Txewaka bloc

Jo tampoc perdonaré mai a Lluís LLach que plegui. Integre, insubornable,
sempre fidel al seu poble i a la seva llengua, un català de pedrapicada.
Homes com ell hi ha molt pocs.
Sempre ens restaran la seva música, les seves cançons i els seus ideals.
Us recomano la seva web http://www.lluisllach.cat/ Podreu consultar la
seva extensa discografia, escoltar alguna de les seves cançons i sabreu,
entre altres coses, que es va matricular a la Facultat d’Econòmiques.

sempre escombrant cap a casa Francesc!!!!!! has rebut un mail meu

Hem solidaritzo amb vosaltres amb tot. Tranuites ha estat una meravella més d’en Llach i en LLuis ès prou compromés e integre com per no ser conseqüent amb el que ens ha fet arribar en la seva trajectoria, per sort ens queda el missatje que de diferentes formes ens fa somniar i creure en un demá. Com ens diu a Tranuites Circus “…el somni d’avui com a possibilitat del demá …. el dret de voler l’impossible per arribar a alló possible.D’esperar-ho tot. I de no tenir cap vergonya s’esser esclaus de l’esperança”

M’extranyo com en Lluis ha pogut tocar el piano amb aquella noia fent gimnàstica!
En seri, per a la meva vida Lluis Llach ha jugat un rol decisiu. Quan vaig fer d’Erasmus a Bellaterra (el curs 1993/94), era el temps de “Un pont de mar blava”, que m’encantava moltíssim: el missatge del mar mediterrani com un punt entre cultures diverses i encara més la música bonita. Em vaig comprar tots els discs de Lluis Llach que hi havia llavors (uns 20) i que per a mi eren un curs d’aprendre la llengua catalana i al mateix temps un llibre d’un quart de segle de la historia catalana. Puc dir que sense Lluis Llach no m’hauria fet català de cor – i, en comsequencia, casteller tampoc!
(Una cosa que no sabeu sobre mi…)

Salutacions des d’Alemanya (Catalunya Nord-Nord)!

Ostres Jürgen!! Quant temps sense trobar-nos per aquí als blocs.

Justament avui he parlat amb una catalana que viu a ls teves terres (concretament Hamburg).

Que tot vagi molt bé!!

Curiosmament ara estic escoltant el CD del Llach amb el Feliu Ventura. Recomenable!! de la mateixa manera que l’últim disc del Feliu Ventura “Alfabets de Paper”

Ara em matareu però en l’últim concert del Lluis Llach k vaig veure amb el Feliu Ventura fotia algún gall k altre eeh.. més val retirar-se a temps, l’home ja ho sap i deixar pas a les noves generacions com el Feliuet XDD salut!!