Can Winston

Aquest cap de setmana ha sigut un cap de setmana de canvis:

He canviat la plantilla del bloc i l’he personalitzat una mica, sobretot gràcies al crazy, que m’ha anat indicant que s’ha de modificar i a anat provant i fent grans cagades. Encara no ho l’he acabat de modificar però temps al temps…

Un altre canvi, potser més important, és que des de dissabte sóc president dels Castellers de la Vila de Gràcia. Això vol dir més feina i més problemes, però espero que també porti més satisfaccions. I que entre tots poguem tirar endavant la colla i sobretot que ens ho continuem passant bé.

Un altre canvi, és que es veu que quasi ja tenim estatut, o podríem dir estatutet. No se com ens ho fem però al final els catalans quan es negocia acabem cedint.

Em pregunto si tinc la oïda "txunga" perquè jo vaig sentir alguna cosa com: "aprovarem l’estatut que surti del parlament", "volem un concert econòmic", "només volem una agència tributaria", "Catalunya és una nació i si no ho posa a l’articulat retirarem l’estatut" i tantes frases més…

Espero que la resta de canvis no siguin com aquest últims

L’alcalde de Salamanca va dir fa temps que els papers no es mourien si no fos usant la violència. Ja va posar totes les pegues perquè no es pogués el retorn, finalment es va quedar sense la imatge que ell i molta altre gent volia: la policia nacional barallant-se amb la policia local. Tal com deia algun periodista una de les raons era perquè els policies es coneixien i no es volien pagar amb els seus amics.

Però han utilitzat un altre tipus de violència, aquesta que últimament ja hi estem acostumats, i que la porten practicant des de fa molt temps. La Violència Judicial, amb ella tanquen diaris, il·legalitzen partits i persones, acusen de terrorisme a un noi de 14 anys i molts altres exemples. La utilitzen com una eina al servei de les seves idees i no com un dels tres poders, independents entre si (qui s’ho ha cregut algun cop això).

Llegeixo a Vilaweb que el president de la Secció Setena del Contenciós, José Luis López Muñiz i els altres 4 jutges, amb la supervisió del president de la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional Carlos Lesmes (ex director general de relacions amb Justícia del govern de Aznar), han paralitzat el retorn dels papers de la Generalitat a Catalunya.

Ja deia jo que tot anava massa bé, encara aquest estimats veïns ens tenien preparat alguna sorpresa, deuen pensar que total desprès de 67 anys, per un dia no passa res.

Avui navegant per internet he trobat aquesta pagina.

A baix de tot podreu trobar una foto del campanar de la Plaça de la Vila, però si us fixeu en la pàgina principal totes aquestes fotos pertanyen a l’Eixamplede Barcelona.

També la Casa Vicens està dins d’aquest apartat.

Potser aquesta fotògrafa li hauríem de regalar un petit mapa de Gràcia, perquè sàpiga on està. No fos cas que es tornés a equivocar.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Doncs tenen tota la raó.

Després de mirar i remirar la llista del dret i del revés, he comprovat que no m’ha tocat la loteria, ni la grossa ni la de reis. Si com a mínim fos com l’any passat que em van tornar un trist euro. I mira que he jugat a diferents numeros, ja que tothom al final t’encoloma el numero de la seva associació de veïns, diables, colla castellera o club esportiu.

Avui quan passava pel carrer cigne al costat del mercat de la Llibertat, he vist que en un bar en que les persianes estaven baixades hi havia un paper enganxat amb celo on posava "A en Joan i la Maria no són milionaris, només tenen la grip, coses que passen…"

A mi tampoc m’ha tocat res, però almenys no tinc la grip. Sempre és un consol!

L’any que ve, encara que no vulgui a tornar ensopegar amb la mateixa pedra, esperem que amb una mica més de sort.

Ahir vaig estar una estona davant de la parada de metro de Fontana esperant a un amic. Davant meu hi havia un trio de mossos (es veu que són més moderns i passen de les parelles tradicionals i fan trios). Vaig estar escassament 3 minuts esperant i durant aquest temps l’únic que van fer és indicar a 5 persones diferents on es trobava un carrer, en alguns casos van haver de mirar un mapa, perquè no sabien on es trobava el carrer en qüestió (es nota que són nous i no coneixen la vila).

La qüestió seria, no seria més fàcil posar un informador turístic, amb aquella gorra vermella i no gastar-se tants diners que si amb el walki, les manilles, la porra i la pistola? Almenys que es dediquin a fer de guies i no a posar multes.

Per cert entre ells parlaven castellà….

Aprofito aquest primer missatge del meu bloc per explicar una anècdota que ens va passar el passat 20 de novembre, que pot exemplificar com poden arribar a emprenyar els fashionetis que venen al "barri de moda de la gran ciutat cosmopolita i multicultural"

El dia 20 de novembre era la diada dels castellers de la Vila de Gràcia (uf!! quina diada….), com sempre abans d’una actuació important es fan les matinades. Quan estàvem passant per la plaça Virreina va venir corrent cap a nosaltres un noi i una noia. Ens van venir a demanar que no toquéssim la música o que variéssim el recorregut, ja que ells estaven rodant un curt. En la discusió que vam tenir, sempre de bones maneres, ens van argumentar que tot allò els hi havia costat molt diners, que al seu poble algun dia ho feien (matinades) però que aqui no s’ho esparaven, que ells no ho sabien… Total que unes persones que de ves on eren volien que la cultura popular callessim perquè ells poguessin per els seu curts.

Tan de bo tots els diners que es gasten en curts els destinessin a la cultura popular, no serem tant radicals, almenys una part que la destinin a la cultura popular.