Can Winston

Com cada any m’he anat apuntant tots els castells que he fet durant la temporada amb els Castellers de la Vila de Gràcia. I mitjançant la taula d’estadístiques que fa cada any el Carles Gallardo dels castells de la colla he fet les meves pròpies estadístiques.

Resumint podríem dir que dels 181 castells d’aquesta temporada he fet el 44’75 % com a baix, el 9’94 % de segon, el 41,4 % en altres posicions i el 3’86 % dels castells d’aquesta temporada no els he fet. Val a dir que dels castells fets en altres posicions hauríem de restar-hi un 11’6 % ja que eren pilars simultanis o vanos i per tant no podia estar ens dos pilars alhora, per tant quedaria en 29,8 % de castells fets en altres posicions.

Les estadístiques complertes i de cada actuació aquí:

Baix:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B4zvPy21crYEMWRhYWYzMmUtZWNhZi00Y2IyLWE1YTMtZTkzMjFkOThlMTgx&hl=es

Segon:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B4zvPy21crYEMjUxNjYwMGEtOWU4Mi00MzIxLWJmZmItZjFiM2ZmYjI3MTFm&hl=es

Altres:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B4zvPy21crYEYTNkM2JmZDgtZGM2OC00Y2NhLWIzODEtOWU4NDE1OTg1YTVi&hl=es

No fets:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B4zvPy21crYEZjA5NDMzN2UtMWQ2Mi00Mjk3LWJhMTYtNDE4MzBjOWE4YWY4&hl=es

Llegeixo que en Joan Lafarga proposa que el local que compartirem els castellers i la Fundació es digui Albert Musons. Només puc dir: Gràcies per donar suport a la nostra idea.

Justament aquest dimarts durant el sopar organitzat pel grup 1850 estàvem parlant d’aquest tema. És molt habitual que els locals de les colles castelleres es coneguin per “Cal” i el nom de l’edifici o de la masia que hi havia en aquell lloc o per un nom relacionat amb la colla.

Entre uns quants membres de la colla, tot sopant, estàvem debaten si s’havia de dir “Cal” o “Can” Musons, ja que ens agradava molt més que “Espai de cultura popular i festa major Albert Musons” (o alguna cosa semblant). Ja que volíem que fos un nom més sentimental, que no fos fred, una nom proper i que tothom el tingués a la ment. Tal com era l’Albert.

Al final no recordo quin nom creiem que fos més encertat si “Can” o “Cal” Musons, però qualsevol dels dos em semblaria correcte. Si fem honor a la veritat la primera vegada que va sortir el tema vam dir “Can Musons”

Va ser durant la reunió de les juntes de Castellers i de la Fundació amb el Guillem Espriu, al febrer d’enguany, per presentar el projecte de local. Entre les explicacions dels plànols, les plantes, els alçats i els perfils, va circular entre els membres de la junta de castellers una llibreta (que dec tenir per casa) amb una frase escrita amb lletra de pal: “QUE L’EDIFICI ES DIGUI CAN MUSONS”

Veiem que no estem sols, i que més d’una persona els hi sembla bé aquesta idea, esperem que la idea finalment es converteixi en realitat, com el local.

Divendres es va votar al Parlament l’admisió a tràmit de la ILP per prohibir les curses de braus.

Per variar tant en el debat del parlament, en les tertúlies, en articles d’opinió o els arguments de partidaris i contraris als toros va sortir la paraula castells.

Que ens deixin en pau! No saben argumentar positivament la seva posició?Ho han de comparar sempre amb una altre manifestació cultural? Sempre han de criticar una altre cosa per tal de defensar el seu posicionament?

Estic fins els cullons que sempre que hi ha aquest debat nosaltres ens toqui el rebre. Deixeu-nos en pau i discotiu-vos sense fotre’ns pel mig. Segur que hi ha castellers partidaris i detractors dels toros, jo la meva posició la tinc clara, però perquè hem de rebre nosaltres a causa de les vostres baralles!

Deixeu-me en pau i jo seguiré molt atentament el debat sobre si s’ha de prohibir o no els toros. I celebraré o no el que decideixi el Parlament.

Com cada any quan falta pocs mesos pel final de la temporada de la colla, l’equip de video comença a treballar per realitzar el video de final de temporada de la colla.

Aquest any tenim noves incorporacions a l’equip (un becari nou) i m’atraveixo a pronosticar que hi haurà clips molt bons…

Ahir va ser un dia amb diverses efemèrides, algunes més personals i algunes de la colla:

–         Va fer 7 anys que vaig fer la primera actuació amb la colla

–         Va fer 7 anys de la primera torre de 7 descarregada per la colla

–         Va fer 7 anys del primer 4d8 carregat

–         Va fer 7 anys de la primera participació de la colla al Concurs de Castells de Tarragona

–         Vaig provar el meu primer pilar de 4 net i el vàrem descarregar!

