Tribunal Constitucional, els ciutadans de Catalunya catalanoparlants ens podem preguntar qui ens defensa del Defensor del Pueblo (de quin poble?)

El Defensor del Pueblo considera que la previsió de que els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer la llengua catalana (article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya) és inconstitucional. Per a ell, d’acord amb l’article 3.1 de la Constitució Espanyola, únicament tenen el deure de conèixer el castellà.

Esperant la sentència del Tribunal Constitucional, els ciutadans de Catalunya catalanoparlants ens podem preguntar qui ens defensa del Defensor del Pueblo (de quin poble?)

El defensor del pueblo es un gilipollas que orbita en torno al Foro de Ermua y es coleguita de Jon Juaristi. La lengua le importa un carajo, el recurso es una herramienta más para erosionar al gobierno.

Luisan, al que no cumpla con su deber se le pone una cruz, como en el colegio. No creo que se tanga que sancionar ni poner un carnet por puntos del buen catalán, igual que tampoco hay sanciones para el que no conocee el castellano.

Es sólo que me gustaría que hubiese un cierto consenso social basado en este principio (deber de conocer y derecho a usar) que creo equilibrado y que no tuviéramos que estar todos los días justificándonos ante unos y otros por hablar en lo que hablamos, preguntándonos si Etoo tiene que hablar catalán o si el Múgica debería directamente no hablar en ningún idioma.

En la vida cotidiana además, creo que no hay tanto problema, lo que pasa es que es un tema muy sensible que sirve para vender periódicos y ganar votos y entonces ya se sabe…

Va, voy a ser cafre….¿Se equivocó ETA de Múgica?