Txewaka bloc

Ostres ara fa temps que no actualitzava el blog, el món dona voltes i jo ara volto molt, JAJAJAJAJAJAJA.

Coses a banda des del Grup 1850, vàrem impulsar fer el canvi de nom de la Plaça de Rius i Taulet, per Plaça de la vila.

Ara després de moltes coses l’ajuntament ens ha fet cas, i el procés participatiu està s’ha obert ara fins el dia 24.

Des d’aquí vull animar a la gent de començar una campanya bloquera sobre el títol “ jo vull la Plaça de la vila de Gràcia” i que d’aquí al dia 24 de març cada vegada que fem un article el fem sota aquest títol.

Amés a més us animo a participar en aquest procés participatiu tant entrant a la pagina de l’ajuntament de gràcia,  o des de la pàgina del Grup 1850  www.gracianet.org/1850

Fa uns dies em vaig presentar a un concurs de fotografia de la universitat, el fotonat que organitzar el museu de Zoologia de la Ub el CRBA I estic molt content perquè de 250 fotos aproximadament he quedat classificat amb les 20 de fotos que van a l’exposició que farà el museu de les dues catagories que hi ha en el concurs. La merda és que fins el dia 19 no hi ha l’entrega de premis i estic molt nerviós si em pot tocar alguna cosa o no   

Aquí teniu la foto.

video fet en plastelina es molt bo, una forma diferent de veure l'opera

http://www.dailymotion.com/video/xp7vr_verdi-traviata-choeur-bohemie

Ahir vaig veure per les notícies que els joves del PP feien una queixa sobre Cuba i sobre la Dictadura comunista que sofreix l’illa a mans de Castro. No entraré a dir res sobre el senyor Castro i Cuba, ni de cap dictadura. Aquests joves  estan en un partit on mai han comdemnat una dictadura tant propera com la del estat espanyol. Aquesta nit en un acte, com d’una dictadura es tractes a Alacant en tancat un repetidor que enviava senyals on es podia veure una televisió pública. Després es criticarà en Chavez, Castros i Evo morales, però aquí on tothom s’omple la boca de  la democràcia dels altres, però aquí s’ha tancat una televisió pública.  Quina vergonya!!!!

Ahir, al matí em va passar com fa anys donar-te compte que els mitjans de comunicació castiguen la cultura catalana o la gent que ha promogut aquesta.

Estava llegint "el periodico" en una granja mentre esmorzava ( és el diari que hi havia ) i quan arribo a l’apartat de cultura, veig que no li donen ni un quart de pagina amb fotografia inclosa  a la notícia de la mort de la Mercè Broquetas. Actriu que amb altre gent van començar a instaurar el català dalt de l’escenari en èpoques difícils.

Això em va fer recordar, que a començament de l’any 1998, quan Ana Maria Matute va seure a la cadira K de la Real Academia española de la lengua, el telenoticies de TV3 va obrir fent un reportatge de 10 minuts per la gran importància que representava que una catalana es assentés en aquesta cadira. Segons Carles Francino ( cap d’ètica de noticies de tv3 o alguna cosa així ).

Una setmana més tard va morir Jaume Fuster (entre altres coses, activista cultural i  el màxim exponent del qual va ser la creació, l'any 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser el primer secretari i que va presidir des del 1995 ) i el mateix Carles Francino volia fer un incís el diumenge al vespre després dels esports com una notícia més de cultura. Eduard Boet presentador del telenoticies cap de setmana  després de barallar-se amb Carles Francino va obrir per respecte a la figura de Jaume Fuster i a la cultura catalana el telenoticies amb la figura de Jaume Fuster.

Paco Candel, sempre el recordaré perquè  quan tenia 15 anys vaig llegir el meu primer llibre perquè jo volia i no manat per l’escola, per dir-ho així Candel va ser el que em va endinsar a llegir el que jo volia.

