Ostres!!!!! No se per on començar per parlar d’aquestes eleccions passades. Pels que em coneixeu, ja sabeu que porto molts anys militant a ERC ( aquest febrer passat ha fet ja 14 anys ) i feia temps que no treballava tant per unes eleccions com aquestes ultimes, però el joc democràtic i la ciutadania ha volgut que passes el que ha passat. Però una de les coses que em sap greu, és que després de la pèrdua de l’Albert Musons a Gràcia la persona que apuntava que el podia substituir en Roger Gispert s’ha quedat a les portes de ser conseller de cultura. Roger amic meu, ànims que des de fora continuarem, fent i treballant  el dia a dia de l’associacionisme gracienc  que tant estimem perquè d’aquí 4 anys puguis entrar com a conseller i ERC-Gràcia torni a tindre el pes polític que ha de tenir.

Divendres al concert de Catalunya acció Sonora em va fer sentir esperançat, pq vaig veure que els nous catalans s'implican en el meu país i una cosa que ja donava per perduda sembla qeu no. Us adjunto el manifest que vam llegir i al seva web.

VOLEM VIURE EN CATALA

manifest per el 23 d’abril de 2007.

adhesions a info@immi.cat



Nosaltres, homes i dones que havent nascut a l’estranger hem escollit
Catalunya per construir un futur per als nostres fills, volem expressar
en aquest manifest la nostra opinió amb la oportunitat de la Diada de
Sant Jordi, patró dels Països Catalans de 2007:

Hem tingut que deixar els nostres països, hem superat el dur camí de la
migració i de la discriminació de la estrangeria, amb la migració hem
perdut la relació quotidiana amb les nostres famílies, hem perdut el
contacte amb la nostra naturalesa, amb la nostra cultura, i hem deixat
de participar en el projecte històric de cadascuna de les nostres
nacions, però mai deixarem que ens prenguin la nostra identitat
original.

Igual que defensem el nostre dret a continuar sent allò que els nostres
pares ens van deixar i que ens defineix com a persones, amb la mateixa
decisió defensarem el nostre dret a ser catalans i catalanes, i per
tant, defensarem el dret d’aquesta societat a decidir lliurement el seu
futur.

Ara vivim a Catalunya.

Ens considerem ciutadans catalans i catalanes d’origen estranger.

Allò que li passi a aquesta societat, de la qual formem part, es allò
que ens passarà a nosaltres i als nostres fills. Per tant, el futur de
Catalunya es també el nostre futur.

Amb la nostra presencia, gent de tot el món ha fet que a la nostra
terra es parlin avui dia més de 200 llengües. Aquí vivim també en
xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en aimarà, en gallec, en
castellà, en àrab i en berber. Oferim les nostres llengües i cultures
d’origen per enriquir el patrimoni cultural d’aquest país, i aquest
oferiment creiem que la societat catalana l’ha d’aprofitar.

En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua
que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma que tothom comparteix i amb
què ens entenem, és la llengua comuna.

Però, molt sovint ens presenten als immigrants com un perill per la llengua i la identitat catalana.

La identitat i la cultura catalana estan amenaçades, però no per els homes i dones que hem decidit lliurement ser catalans.

Nosaltres sabem allò que significa la pèrdua de la cultura pròpia. 

Vosaltres catalans i catalanes no esteu sols, la opressió es una vella
coneguda dels pobles d’arreu del mon, precisament els pobles d’on venim
els immigrants.

Per això, per que sabem el perill que comporta per les cultures
minoritzades, la supremacia de les cultures opressores, es que afirmem
que VOLEM VIURE EN CATALÀ.

No estem disposats a mirar passivament com retrocedeix la cultura dels països catalans.

Volem que els nostres fills siguin ciutadans d’una Catalunya Catalana.

Si hem decidit ser ciutadans catalans es per viure com catalans: aquest 23 d’abril de 2007, diada dels països catalans, 

EXPRESEM QUE:

Defensem el dret de la Nació Catalana a decidir lliurement el seu
futur, per que tan sols amb la sobirania dels pobles es pot construir
un progrés en llibertat.

Reclamem l’accés als cursos de català, i a participar de la cultura catalana, 

Oferim les nostres cultures per enriquir el patrimoni històric de la nació catalana.

El projecte històric dels Països Catalans pot contar amb nosaltres, perquè Catalunya es el nostre projecte.

Nosaltres que hem portat mes de dues-centes llengües que es parlen als
països catalans, ens comuniquem i ens expressem en català, perquè ho
hem decidit al establir-nos aquí i per això: 

VOLEM VIURE EN CATALÀ.

adhesions a info@immi.cat

Ara que estem amb la febre Messi, que cap culé ja no recorda ho malament que esta jugant aquest any l’equip, que l’Eto no és el mateix, que el Deco la meitat dels partits dorm dintre del camp, que en Ronaldinho no entrena la meitat dels dies i que fa xantatge per cobrar més. Doncs us recomano que mireu la pàgina de Josep Maria Puyal que han fet nova amb trossos de partit i mil cosetes més.

