Can Winston

Llegeixo que en Joan Lafarga proposa que el local que compartirem els castellers i la Fundació es digui Albert Musons. Només puc dir: Gràcies per donar suport a la nostra idea.

Justament aquest dimarts durant el sopar organitzat pel grup 1850 estàvem parlant d’aquest tema. És molt habitual que els locals de les colles castelleres es coneguin per “Cal” i el nom de l’edifici o de la masia que hi havia en aquell lloc o per un nom relacionat amb la colla.

Entre uns quants membres de la colla, tot sopant, estàvem debaten si s’havia de dir “Cal” o “Can” Musons, ja que ens agradava molt més que “Espai de cultura popular i festa major Albert Musons” (o alguna cosa semblant). Ja que volíem que fos un nom més sentimental, que no fos fred, una nom proper i que tothom el tingués a la ment. Tal com era l’Albert.

Al final no recordo quin nom creiem que fos més encertat si “Can” o “Cal” Musons, però qualsevol dels dos em semblaria correcte. Si fem honor a la veritat la primera vegada que va sortir el tema vam dir “Can Musons”

Va ser durant la reunió de les juntes de Castellers i de la Fundació amb el Guillem Espriu, al febrer d’enguany, per presentar el projecte de local. Entre les explicacions dels plànols, les plantes, els alçats i els perfils, va circular entre els membres de la junta de castellers una llibreta (que dec tenir per casa) amb una frase escrita amb lletra de pal: “QUE L’EDIFICI ES DIGUI CAN MUSONS”

Veiem que no estem sols, i que més d’una persona els hi sembla bé aquesta idea, esperem que la idea finalment es converteixi en realitat, com el local.

Com a bon ciutadà dimarts vam col·locar al costat dels quatre cubells d’escombraries que ja teníem, el cubell de l’orgànica.

Com que havia d’anar a la Diputació (al carrer Urgell) vaig agafar la bossa d’orgànica i vaig baixar al carrer.

El tram de carrer on sempre llenço les escombraries hi ha en 100 metres 6 contenidors de rebuig i els 3 de recollida selectiva, però cap de rebuig.

Vaig decidir continuar el meu camí fins la Diputació confiant que durant el camí trobaria un contenidor marró. Els minuts anaven passant i jo ja tenia els dits ben congelats, i del contenidor ni rastre. Havia passat per carrers grans, per carrer petits, per carrers peatonals confiant que en algun lloc o altre en trobaria un.

Finalment no va ser fins al carrer Londres amb Muntaner que no en vaig poder trobar i tirar la bossa amb els residus orgànics de casa meva.

Avui he vist que a uns 200 metres de casa meu n’hi ha un, però en la direcció contraria en que vaig sempre. Ja que en el tram on hi ha els 6 contenidors hi ha el quiosc, forn de pa, super i va de camí per agafar el metro o el bus.

Ara ja se que per tirar l’orgànic hauré de fer una petita volteta, serà una estratègia perquè faci exercici físic?

Com costa ser cívic…

Malgrat dormir poc més de 4 hores, val la pena anar a les 8 del matí a la Plaça de la Vila per ajudar als Trabucaires de Gràcia a muntar la representació de la Revolta de les Quintes. Sobretot si saps que t’espera el ja tradicional esmorzar de la Revolta de les Quintes.

Tot allò que un cardioleg prohibiria: ous ferrats, patates fregides, butifarra, beicon, xoriço, etc… Tot amanit amb vi de taula.

La conseqüencia és que després et quedes sord quan intentes coordinar un grup de trabucaires. Intentes coordinar, perquè entre els taps i el soroll dels trabucs no hi ha manera de sentir el que diuen pel Walki-talki

Avui canvi de nom de la Plaça de la Vila, ara ja podrem dir oficilament Plaça de la Vila!

Reconforta veure com la feina que portes fent des de fa uns anys, al final arriba a bon port!

I sobretot recordar l’Albert, fer-li l’ànèssim homenatge, pero tio per molts que en fem mai farem tots els homenatges que et mareixes. Primer descobrir la placa a casa seva, i després el canvi oficial de la plaça.

