Can Winston

Ja fa més d’una setmana que vaig tornar de Polònia, i fa dies que volia escriure sobre un dels llocs més impressionants que hi ha a Europa. Es tracta del camp d’extermini d’Auswitch.

El camp d’Auswitch I es troba gairebé intacta, no com el d’Auswitch II que om que molts barracons eren de fusta els van cremar per eliminar les proves. Es troba intacta i crec que això es molt bo, per tal que tothom vegi del que som capaços de fer els humans.

El camp I és molt més petit que el II, mes o menys una quarta part, però un cop allí ja et sembla immens. Per tant és millor no imaginar-se com seria el II si el veiéssim com era originàriament.

Jo, i suposo que tothom, ha llegit, escoltat o vist moltes coses sobre els camps d’extermini nazi i sobre l’holocaust jueu (tampoc cal oblidar l’extermini de gitanos, homosexuals, disminuïts, testimonis de jeovà o “antisocials”). Però quan hi ets allà totes les xifres i textos perden el significat i t’impressiona molt més.

Una de les coses que impressiona més són les piles de cabells que van tallar abans d’enviar-los a les cambres de gas, muntanyes d’ulleres, de maletes, de raspalls, d’olles i altres atuells, de crosses i cames ortopèdiques i d’altres objectes que van requisar als jueus.

Es pot explicar moltes coses d’aquest camp de la mort, però el millor és que mireu aquestes fotos i si podeu aneu-hi algun cop (us recomano l’hivern, hi ha menys gent, els vols i hostals són més barats i la neu transforma el paisatge)

La setmana passada vam anar a visitar els nostre país germà: Polònia. Aprofitant que una amiga està fent un Erasmus a Lodz vam anar a fer un viatge de 5 dies.

Per primer cop feia un viatge fora del meu país sense preocupar-me pel tema idiomàtic. Sempre que surt fora m’he de fer esforços per utilitzar els meu bàsic angles, el francès rovellat o el castellà amb un gran nombre de “catalanades”. Per fi podria anar a visitar un altre país hi podria parlar en català o polac (jo em pensava que eren sinònims).

Tant de temps sentin que érem uns “polacos”, que quan parlàvem la nostre llengua ens dèiem que parlàvem en “polaco”, jo, que sóc una mica ingenu, m’ho havia cregut. I ja em teniu allà a l’aeroport de Varsòvia intentant parlar amb una dona de l’oficina de Turisme, i no, no hi havia manera per més que jo li anés repetint la pregunta “On està la parada d’autobusos?”

I aquí es on em va començar a pujar la mosca el nas. Una cosa és que és insultin cada dia, que ens diguin que som uns garrepes, que som insolidàris, que diguin que perseguim el castellà, quan és el revés el català que intenta sobreviure, o que ens titllin de terroristes. Encara podem acceptar que vulguin treure els estudis de filologia catalana, que comparin la nostra llengua amb un ball, que ens amenacin amb cops d’estats, que ens diguin que no ens dutxem i fem pudor i tantes coses més.

El que ja no puc acceptar és que m’hagin estat mentint durant tant de temps, dient-me que hi havia un altre país que es parla la mateixa llengua que el meu i que per culpa d’ells em perdés al mig de l’aeroport de Varsòvia. M’he indignat, ara puc dir allò de “apaga y vamonos” (així m’entendran) i que ens deixin tranquils amb el nostre petit país i la nostre llengua.

Perquè pugueu comprovar que la llengua és diferent enganxo aquí un paràgraf en polonès que parla dels Carpats, muntanyes del sud de Polònia.

Region składa się z łańcuchów górskich zbudowanych ze skał magmowych i metamorficznych oraz zalegających na nich pokrywach ze skał osadowych z przewagą wapieni, a także oddzielających je kotlin pokrytych fliszem podhalańskim (łupki ilaste wraz z piaskowcami i mułowcami) i w niektórych miejscach osadami jeziornymi oraz akumulacji rzecznej. Wysokości w Centralnych Karpatach Zachodnich wynoszą od 490 m n.p.m. na obszarze najniżej położonej Kotliny Orawsko-Nowotarskiej do ponad 2400 m n.p.m. w Tatrach z najwyższym szczytem Polski – Rysami (2499 m n.p.m.)

Avui he anat al salo que fa dies que no para de sortir en tots els telenoticies, ràdios i diaris: Alimentària 2006.

No hi he anat per treballar ni per tancar grans negocis, únicament he anat a esmorzar i agafar tot el que pogués.Com que m’han passat una invitació i així hi he pogut anar sense pagar ni un duro.

A les 10 del matí estava davant de la porta, després d’aconseguir el passi i fer 2 minuts de cua he aconseguit entrar.

A començat per la zona del dolç, allà he esmorzat força bé: unes pastes, un mini croissant i un brioix.

Un cop ja tenia l’estómac ple, he anat cap a la resta de pavellons de la fira hi he anat picant una mica de tot, molt tipus diferents de formatges, pernil dolç, caldo de sopar, truita, paté, cervesa, vi i coses que ben bé no sabia que era.

A part de menjar també he pogut agafar diferents productes, com que era l’últim dia la majoria d’expositors regalaven els productes que tenien els expositors. El meu botí ha sigut:

– 8 Tomàquets d’agricultura ecològica

– 3 Tipus diferents de mantega

– Caldo Aneto

– 1kg Farina de blat

– 1 poma d’agricultura ecològica

– Un paquets d’ous sense closca (per evitar que tinguin salmonel·la)

– 6 batuts de xocolata

No he pogut agafar mes coses perquè a les bosses ja no hi cabia res més 🙁

Ahir com cada dilluns a les 3 i pocs minuts més de la tarda vaig entrar a la classe de la meva universitat on es fa Adquisició i Reproducció Audiovisual.

La classe ha començat com sempre, fen un breu resum de la classe de la setmana passada per tal de posar-nos al dia. Però he notat alguna cosa estranya.

Primer he comprovat que si, que estava a la classe que em tocava, després he pensat potser serà que el professor estava explicant alguna cosa que no tocava. Però no al final m’he adonat que avui la classe era en Castellà.

He preguntat al company del costat com és que el Sr. professor havia decidit canviar a la llengua perseguida. No sabia la resposta, hem suposat que com que era un home solidari, feia les classes en castellà per promoure aquesta llengua perseguida.

Poc després, com que no estava convençut que aquesta fos la resposta correcte, li he preguntat a un company de la taula del darrera. Ell si que s’havia la resposta, es veu que el noi que està al meu davant es italià, i que si les classes es fan en català no les entén. Gràcies a aquest noi hem de fer les classes en castellà, tot i que jo tenia entès que el català i l’italià eren molt semblants fins i tot més que el castellà i l’italià.

Doncs aquest noi si volia venir d’erasmus aqui no podia aprendre el català?? Si ha après el castellà també podria aprendre el català.

Ell seguirà sense entendre ni un borrall (ja que més tard va fer una pregunta en angles, només faltaria que féssim la classe en angles) i nosaltres sense poder rebre classe amb la nostre llengua.