Fa temps en un article us vaig parlar d’en Matt, aquest tipus que s’ha fet famós per penjar vídeos d’ell donant la volta el mon i ballant.
Doncs aquesta petita tonteria li ha sortit rodona pq ara hi ha una companyia que li subvenciona els viatges.
Aquesta es la seva web on podreu veure on està Haurem de fer alguna fricada per veure si hi ha sort
Avui he trobat aquest video que m'ha fet gracia i el comparteixo.
no se perquè m'està donant problemes així que us deixo l'enllaç
" title="" class="ltVideoYouTube" />
Diumenge vaig anar a veure, els Harlem Globers Troters al palau Sant Jordi, va ser una passada, la Mireia i jo varem passar-ho molt bé. El xou que fan de 2 hores que se’m van fer curtes.
Encara que moltes de les coses que fan ja les havia vist fa uns quants anys enrere per la tele sempre sorprenen.
El flipant va ser els preus de tots els seus productes. 70 jeurus una samarreta, 30 jeurus una pilota de basquet senzilla i una mini-basquet 20. Per molt cares que eren les coses o a mi m’ho semblaven havia famílies molt carregades de productes.
Us vull recomanar aquesta pel·lícula, que m’agrada’t molt. El gran treball que fan els dos actors Phillip Seymour Hoffman y Laura Linney. Ell ja em va agradar amb Truman, ella no la coneixia però em va agradar moltíssim com actriu.
Aquí avaix teniu aun article extret de ciutatoci de la Judith Vives.
La realitat amb tota la seva ironia i cruesa irromp en la vida de dos germans que es veuen obligats a fer-se càrrec del seu pare senil quan aquest és expulsat sense miraments d’una idíl·lica ciutat residencial per a la gent gran. Els Savages, protagonistes del segon film de la directora Tamara Jenkins, són el viu exemple d’un model familiar tradicional en plena crisi: una mare absent i un pare despreocupat dels seus fills, dos "quarantons" neuròtics i immadurs, marcats per la manca d’afecte i una incomunicació endèmica que els converteix en claríssim producte del seu temps.Els dos germans traslladen el seu pare de l’assoleiada Arizona a la freda i plujosa ciutat de Buffalo, un canvi de clima que carrega de simbolisme aquest film que parla de la vellesa i la dependència, però que sobretot intenta mostrar el difícil camí cap a la maduresa i com n’és de traumàtic el procés d’acceptació de les responsabilitats i dels compromisos que l’edat comporta. Ho fa, sobretot, focalitzant l’interès en el personatge de la germana, Wendy, una autora teatral en crisi, addicta als antidepressius i incapaç d’afrontar una relació sentimental seriosa, que es farà gran a contracor, en veure’s enfrontada a la situació familiar. Hi ha altres símbols, com les relacions dels humans amb els animals de companyia o fins i tot el ficus que es panseix per falta de rec, a través dels quals la directora aporta un divertit contrapunt per llegir entre línies.
The Savages, film que va ser guardonat als Independent Film Awards, nominat als Oscars i presentat a Sundance, és una de les mostres de cinema independent més genuïnes sorgides els darrers anys del certamen promogut i dirigit per Robert Redford. Tamara Jenkins ha comptat amb dos intèrprets de llarga tradició “indie” i un talent infinit, com són Philip Seymour Hoffman i Laura Linney, una grandíssima actriu que no ha estat mai reivindicada en la mesura que es mereix, i que torna a demostrar en aquest film la seva capacitat per transmetre emocions i canviar de registre.
Ahir l’Antoni bassas va entrevistar en Lluís Llach, el va entrevistar com a productor de vi del priorat i van parlar de tot una miqueta. En bassas va fer d’advocat del diable i va aconseguir que en llach cantés Alè en directe.
