La setmana passada vam anar a visitar els nostre país germà: Polònia. Aprofitant que una amiga està fent un Erasmus a Lodz vam anar a fer un viatge de 5 dies.

Per primer cop feia un viatge fora del meu país sense preocupar-me pel tema idiomàtic. Sempre que surt fora m’he de fer esforços per utilitzar els meu bàsic angles, el francès rovellat o el castellà amb un gran nombre de “catalanades”. Per fi podria anar a visitar un altre país hi podria parlar en català o polac (jo em pensava que eren sinònims).

Tant de temps sentin que érem uns “polacos”, que quan parlàvem la nostre llengua ens dèiem que parlàvem en “polaco”, jo, que sóc una mica ingenu, m’ho havia cregut. I ja em teniu allà a l’aeroport de Varsòvia intentant parlar amb una dona de l’oficina de Turisme, i no, no hi havia manera per més que jo li anés repetint la pregunta “On està la parada d’autobusos?”

I aquí es on em va començar a pujar la mosca el nas. Una cosa és que és insultin cada dia, que ens diguin que som uns garrepes, que som insolidàris, que diguin que perseguim el castellà, quan és el revés el català que intenta sobreviure, o que ens titllin de terroristes. Encara podem acceptar que vulguin treure els estudis de filologia catalana, que comparin la nostra llengua amb un ball, que ens amenacin amb cops d’estats, que ens diguin que no ens dutxem i fem pudor i tantes coses més.

El que ja no puc acceptar és que m’hagin estat mentint durant tant de temps, dient-me que hi havia un altre país que es parla la mateixa llengua que el meu i que per culpa d’ells em perdés al mig de l’aeroport de Varsòvia. M’he indignat, ara puc dir allò de “apaga y vamonos” (així m’entendran) i que ens deixin tranquils amb el nostre petit país i la nostre llengua.

Perquè pugueu comprovar que la llengua és diferent enganxo aquí un paràgraf en polonès que parla dels Carpats, muntanyes del sud de Polònia.

Region składa się z łańcuchów górskich zbudowanych ze skał magmowych i metamorficznych oraz zalegających na nich pokrywach ze skał osadowych z przewagą wapieni, a także oddzielających je kotlin pokrytych fliszem podhalańskim (łupki ilaste wraz z piaskowcami i mułowcami) i w niektórych miejscach osadami jeziornymi oraz akumulacji rzecznej. Wysokości w Centralnych Karpatach Zachodnich wynoszą od 490 m n.p.m. na obszarze najniżej położonej Kotliny Orawsko-Nowotarskiej do ponad 2400 m n.p.m. w Tatrach z najwyższym szczytem Polski – Rysami (2499 m n.p.m.)