Filed under: General
Fa uns dies vaig tenir l’experiència d’anar per primera vegada a la Biblioteca Jaume Fuster, al entrar em va sorprendre ho gran que era, ho “fashion i “cool “ que l’han feta. Estava plena de gom a gom vaig estar 10 minuts buscant una cadira per poder estudiar.
Un cop trobada la cadira, al segon pis, comença al xou, un parell d’argentins que s’embalava que feia molt de temps que no es veien perquè no paraven de parlar en veu baixa. Al costat entra una noia autòctona que obre el seu ordenador i la música famosa del windows, la noia va ser educada i em va demanar perdo.
A tot el recinte hi havia un fil musical de soroll de cadires que la gent movia per aixecar-se i per sentar-se ( molt ala moda, però ningú pensa que les cadires no han de fer soroll, en una biblioteca) Va haver-hi un moment que el soroll de les cadires van començar a sonar com una melodia de samba.
El colmo va ser una nena la seva mare i la seva avia que van muntar un xou com si estiguessin a dintre del mercat de crits de plors i de converses tontes. Ningú els hi va dir res
Però la cirereta del pastís va ser un tipus menjant-se un iogurt de vidre i el personatge en qüestió es entretindré a escurar el iogurt
3 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
sip, un acaba desquiciat quan va a segons quina biblioteca XD jo vaig acabar discutint-me amb una parelleta k no parava de xerrar en veu alta i a sobre em va mirar tothom malament :S surrealimoooo!!!
Maria de les Trenes 02.12.07 @ 9:28 amAbans una bibloteca pública era un lloc d’estudi, de
silenci, de recolliment i de reflexió, evidenciava el seu
origen monàstic i la bibliotecària era una mena de mare
superiora, que quan alçaves un xic la veu feia, discretament,
xiiissst.
Ara una biblioteca pública és un lloc d’esbarjo, hi ha
Francesc 02.13.07 @ 5:18 pmsoroll, es pot xerrar i ningú et crida l’atenció. L’IEC
hauria de definir el mot biblioteca com a “ludoteca on,
entre altres activitats, hi ha llibres per consultar o
llegir”.
Doncs us convido a la biblioteca de Can Peixauet (Santa Coloma). Divendres vaig anar-hi (per intentar estudiar a última hora per un exàmen de dissabte) i va ser horrible: tot i haver-hi poca gent, entre les parelles d’adolescents fent-se petons (a discreció… i sense discreció :-D), jubilats jugant a escacs (si, increible, oi?), i gent parlant pel mòbil… allò semblava el ‘mercadillo’ de dilluns al matí. Només vaig trobar a faltar una gitana dient “kilo de fresones un leuro, compramelos, guaaaaaapaaaa”. 😀
Dani M 03.27.07 @ 6:25 pm