Can Winston

Com molts ja sabreu aquest dilluns vam descarregar el quatre de vuit, feia més d’un any que no el descarregavem.

Descriure les emocions que suposa això és molt difícil però el fet més important d’aquesta actuació, no és el propi quatre de vuit, sinó l’ambient de festassa que hi va haver ja des d’abans que comences l’actuació.

Fent tot el cercavila cantant i ballant, amb la bandera de Gràcia al davant. El bon humor i la confiança abans de fer el quatre, la tranquil·litat a la pinya durant el castell i l’eufòria quan els dosos ja baixaven.

O la celebració del 4d7 amb agulla, només per superar la celebració de la torre de vuit dels castellers de Barcelona (celebració merescuda). I per acabar els diferents dinars que es van fer pels restaurants propers a la plaça i la celebració que es va fer al local de la colla, amb cava i cervesa fins ben entrada la mitjanit.

Aquest castell és el meu segon 4d8 descarregat com a baix, tot i que estava un mica cagat perquè només havia fet un assaig després de la Festa Major, el castell va anar molt bé, sobretot per l’equip del baix, que aquest cop era l’Equip Femení -1. Felicitats i Gràcies a la Neus, Nona, Eulàlia i Aina i per descomptat a la resta de la colla.

L’equip del baix mai s’ens veu però fa una feina imprescindible, per això aquests post va dedicat a elles.

Foto de l’Equip Femení -1 a la celebració al local.

I un video més del 4d8, ara des de l'altra banda:

[Com que a l'Eurohostel no hi havia conexió a internet si no pagavem 5 € al dia penjo avui el resum de les etapes 7 i 8]

Aquest dies els estem dedicant a fer la típica visita turística a una capital Europea: visitar esglésies o catedrals, fortificacions, edificis governamentals, monuments, mercats i edificis emblemàtics. Això si, sota una pluja intermitent que al final va calant i em sembla que em farà tornar a Catalunya amb un bon refredat finlandès.

I com no comprar els souvenirs, una tasca molt difícil que consisteix en recorre el màxim de botigues possibles, triar el souvenir, enrecordar-te dels preus i finament anar a la botiga on aquell souvenir era més barat.

Això durant el dia, a la nit anem a fer una cervesa, i quan dic una és una, ja que són molt cares. Abans d’ahir a un bar ens van clavar per mig litre de cervesa Koff (cervesa local) 5’40 €. Ahir vam anar a un altre bar i ens van fer pagar 4,60 per la mateixa cervesa. Val a dir que una ampolla de 33 cl. al super costa uns 2 € i pico.

De l’Eurohostel, cal destacar, que a part que s’ha de pagar per tot, sembla mentida que per respirar no hi hagi una taxa, ens van regalar 4 tiquets d’esmorzar (que costen 6,50 €) encara no sabem perquè. Tot i això avui alhora d’esmorzar no ens els han demanat.

Ahir vam tenir una conversa molt agradable amb un altre hoste de l’alberg, d’uns 50 anys, que té pinta a professor universitari, sobre l’opinió dels Catalans sobre la Unió Europea, sobre la independència etc…

No tant simpàtica amb la banda de noiets i noietes tennistes russos que a part de cridar, corre pels passadissos i fer soroll a les habitacions, ahir es van carregar la porta del lavabo de tios. Molts simpàtics els senyorets.

I avui a la tarda els núvols s’han aprimat i el que primer semblava una tímid rajos de sol s’ha convertit en un cel blau i un sol esplèndid. Hem pensava que el sol a Helsinki no era res més que un mite nòrdic.

Avui últim dia que agafem el cotxe (teòricament havia de ser el penúltim però hem avançat la nostra arribada a Hèlsinki). Però per contra hem fet l’etapa més llarga, 380 quilometres. La gran majoria sota una pluja bastant forta, i entre l’aigua que aixecaven els camions que teníem davant i les onades (que feien moure el cotxe) que tiraven els camions que venien en sentit contrari semblava que estiguéssim al mig d’un huracà.

Aconseguim arribar a Hèlsinki sense tenir cap accident i per potra arribem on hi ha l’alberg. Com que hem avançat la nostra arribada ens diuen que hem de dormir en dues habitacions comunitàries diferents, cap problema serà com tornar anar de campaments. Però hem d’esperar una estona que encara no han marxat els qui ocupen l’habitació.

Decidim anar a dinar on un vegetarià que a guia diu que es bo i barat, això si després de pagar els 3€ per deixar el cotxe al carrer 1 hora (no ens arrisquem a deixar-lo com fins ara sense tiquet).