I per culminar aquest dia tant especial, he tingut l’honor de fer el primer pilar a la Plaça de la Vila… Pilar semi a l’antiga (ja que no ens hem deixat de mans)

Diumenge es canviaran les plaques de la Plaça, ja podem dir per últim cop, Rius i Taulet pel nou nom: Plaça de la Vila de Gràcia. Ha passat més d’un any, des de que es va fer el referendum, però millor tard que mai.

Ara és moment de felicitar a totes les persones que han posat el seu petit granet de sorra perquè això fos possible, i sobretot pensar amb tu Albert, que segur que deus estar ben content.

A part del canvi de plaques de la Plaça de la Vila, abans es descobrirà una placa d’homenatge a l’Albert Musons i hi haurà la Diada Castellera de la Independència (de Gràcia), un cap de setmana ben complert com podeu comprovar…

L’any passat vam anar tota la colla a donar Sangi fer un pilar  a l’Hospital de Sant Pau. El motiu era que en Raimon, un membre de la canalla estava allà ingressat a causa d’una leucemia.

El pilar va ser una sorpresa pel Raimon, ja que ell no sabia res, i es va trobar aquella sorpresa.

El cap d’un any tornem a l’Hospital per fer un pilar per tal d’animar a tothom que dongui sang i després del pilar tornarem a donar sang.

També aprofitarem per fer el donatiu del 0,7% del pressupost del 2008 a la Fundació Privada d’Oncologia Infantil “Enriqueta Villavecchia”.

Aquest acte està obert a tothom, per tant us esperem a tots el dissabte 21 de març a l’Hospital de St. Pau (entrada Pare Claret/Independència), a les 11:30h!

Recordo fa temps quan un regidor en una reunió ens va dir que a l’OSI tindríem un lloc per assajar, sincerament no vaig creure, i vaig fer bé ja que d’un lloc per assajar, es va passar a un forat d’escala on potser hi cabíem i es va acabar en un no lloc per poder assajar.

Quan ens van dir que no hi cabíem, vam preguntar si les gralles i els tabals podrien assajar allà. La resposta va ser afirmativa, que hi hauria uns bucs d’assaig i allà podríem realitzar els assajos tant o més importants que els dels propis castells.

Aquesta resposta es va tornar a repetir fa uns dos anys. Una tècnica del Districte ens va comunicar que les Gralles i els Tabals no podien continuar assajant a l’Escola Reina Violant. Després de moltes gestions vam aconseguir que les Gralles i Tabals de la Colla poguessin assajar al Cercle Catòlic, però va durar poc, a causa de les queixes dels veïns i les conseqüents denuncies de la Guardia Urbana. Durant tos aquest mesos quan vam tenir reunions amb el Districte, ens van dir que quan s’acabes l’OSI allà podrien assajar les Gralles i els Tabals

Després d’assajar uns dies a la seu del Districte, ens vam tornar a quedar sense local. Durant la tardor del 2007, no van poder assajar massa, fins que a finals d’Octubre, el CAT, malgrat que estigués en obres ens va cedir un espai, però només els divendres, ja que els dimarts estava ocupat per activitats pròpies del CAT.

Durant l’any 2008 els divendres s’ha continuat assajant al CAT i els dimarts l’assaig es fa als Lluïsos de Gràcia, fet que ha suposat un cost molt gran per la colla, ja que s’ha de pagar el lloguer de la sala.

Ara l’OSI ja està acabat i teòricament allà hi podríem anar, almenys els dimarts, perquè diria que les nostres gralles i tabals ja va bé que puguin assajar els divendres al CAT.

Però a l’última Comissió de Joventut, si aquella que hi havia tan poca participació, se’ns va comunicar que l’OSI seria destinat a les entitats juvenils i que per tant nosaltres no podríem usar durant dues hores a la setmana les seves instal·lacions.

Si fos per mi, jo ja no aniria a cap més Comissió de Joventut.

Realment em sento estafat, no demano un local per la colla, que ves a saber si d’aquí uns anys en tenim un, només demano un lloc on una part essencial de la colla pugui assajar sense rebre denuncies multes ni pagar un dineral.

L’altre dia estava veient un d’aquests canals que es veuen per l’Imagenio i vaig veure un reportatge sobre els Ibers.

