Avui hem tornat anar de Sant Cugat a Gràcia, aquest cop passant per Vallvidrera.
Mentre estava fent fotos, accidentalment he fotografiat el meu peu. Des d'aquell moment he anat fent fotos dels diferents terres que trepitjavem. El resultat no ha quedat malament…
Abans de la presentació de la Samarreta de la Festa Major, a tots els carrers que guarneixen han d'haver penjat la bandera de Gràcia i la de la Federació.
Els Castellers, com a carrer federat, també hem de penjar les banderes a dalt del Campanar de la Plaça de la Vila
Als últims anys ho acostumo a fer jo i realment és un luxe poder estar una estona allà dalt. El luxe és està allà dalt, perquè tant el pujar com la baixada es cansat i mareja una mica (masses voltes fas…)
Aquest any a part de les banderes vaig pujar la camera de fotos i en vaig fer algunes:
La setmana passada vaig acompanyar al nostre estimat president a la peregrinació fins a Sant Medir per tal de demanar que la Festa Major sigui tot un èxit.
Concretament vam anar de Sant Cugat a Gràcia passant per l'ermita de Sant Medir.
A Sant Medir, el president va beure de les quatre fonts del Pla del Miracle.
Podeu veure la resta defotos de la peregrinació aqui baix:
Divendres anava amb bicicleta per la Diagonal, la veritat és que vaig triar el camí una mica més llarg per anar al meu destí per tal de veure l'ambient davant dels Estudis de Catalunya Ràdio.
Realment vaig quedar impressionat de la gent que hi havia. Un taxista va parar allà al davant va baixar les finestres i va obrir les portes i va posar la ràdio a tot volum per tal que la gent sentís al programa. La gent que estava al cotxe i mentre esperava que el semàfor es poses en verd sortien del cotxe o tocaven les botzines.
Realment va ser força impressionant.
Aquí teniu algunes fotos:
Més fotos aquí.
Per suportar la calor, ahir vam montar aquest "Chiringuito" (si ho catalanitzessim seria Txiringuito) al terrat de l'Al·leluia.
Ahir portavem grapades unes 40.000 anelles… mes o menys la meitat…
Ahir estàvem parlant dels barbers i de la seva gran tasca per introduir a la gent a les revistes de culte.
Concretament recordava que el primer cop que vaig llegir l’Interviu i el Jueves va ser a la barberia del Mago, del carrer Sant Roc de Camprodon.
En aquella barberia, i crec que en la majoria, les revistes disponibles eren de motos, cotxes el Jueves i l’Interviu.
Això si, si volia mirar l’Interviu, per suposat mirar els reportatges, l’havia de posar a dins d’una revista de cotxes o motos.