Quan tornem a l’alberg, ens diuen que hi hagut un error i ens envien a un hotel que està a 300 metres. Arribem a l’Hotel Skatta, força senzillot però el recepcionista/vigilant/goril·la/guia turístic/tio molt simpàtic ens tracta molt bé.

Les habitacions tenen lavabo propi, cuina, nevera, tele (molt antiga) i connexió a internet (tot i que el portàtil no va massa bé i hem d’anar al passadís del pis de dalt per connectar-lo al cable). No se quin és el preu real, però us el recomano si heu d’anar a Hèlsinki: Hotel Skatta, davant del moll on surten els ferris cap Estocolm.

A la tarda ha tocat visita turística, on hem vist l’estil neoclàssic que impera en aquesta ciutat, no continuo amb la descripció de la ciutat perquè ho podeu llegir a la guia Trotamundos i segur que està molt més ben explicat.

Durant la visita ens hem topat amb dos guardaespatlles, un que vigilava un edifici privat i un altre que acompanyava a una dona i amb els primers catalans, que estrany que no haguéssim trobat cap català fins ara.

De Helsinki ja en parlaré més demà, però resumint podem dir que és més cosmopolita (és a dir que no tots són rossos), hi ha més turistes i aparcar el cotxe al carrer és mes car que a la zona verda.

Avui el hem dedicat al matí a fer una visita turística a Jyväskylä (és ben complicat escriure aquest nom). Pels carrers no hi havia ningú, realment semblava que tota la gentada que havíem vist ahir s’haguessin fos.

La visita turística ha consistit bàsicament en buscar els edificis dissenyats per l’arquitecte Alvar Aalto, que es veu que es mundialment conegut. La veritat és que els seus edificis no són molt diferents a la resta d’edificis de la mateixa època.

Un cop hem acabat la ruta hem decidit travessar les vies del tren (que limiten la zona antiga de la ciutat) i anar al llac que hi ha al davant, suposàvem que per allà hi hauria algun parc interessant.

A l’altre banda del parc ens hem trobat una esplanada molt gran ple de paradetes de tot tipus des de menjar, begudes, artesania i uns mini restaurants que feien peix, patates, verdures tot ben fregit amb unes grans paelles. Fins i tot hi havia demostracions de com es fa el salmó fumat.

Al mercat hem trobat tota la gent que no havíem vist al centre de la ciutat, estava ple de gent, i costava caminar.

A la tarda després de fer una mica el gos i aprofitant que ha tornat a sortir el sol (al·leluia!) i veiem un cel blau que ja no recordàvem, hem tornat a anar al bosc a fer una ruta a peu d’unes dues hores. La ruta que hem seguit avui (la vermella) anava per diferents caminets molt petits i que e alguns moments no sabies si allò era un rierol o un camí, de la quantitat de fang que hi havia.

Hem vist el trampolí que feien servir per fer els salts de trampolí a l’hivern, tot i que ara estava una mica deixat.

 Avui un grup de dues noies i tres nois finlandesos que estan a l’alberg ens han saludat en 3 ocasions diferents, ja no ens deuen tenir por! Una nova incorporació a l’alberg són dos motars que van amb samarretes nazis finlandeses.

Avui hem tornat a canviar d’alberg hi hem anat fina a Jyväskylä, després de fer 200 km amb el cotxe i una parada tècnica a una àrea de servei per estirar una mica les cames.

L’alberg on hem anat a parar està siuat al peu d’unes pistes d’esquí , tot i que és molt més gran que els altres alberg que hem anat (que tenien entre 4 i 7 habitacions) està força bé. Com a tot alberg finlandès disposa de sauna, que hem tornat a utilitzar, tot i que avui no he aguantat més de cinc minuts.

Ha estat plovent pràcticament tot el dia, i això ha fet que ens limitéssim de buscar un lloc per dinar i un super per comprar provisions. Hem trobat un restaurant que per 5,90 € tenies una beguda i bufet lliure, el menjar no era una delícia, però per aquest preu està molt bé.

Al vespre hem anat a fer una ruta de 8 quilometres per uns circuits marcats del que a l’hivern deuen ser les pistes d’esquí de fons. Hem caminat per uns paisatges espectaculars, entre la boira que s’aixecava després que hagués deixat de ploure.

Avui hem pres el primer àpat típic finès, unes sopes precuinades que hem escalfat al microones de l’Alberg (els restaurants d’aquí són massa cars perquè hi anem a menjar).

Aquí els preus de la Gasolina tornen a ser més barats, mentre que els voltants de Hèlsinki eren de 1,21 €/l a Savolinna eren de 1,31 €/l i aquí estant al voltant dels 1,28€/l.