Parlaven d’una tribu que vivia a prop d’uns dels poblats més importants dels Laietans. Era una de les poques tribus que funcionaven de forma més o menys democràtica. Els caps de família de les 15 famílies que formaven la tribu es trobaven cada un cert temps per tal de decidir sobre la organització de la tribu.

Cada un cert temps, aproximadament quan la lluna era plena es reunien a una cabana que només s’utilitzava per les trobades on es reunien els caps de família i alguns familiars que els acompanyaven.

En una de les trobades que feien havien de decidir com celebrarien les festivitats dedicats a la Deessa Mare Reina de la Fertilitat. Eren unes celebracions molt importants i dedicaven tot l’any a preparar-les

En aquesta reunió del consell, per decidir com serien les festivitats, hi havia sis propostes diferents. Les opcions estaven dividides, i no se sabia quin seria el resultat. De les poques coses que es sabien era que cinc famílies donaven suport a una de les propostes.

Enlloc de votar les sis propostes totes juntes, primer es va votar a favor o en contra de la proposta que les cinc famílies donaven suport. Que naturalment va perdre, ja que només tenia 5 vots de 15.

Després d’eliminar aquesta opció es van votar les altres cinc propostes. I les cinc famílies es van quedar sense la opció que volien, que vist els resultats de les segona votació problament hauria estat escollida si s’hagués votat tot junt.

Quan encara fanten forces mesos per la Festa Major, mica en mica es va fent present.

Aquesta setmana ja he rebut tres mails amb propostes de grups per tocar a la plaça, un cataleg d'un manager i pel carrer em va parar un noi, que no se com sabia qui era jo, i em va demanar que ha de fer per tocar a la plaça de la Vila.

Una mica de mandra em fa, que primer hem de passar Foguerons i després ha començarem a pensar en la propera Festa Major (amb reducció d'horaris o no).

Tot i que amb La Campana ens hi hauriem de posar ja, que sinó ens agafarà amb els pixats al ventre!

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;}

Feia dies que no actualitzava el bloc…

Molta feina i pocs temps…. (Molta feina amb diversos temes, però poca feina d’aquella que es cobra).

Suposo que cal, ara que hem acabat la temporada, cal fer-ne una valoració. La faré només de Gràcia, molta gent ja la fet de la temporada castellera en general, i si us fa mandra buscar-les i llegir-les escolteu l’últim programa del Terços.

Com algú va dir, aquesta temporada ha estat regular i irregular.

Regular: continuem tenim el 4d8 com a castell límit, el 4 ens continua caient al concurs, la torre continua costant molt (aquesta temporada no l’hem pogut descarregar), i el 3 de 8 continua sent un somni, llunyà o proper…. mai se sap…

Irregular: La temporada ha tingut alts i baixos…. com sempre al principi de temporada anem fent feina de formigueta per mostrar els resultats a la fesa major, i els resultats es van mostrar en forma de 4d8 i Pilar caminat. Per la Mercè semblava que continuàvem la trajectòria ascendent, però va arribar el Concurs…. i el 4 va caure…. I al cap de 3 setmanes la torres també va caure… Però vam acabar la temporada amb una traca final el 4d8 i el tres per sota.

Una temporada de muntanyes russes amunt i avall, amunt i avall…

I el 3 per sota… mira que és un castell que no m'agrada gens… Però és una gran alegria descarregar un castell després de 6 anys. Mirant els resultats dels rankings i la importància de la torre i el tres, l'any que ve hauriem de poder fer més cops aquest castell

Però mirant el cantó positiu, des de la meva ignorància tècnica castellera, jo només en se una mica de fer de baix, diria que s’ha fet bastanta feina de fons en els troncs. En l’últim 4 hi havia molts canvis, durant la temporada, a part dels 3 habituals, han passat 3 baixos més pel quatre de vuit. I si l’any que ve tenim una canalla prou bona, potser serà una gran diada…

Ara a descansar una mica de castells, no del tot, perquè ara comença la temporada Castellera Universitària… I també comença la feina de justificar les subvencions!

Us deixo amb un video del sopar de la colla, després del discurs de Xavier Barberà, Conceller de Cultura, tota la colla va començar a cridar "Volem un Local!"