Quan t’hi pares a pensar, em fa l’efecte que ha passat molt més temps que 7 anys, realment han estat 7 anys molt intensos a la colla.

Aquest diumenge vaig tenir l’honor de ser jurat del Concurs7 de Torredembarra. Una experiència molt positiva i interessant i que per sort no vàrem haver de prendre cap decisió complicada i ens vam limitar a fer de notaris del concurs. El més complicat va ser el càlcul mental dels punts, perquè m’havia de deixar la calculadora a casa…

Cal destacar que de les 12 colles participants 5 colles van fer la millor actuació de la seva història, tenint el 3d7 amb l’agulla com a castell estrella.

Sobretot vull felicitar als Castellers de Badalona, guanyadors del concurs (conjuntament amb els Minyons de l’Arboç), els Castellers de Cerdanyola, llàstima del pilar caminat que sinó també haurien guanyat i els Castellers de Poble Sec que van aconseguir descarregar el 4d7 amb l’agulla.

I una dada molt interessant dels més de 70 castells que es van alçar només hi van haver 3 caigudes.

El que si que faria de cara a altres edicions, alguna ronda de repetició o alguna desempat perquè no hi pugui haver-hi dos guanyadors.

Avui sense gairebé temps de passar per casa després de baixar Girona, he comprat un entrepà i cap a l’estadi Lluís Companys.

Allà ens havíem de trobar amb els Castellers del Riberal, ja que anàvem a donar un cop de mà a les seves pinyes, ja que havien de fer una actuació entre el partit de la selecció catalana de Rugbi 13, i el partit dels Dragons Catalans.

El primer partit, que només hem vist la segona part, entre que no sabíem quines eren les regles i no enteníem que passava hem rigut molt, ja que cada cop que ens muntàvem una teoria de com anava el joc, a la següent jugada ens la desmuntaven.

Quan ha acabat el partit (primera victoria de la selecció catalana) hem baixat a la pista d’atletisme i hem fet els castells (p4, 4d6net, 3d6 i 2p4).

El partit dels Dragons, ha estat més animat que l’amistós, i sort que teníem el Rafael (el nou cap de colla dels Castellers del Riberal, que substitueix l’Hervé després de 12 anys sent cap de colla) que ens ha anat explicant quines eren les regles.

En aquest partit si que hem vibrat i hem al·lucinat amb les osties que reparteixen i sobretot amb el massatgista que pot atendre els jugadors al mig del camp mentre el partit està en joc.

Una nova experiència, llàstima que al final els Dragons hagin perdut.

Dissabte passat vaig assistir a les Jornades de Documentació Castellera que organitzaven els Castellers de Barcelona i concretament l’Óscar Montserrat.

Realment van ser molt interessant, prova d’això que malgrat haver dormit menys de quatre hores en cap moment se’n van fer pesades les xerrades.

Un gran encert de les jornades, segons la meva opinió, és que hi havia forces xerrades i que eren curtes i amenes, fent que mai perdessis l’interès.

Però tot té un punt negatiu. Mica en mica que avançava les jornades, m’anava adonant que tenim molta feina a fer:

• Els arxius administratius estan força ben classificats, però hauríem d’unificar el sistema d’arxius, ja que no tots els anys s’ha fet igual.

• Els arxius de tècnica depèn de cada temporada, alguns molt complerts, alguns inexistents.

• Amb les fotos queda molta feina a fer, dels primers anys no estan classificades i han falten algunes i les digitals estan classificades per carpetes. Però no hi ha cap base de dades.

• Cartells, estan tots guardats, però no tots classificats.

• L’Hemeroteca, en l’apartat de premsa escrita és força complerta

O sigui que hem de començar a arremangar-nos i treballar.

Avui he pogut tornar a veure un edifici, que quan era petit veia cada dia: l’antiga fabrica de la Damm.

Fins els 5 o 6 anys vaig viure just davant de la fabrica, quan anava a l’escola o al parvulari podia veure pels grans finestrals que hi havia com feien la cervesa, sobretot recordo una maquina que agafava moltes ampolles alhora i les posava dins de les capses.

I un altre record és l’estrella gegant que hi ha al capdamunt de la fàbrica i que durant la nit s’il·luminava i donava voltes, així els meus pares es van estalviar diners comprant mòbils, i m’adormia mirant l’estrella.

Avui hi he tornat, però en aquest cas des de dins de la fàbrica, ara convertida en oficines de la Damm, per assistir a una roda de premsa de la CCCC , TVC i la Damm. Però el que m’ha fet més il·lusió ha estat poder veure l’estrella, aquest cop des de dins.

Que passa quan es fa un assaig coincidint amb la semifinals de la Champions?

– Que som quatre gats