Des de el diumenge al matí la meva ment no ha parat de fer-se preguntes i encara no he trobat les respostes. El meu mal de cap ve quan pel mati mig endormiscat sento a les notícies de Catalunya Radio que la Maria Pau Janer  va a les llistes del PP de Mallorca en el lloc número 8. I no em quadrava la notícia, però després parlant amb la gent que parlem de política em dono compte que es real la notícia. Al dia següent unes declaracions de la Maria Pau Janer que deia “ El meu referent polític a Catalunya és convergència” aquestes declaracions em va rematar.

Aquí venen les meves preguntes. Si la Maria Pau ha sigut la icona del nacionalisme de Convergència i ara ha anat al PP, que ha passa’t?  Això vol dir que ciu i pp es ho mateix per ella? Tothom te un preu?

Un dia trist i molts records en la memòria.

Per molts motius circumstancials, ni avui, ni demà no podré anar a veure't a Verges i em sap molt, i molt de greu.

Ara estic escoltant l’entrevista que li t'han fet aquest matí en Basas. En principi jo avui hauria d’estar repesant molts apunts que tinc, perquè demà m’examino del nivell C de català ( i no mentiré ho porto molt malament ) i tenia el deure de posar-me a fer-e el meu homenatge, com una persona que m’acompanyat des de la meva adolescència i fins ……..

Mentre us  escolto i suposo que d’aquí poc em posaré cançons. He fet un petit moment de nostàlgia i melancolia, i m’ha posat tou. Et vaig conèixer, que jo tingui constància, l’estiu del 88 a Ger a la Cerdanya en un campament amb l’AE Sant Joan de Gràcia. Allí va crear-se un vincle molt profund que anat seguint aquets 18 anys de la meva vida amb tu. Has estat el company dels meus amors, totes les dones de la meva vida, tant amb les que he sortit, com les que han estat amors que no han volgut saber res de mi com a home, o els amors que mai les interessades, o no, mai han sabut del meu amor cap a elles. També has estat el company de les pors, els dubtes, del sentiment de país, i de moltes i moltes coses.

Llach, una de les moltes coses que m’ha fet seguir-te, és la teva coherència com a persona, amb el teus pensaments i els teus sentiments com a bandera. Però crec que t’has equivocat amb el teu adéu, hauries d’haver marxat amb un altre camp del Barça.

Tu no ho sabràs però el maig del 97 en el disc NU estava recollint firmes davant del Poliorama perquè a les ràdios tinguessin l’obligació de posar el 25% de les cançons en català. En un moment que se’m van acabar els fulls vaig entrar al teatre a buscar-ne i tu estaves assajant, sol, dalt del escenari, i jo vaig aprofitar per sentar-me a ultima fila i tenir el privilegi que toquessis només per a mi un “pupurri” de cançons.

Moltés gracies per tot.

Encara no me llegit el document sobre circulació que afecta als vehicles de dos rodes, motos i bicicletes, sols sabia que podiem aparcar en aceres que entre la moto i la pared hi hagi 3 metres de distància. Avui un urbano en un cotxe camuflat, amb el seu to xulesc  ( rollo sheriff )i baixant del cotxe i em diu a mi i a un motorista que tenia al costat  :   A partir de demà ficarem multes  a les motos que aneu per el carril bus fent-vos una foto.

Amics motoristes esteu avisat.

Aquest article va dedicat a les companyes i al companys que lluiten dia a dia per la igualtat de la dona en el segle XXI, què per mi es una vergonya molt gran que en el segle que estem i en el mal anomenat primer món, els homes ajudin a casa, que les dones cobrin menys per la mateixa feina, la violència de gènere, i moltes altres coses que se’m queden al pap. Us recomano a tothom que escolteu un tros del programa del Basses de Catalunya radio, al defensor de l’oient, on una dona ha enviat un mail que m’ha fet pensar molt,sobretot escolteu l'últim que va del minut 12 i 20 segons al final que es 34 segons més tard, sobre la situació de la dona en el mal anomenat 3r món. Per totes elles aquest bonic poema de Marc Granell

  MATERNITAT 

Esperant.
Esperant que vinga la mare.
Esperant.
Esperant que escolten. Esperant.
Esperant la nina que prometeren.
Esperant.
Esperant parar taula. Esperant.
Esperant que el pare acabe de mirar el futbol.
Esperant.
Esperant que cresquen els pits.
Esperant.
Esperant brodar l’aixovar pulcríssim.
Esperant.
Esperant l’orgasme. Esperant.
Esperant fer el sopar
per quan l’home torne. Esperant.
Esperant tenir el fill.
Esperant.
Esperant que el fill cresca.
Esperant.
Esperant el metge. Esperant.
Esperant veure Déu.
Esperant.
El rector ho assegurava. Esperant.
Esperant.
Almenys ser pols. Esperant.  