Recordo haver vist en aquell temps una entrevista que li van fer a TV3, i em va encuriosir el personatge, com parlava i que explicava. En aquella entrevista deia que a ell li agradava passejar per els cementiris i fixar-se amb els epitafis i el que més li va sorprendre era un que deia “ Aqui descansa mi mujer i jo descanso en casa”. La meva avia va començar a parlar-me d’un llibre que li havia agradat molt  d’en Candel i me’l va deixar.

Així vaig començar a llegir  i endinsar-me en el apassionant món de la lectura amb “Donde la ciudad cambia su nombre”.

Ara Fa poc, vaig llegir la primera part de la seva autobiografia, que encara em va sorprendre més com a persona, i entens que en vida hi hagi a la Zona Franca una biblioteca que porti el seu nom des de fa anys.

Descansa en pau.

Divendres a la tarda em vaig voler acostar al moll de la fusta, per veure els vaixells de la world race barcelona i l’espectacle de la Fura dels Baus. El port feia goig, havia valers dels antics que et feien pensar ho complexa que ha de ser portar una nau d’aquell estil, entre mig dels valers hi era tots els vaixells que participen en aquesta cursa. Naus fabuloses i modernes on no hi havia dubte que participaven perquè en un pal o altre hi havia la marca impresa de la cursa ( com quan la gent corre a la cursa del “Tall britànic” porta el trianglet verd, aquests vaixells portes un pal negre amb el nom de la cursa imprès ).

En el port de la fusta hi havia una infrastructura sorprenent, carpa amb els sponsors, un bar, una casa prefabricada de tres pisos d’alçada ( rollo les casetes que porten les escuderies de la Formula 1 ).

El més sorprenent era veure gent repartint uns penjolls per a poder entrar a la zona privada ( d’un espai públic ). El moll estava vallat i havies de rodejar-lo per a poder passar a l’altra banda de la zona privada.

Un cop començat l’espectacle de la Fura dels Baus, no vaig poder veure casi res l’espectacle estava fet perquè ho pogués veure la gent de la zona privada. I el poble que havíem decidit anar vam intuir de lluny rera una valla alguna cosa del espectacle.

Avui he entrat a la web, per començar tot en anglès, i després de molt mirar he trobat la pàgina en català. L’esperit de la cursa molt bonic però un cop més una imatge de marketing de la BCN pija i a l’alçada de poca gent.

Alcalde que farem quan caigui la Sagrada Familia?, perquè d’imatge ens quedarà ben poca, mirar tindrem un gran solar per a poder construir un gratacels de negocis.

Avui, he sentit a Catalunya Radio, que el Síndic de Greuges de Catalunya en Rafael Ribo, ja tenia preperada una demanda per tot el caos de RENFE i els danys que hi ha als usuaris. El Síndic ha demanat que la gent li enviï els seus casos per poder tramitar-les cap a les administracions i cap a RENFE.  sindic@sindic.cat Des d’aquí un 10 per el sr Ribo per la bona tasca feta com a Síndic de Greuges.

  Ahir a la nit estava treballant, i de cop i volta trucada d’en Roger, li dic que surto del plató i amb una veu trista m’explica que havia de sopar amb l’Albert, i quan portava molt esperant va rebre un missatge anunciant la mort de l’Albert. Quan m’ho diu em quedo sorprès i em diu si puc confirmar la noticia. Tot seguit truco en Guillem ( el regidor ) i amb la seva veu, només dient-me “hola Eduard” ja li vaig dir que no feia falta que em digués res perquè m’ho acabava de confirmar amb la seva veu. M’explica el poc que sap i a partir d’aquell moment va ser una estona on el mòbil treia fum – que dur ha sigut anunciar la teva mort, Albert – sentir la gent que es quedaba flipant o sentir la veu plorosa dels que et volien explicar la notícia.  Ahir va ser, com avui un dia molt trist, Albert et trobaré a faltar. Com Gràcia i com milers de graciencs.