Aquí teniu l’entrevista i la cançó.
javascript:openNewWindowCustom('/reproductor/audio.htm?ID=241397', 'REPRODUCTOR', 'width=650,height=446,titlebar=0,resizable=no,scrollbars=no')
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=432
es del programa del 14/04/2008 esta amb els destacats i es Celler Vall Llach, no ho he sabut fer.
avui nevegant per uinternet en un fotolog he trobat aquest conjunt de preguntes tontes de la vida i ma fet gracia pcompartir-les i aviam si en teniu alguna més
q el pà de motllo es quadrat, si el xoped, salami, la matadela… són rodons???? Qui te la culpa de tot això, els tranxetes???? Que fills de puta…
Xq quan et fa mal una feruda sempre arriba algu i et diu: et fa mal? aixo es xq se testa curan… Que m'imagino a Jesus amb els cluas i la Verge de pal: et fa mal? fantastic en 3 dies a casa…
Xq en les pelis de por sempre apareixen portes tancades amb llum pels costats??? Que fan els esperits… fotocopies???
Xq les esglesies posen parallamps???? No les protegeix Deu??? Una miqueta de confiança…
Xq quan fem un cim ens fiquem les mans a la cintura???
Xq obrim la bica cada cop qeu mirem el sotre????
Xq ens dona per anar a la nevera cada quart d'hora si sempre hi ha el mateix?
Xq si mai fem servir les pagines grogues, quan les veus al portal et poses contentissim i de fet penses en agafarles totes…?
Xq quan ens moquem obrim el mocador i mirem lo que hem tret? Que esperem trobar??? Escopinyes?
Xq quan ens pengen el telefon ens el quedem miran amb cara de mala ostia com si en tinges la culpa?
Xq quan ens truquen al movil tenim la necessitat de caminar de banda a banda?
Xq quan estem en un lloc alt ens obsessionem amb la nostra casa??? "Si, si mira… està alla al costat de l'edifici vermell"
Xq quan tirem una carta a la bustia no podem evitar mirar el lloc per on ha entrat i investigar lu de dins??? Que esperem trobar? Un carter petit?
Xq obrim els ulls quan estem a les fosques??? Que ens creiem que tenim superpoders??
Xq ens fa tanta gracia que sens marqui el rellotge que ens fikem morenos, que quan pilles algu li dius mira mira ja sem marca el rellotge!!!
Xq quan no va un aparell electric nomes sens passa pel cap apretar mes estona el boto el Power?????????????
Xq quan algu es fica gotes al ulls obre d'aquella manera la boca????
Xq quan agafem una caixa de medicaments, per moltes voltes que li donem, sempre que lobrim es pel costat que no toca i apareix el prospecte alla doplegat???
Xq quan vas de viatje et sents culpable si no visites cap museu???????????
Xq sempre escollim les bodes per fer saber als nostres pares que fumem????
Xq quan tenim por ens fikem sota els llençols????? Que un ganivet no traspasa els llençols???????????????
x ultim: a que has obert la boca al mirar al sotre?????????????
després de llegir-les i mira cap el cel i he obert la boca, m'he enrecordat que el programa de Catalunya Radio el on vols anar a parar d'en Llucià Ferrer fan els teledubtes escolteu-los pq rius molt
Després de tres anys, d’anar sentint que la plaça Rius i Taulet s’havia de canviar de nom pel de “Plaça de la Vila de Gràcia”. Després de molts entrebancs polítics i de nomenclàtor ( que no en vull parlar ni recordar-me’n ). Avui veiem la llum al final del túnel.
Després de veure a les meves mans els resultats, i amb la gran quantitat de gent que he anat parlant sobre aquesta consulta popular.
He recollit unes impressions que la consulta s’ha fet en mal moment, perquè hi havia les eleccions pel mig, això ha fet que els partits no fessin la seva pròpia campanya local i no se’ls ha sentit pas ( i mira que l’any passat tothom s’omplia la boca de gracianisme ) i per acabar l’última setmana per a poder votar cau en setmana santa.
