Des de fa dos dies que no tinc aigua a casa.
Si estigues a un poble de la plana de Lleida, o de la costa ho entendria. La sequera és molt greu. Però el problema és que Molló està situat al Pirineu i plou un de cada tres dies.
El problema és que el nou dipòsit, el que hem dona aigua, està mal fet. Que enlloc de fer més gran la captació de la deu d’aigua la van mig tapar.
Degut això i l’increment de consum d’aigua que hi ha a l’estiu han prohibit a un veïnat (on jo visc) a regar i rentar els cotxes.
Doncs la gent és tan gilipolles que continuen regant els seus jardinets. Com que tenen el rec programat és igual que hi hagi prohibicions, que estigui plovent o fins i tot a l’hivern que s’engega quan està tot nevat.
El que més em toca els d’allonsis, que aquesta gent són els que venen només dues setmanetes a la seva torre dels Pirineus i després la gent que hi viu tot l’any (com els meus veïns) o com el meu cas o dels meus pares que ens hi passem aquí gairebé la meitat de l’any ara ens hem de fotre i hem d’anar carregant garrafes i no ens podem dutxar.
Per sort de moment hem puc dutxar a l’hotel i així els clients no s’aparten quan arribo a treballar.
I per fer les nostres necessitats amb el meu cosí ens hem distribuït els lavabos. El de dalt que està més a prop de les habitacions es per evacuar líquids, i el de baix que està més apartat per fer les necessitats més consistents, així la pudor es nota menys. Cada matí ens tocs omplir galledes per netejar els lavabos.