Ens hem adonat que o fem por als aborígens finlandesos o que són estúpids i mal educats i no saben saludar. Mentre anàvem caminant pel bosc hem trobat mola gent de totes les edats caminant o corrent, ningú ens ha tornat la salutació. No sabem si és per la meva barba, perquè som morenos o perquè es pensen que els volem atracar.

Avui, com que ahir no ens havíem cansat prou hem decidit fer una ruta en canoa pels llacs que estant al costat de l’Alberg.

Teòricament havíem d’anar a una àrea de picnic del Parc Natural on estem, però hem descobert que a l’aigua és molt difícil orientar-se i hem anat a parar a una altre zona. No servim massa com a mariners.

Després quan hem tornat hem descobert que realment hem fet una volta molt gran, per anar a parar bastant a prop d’Oravi.

Una altre cosa que avui hem descobert són els contenidors, n’hi ha de 7 tipus diferents, el problema ha sigut nostra per desxifrar que volia dir cada cartell.

I ahir vaig provar la sauna, més que una cosa relaxant, sembla una tortura, cada cop que es tira aigua el braser, surt molt vapor bullin que et crema la pell i no et deixa respirar. Quina diversió trobem els finlandesos en la tortura? A Finlàndia hi ha (segons la guia) 1.200.000 saunes (én un país de 5.280.000 d’habitants).

Avui a mitja tarda, hem anat a fer una volta amb cotxe fins a un bosc i després hem continuat caminant. Després de tres dies avui els núvols han marxat i hem vist el sol!

PD: Mentre escrivia aquest post el Martí (el company de viatge) ha engegat la sauna i m’ha obligat a entrar-hi.

Avui, tot i que teòricament havíem de fer l’etapa més curta hem acabat fent 170 Km. Hem anat cap a Savolinna, però hem decidit anar-hi per carreteres interiors, ja que passava pel mig de molt llacs. Fins i tot hem hagut d’agafar un transbordador per travessar un llac.

A Savolinna hem visitat la fortalesa, que està situada a una illa rocosa. No ens han fet pagar entrada, però a canvi no hem pogut visitar tota la fortalesa ja que una part estava en restauració.

Després de dinar hem anat cap a l’alberg, que està a Oravi, a uns 35 quilometres de Savolinna. L’alberg està molt bé, saben mol angles i fins i tot la dona que mana parla una mica de castellà.

Després d’instal·lar-nos i comprovar que hi ha internet, hem anat a fer una volta (de 25 quilometres) amb bici pels boscos que hi ha al voltant de l’alberg. Anàvem molt abrigats, perquè estàvem a 9 graus, però hem acabat suant com uns desgraciats.

I avui he descobert com són els lavabos de les àrees de descans: una caseta de fusta, un banc amb un forat i que la merda anés caient cap al fons. Sort que a la fortalesa de Savolinna hi havia uns lavabos molt nets.

També cal destacar les impressionats carreteres per on hem passat, entre llacs i boscos. Semblava que passéssim per un passadís molt estret en mig del bosc. Aquí us deixo un vídeo.

[Post escrit ahir a la nit (dia 12) però penjat avui dia 13] 

Amb menys de 10 hores he passat d’acabar de treballar a Molló a  plantar-me a Finlàndia. Malgrat els esforços de la dona que s’ha assegut al meu costat a l’avió que m’ha estat molestant tota l’estona.

L’etapa d’avui era una de les més dures, en total hem fet 310 Km, sortint de l’aeroport de Hèlsinki, on havíem esmorzat a les 5:30 hora local (les 4:30 a Catalunya) i arribant a Imatra (al sud-est de Finlàndia).

Video del cotxe que utilitzem a la ruta

Pel camí hem passat per Kotka (per estirar una mica les cames i comprar provisions) i per Lappeenranta (coneguda per nosaltres com a Lapernata) on hem dinat a les 12 del migdia.

A Lapernata hem intentat fer una visita turística, però les pàgines de la guia on parla d’aquesta ciutat no hi eren, realment una putada.

Després hem aconseguit arribar a l’alberg de Savolinna, després de perdre’ns forces vegades, ja que està situat al mig del bosc.

Un dels llacs que hem trobat quan ens hem perdut

Allà ens esperava una dona que només parla finès, i hem aconseguit comunicar-nos amb ella a través d’una llibreta en que hi havia pàgines i pàgines de frases i preguntes amb angles i el seu equivalent Finès.

La ruta planejada pel Martí (l'altre)