Un cop més m’he adonat que el teixit associatiu és el motor principal en aquest petit poble al mig de barcelona. Però molta d’aquesta gent que participa i fa seva la Vila, el comerç ,el carrer i en aquest cas la plaça. El problema és l’exili del maó i de la plaça de les dones riques del 36 amb pisos de 105 milions ( de les antigues pessetes ) entre d’altres milers de casos de pisos així a Gràcia.
Ha fet que ens els últims 15 anys la gent que sent Gràcia com una cosa seva marxés del barri i continua fent vida a Gràcia però dormint fora. Si fa 15 anys haguéssim fet aquesta consulta la diferència hauria sigut molt més gran.
Espero i desitjo que el 12 d’abril, el dia d’homenatge de l’Albert Musons, la plaça es desperti amb el nom que ell tant va somiar.
Des de ben petit, he tingut clar que era català i me sentit orgullós de ser-ho, poc a poc he anat descobrint el refrany populars en el sentit d’identitat “ roda al món i torna al born”, “qui perd els origens perd la seva identitat”.
Ja d’adolescent he anat sentint-me cada vegada més gracienc i he anat escampant pel món que sóc de la Vila de Gràcia i que sóc gracienc. A poc a poc aquest sentiment va arrelar pel motiu de formar part del teixit associatiu gracienc. Quan vam formar la colla, la importància de sentir-se arrelat va sortir amb el nom de la colla, el color blau de la camisa i l’escut de Gràcia que molts portem de forma opcional.
En aquella època vam començar a cantar. “Carajillo ben calent Vila Gràcia independent”, o “ a mi ningú m’enganya Gràcia no es Barna” o el “visca Gràcia lliure”, entre d’altres.
En aquells temps vaig conèixer l’Albert Musons, i aquest periodista, historiador local, polític i home d’esquerres amb les seves coneixences va fer cada dia estimés una mica més Gràcia.
Amb en Musons i altre gent de la colla vam fundar el Grup 1850, que entre altres coses vam recollir firmes pel canvi de nom de la Plaça Rius i Taulet, per Plaça de la Vila de Gràcia. El sentit identitari comença per els nostres carrers i tot poble te la seva plaça de l’ajuntament, vila, consell de la vila i nosaltres no!!!.
Ara que l’ajuntament ha obert aquest procés participatiu per canviar el nom us vull animar a participar tant anant a l’ajuntament de Gràcia o des de la pagina www.gracianet.org/1850 i voteu per aquest canvi de nom.
Eip!!! no t’adormis que sols es pot fer fins el dia 24 de març.
I com deia l’amic, casteller i conseller.
Nois queda molta feina per fer abans de la nostre Gràcia independent. VISCA GRÀCIA LLIURE!!!
Hola degut al procés participatiu del canvi de nom de la plaça de la vila. El grup 1850 volem enviar una carta a entitats i col·lectius per animar a que participin en aquesta votació i que animin als seus socis a participar-hi. Algú pot col·laborar enviant-me un mail o un comentari donant-me mails d’entitats i col·lectius de Gràcia que els pugui interessar. 1850@gracianet.org
Frases i expressions que t’acompanyen durant la vida Ahir amb un company de feina em preguntava una cosa de la feina, jo després d’un dia de cremamenta personal li vaig dir que en aquell moment era un holograma presencial i que no tenia ni idea. Ell amb un somriure als llavis em va dir ahhhh “ t’acabes de prendre un xarrup de Tantmefot”. I collons quina frase més bona i em sembla que la faré servir d’ara endavant. Això m’ha fet pensar en la quantitat de frases i/o tonteries que apareixen un cop a la vida. Aquí us deixo unes quantes – Com quedem? Com amics!!!– Anem a prendre algú? No que ens diran lladres!!!– Demanem alguna cosa per picar? Un martell!!!– Saps qui es la mare del topo? Topotamadre!!!!-A cagar a la via!!!! Així hi ha unes quantes frases més que ara no recordo Vosaltres en feu servir?