Ja portem uns mesos de sentir les tres avaries per setmana que hi ha a les Rodalies de RENFE. I això fa pensar molt, com diu el conseller Huget en un llibre seu « Cornuts i pagar el veure » , després de sentir la Frase d’un anunci de l’empresa estatal en qüestió “ estem fent les millors rodalies del món”. Quina vergonya. Ens fan marxar de BCN perquè no podem pagar pisos, ni de venda ni de lloguer, però com és normal vens a treballar a la gran Urbe. Si agafes el cotxe col·lapses autopistes, carretera i ciutat. Decideixes anar amb transport públic per apropar-te al teu lloc de treball i bingo RENFE apart de cara és lenta, i tot els follons que es creen dia a dia.  I només falta sentir certs caps de RENFE que t’acusen d’insolidari perquè ja no pots més i talles les vies ahir a passeig de gràcia i dimarts a Sant Celoni. I apart d’insultar-te t’envien la policia. Ahir es va fer una vaga de no pagar, però tothom amb la por de les multes no s’han atrevit.  Des d’aquest article m’agradaria fer un bloc-cadena de queixa o començar pensar protestes per fer contra RENFE, a mi se’m ocurreig quedar amb 200 amics i fer una excursió per les vies de RENFE, enviar un spam de queixa per saturar-los el mail durant un mes i cada dia enviar-los mails, fins que RENFE no funcioni bé.

Ahir xafardejant per Internet vaig trobar aquest dibuix d’en Peter Pan  i em va recordar una cançó del Ismael serrano, cantautor que segueixo, en aquesta cançó i el començament que fa a mi em fa pensar moltes coses sobre el món que estem deixant a les noves generacions.

Uno de los finales más tristes, que yo jamás leí es el final de Peter Pan,…. el tiempo pasa i pasa para todos….. Wendy crece y se hace toda una mujer, tiene una niña que se le parece a ella cuando se escapaba con Peter Pan. Una noche pasado mucho, mucho, tiempo, desde la ultima noche que se vieron, Peter Pan irrumpe en la habitación de Wendy, para buscarla para llevársela de nuevo a “nunca jamás.” pero el tiempo no pasa en balde, Wendy no es una niña. Cuando el le dice,  vine a por ti…… Ella le dice, no des la luz. Porque dar la luz supone,  enfrentarse a la jodida certeza de que hemos crecido….. Alguien entro de golpe en la habitación y encendió la luz….. Y nos dimos cuenta de que,  casi,  no quedan niños….. de que negamos al derecho a la infancia a los que la merecen . Si meter pan viniera a buscarnos no den la luz…. No vaya a descubrir que lo hemos traicionado y hemos crecido demasiado.

Si Peter pan viniera

Si Peter Pan viniera a buscarme una noche azul,
que me sorprenda a oscuras. Por favor, que no dé la luz,
no vaya a descubrir que suelo mentir
cuando juro ser aún ese niño.
Quién le va a contar que la gran ciudad
no dejó ninguno ninguno, ni uno vivo.

Estrellas fugaces, mi más breve instante, respiran el humo,
escuchan el mudo rumor que nace en sus vientres.
Fueron arrojados al acantilado
de la cruel favela,
huyen de las hienas, de escuadrones de la muerte.

Si Peter Pan viniera a buscarme una noche azul,
que se extingan los soles, ¿dónde diablos te esconderás tú?
Mowgly coserá botas en Ceilán,
no escuchará rugir de noche a Bagheera.
Tom Sawyer reirá tras el humo del crack
si en esta redada logra salvar la vida.

Si Peter Pan viniera a buscarme una noche azul,
que nos sorprenda a oscuras, por favor apaga la luz.
Si quieres evitar que en la tempestad
le queme la fiebre de niños ancianos.
Quién le hará entender que al amanecer
cierran con grilletes sus ojos cansados.

Niños que perdí, a los que mentí,
gritan a lo lejos, arañan el hielo de la luz de la mañana.
Niños con espinas, con cuencas vacías,
que te lanzan piedras,
tiñen las sirenas de todas las ambulancias.

Us recomano que tant entreu a la seva pàgina com  veieu el video i digueu-me que us sembla val molt la pena a mi m'ha donat sensació de felicitat i llibertat ( i molta enveja ). Del video espereu-vos a veure el tros de Kenya.