Txewaka bloc

h

hola aqui hi ha la motxilla i m’en vaig a fer el cami en Honor al Guillem Espriu , i per putejar al Roger i la montse, jo tambe intentare escriure cada dia per explicar-vos coses. Ho de putejar al Roger es que així tots el presionereu perque tambe actualitzi el bloc en el seu viatge de noces

Avui he sentit a Catalunya radio, unanotícia curiosa, per el que es veu 2 ciutadans alemanys s’hanentretingut avui a deixar per una ciutat alemanya 9 pilotes blanquesamb la frase “ ets capaç de xutar-la?” amb lletres decolor rosa, fins aquí cap problema, la història ve queles pilotes eren farcides de ciment i les pilotes pesaven 14 quilos.

Aquí la gamberrada, el problemaes que hi ha 15 persones lesionades, hi han estat detinguts peralteració de l’ordre. Jo si fos el jutge condemnaria als 15ferits per tanoques aquí se li passa per el cap de picaraixí, en una cosa tant clara que hi ha alguna cosa redere.

Hola el divendres me’nvaig a fer un tros del camino de Santiago,no es per devoció, ni per creure,sols per què es una d’aquelles coses que vull fer desde fa molt de temps i al final ha tocat que fos aquest any.

Encara aquesthe tingut d’aplaçar la sortida perel casament d’un cosí, per el sopar de la independència,que organitza el grup 1850 , el divendresal migdia agafo la motxilla i el tren, i cap a Logroño s’hadit. La idea es fer de Logroño aLeon i després agafar tren cap a Santiago ( sols tinc 15 dies) i aprofitar per conèixer trescoses de Galícia, encara que hotindre difícil, perquè vaig sol, i sense carnet deconduir i m’han dit que el transport a poblespetits la “la cosa esta muy mala”, vull anar a Finisterre, aCamariñas i Camelle.

Si voleu donar consells, que no em pucperdre tant del camí, com del tros de Galícia, baretos,restaurants i hotels, pensions de la zona també accepto. Enquin alberg es recomanable no dormir, que no olvidar-me de portar ala motxilla, es a dir tot el que us agradaria que us agüessindit i ningú ho va fer

Casi cada dia tindreu noticies mevesamb les experiències del dia a dia i alguna fotografia, tampocprometo gaire perquè estic rovellat i no se quin seràel meu aguante durant el camí.

Acabo de venir del cinema i com lapel·lícula m’agrada’t i hedecidit explicar-vos-la, avui mirant la cartellera era per fotre’sd’hòsties perquè no veia resque m’omplís prou. Al final he acabat triant “sin ti “ la protagonista la Ana Fernàndezes una d’aquelles actrius de cinema que sempre he anat seguint perquèes fica molt en el paper de l’obra que fa, el que em frenava deanar-la a veure

era en Quim Gutierrez ( el fill delPeris de Sant Andreu ) perquè esd’aquells actors que fan la mateixa cara per tot el que fan, encara queazul oscuro casi negro molta gent m’ha dit que ha millora’t moltcom actor, en sin ti crec que ha fet que d’ara en endavant miri laseva obra com actor d’una forma molt diferenta.

La pel·lícula va d’unamare de família que d’un dia per l’altre en un accidentdomestic perd la vista i va de la transformació de la vidatant de l’afectada i de tota la gent que l’embolta, es una pel·lículadura però molt ben feta i amb trossos divertits fets per enQuim Fernàndez.

Dues coses per acabar :

Una cosa molt estranya en el cinema, hala pel·lícula es veu el cul d’en Pep Munné, aixíque noies aprofiteu que en el cine comercial sempre es el reves.

I la segona es que la pel·lícula es bilingüe, la pena es que no es plenament en català.

Quanhe estat llegint arquets dies les notíciesque han repercutit a partir del desallotjamentde “la casa de la fera” tothom o casi tothom criminalitza elmoviment okupa de tot plegat, amb això no vull defensar-los nidonar suport a les seves accions, que sobre el meu punt no es podendefensar per cap lloc, la seva animalada de dimecres per la nit.

Lameva pregunta ve perquè per les notícies deien que feiames de dos anys la casa vertix era de la seva propietat, quan elsinteressa poden enderrocar la casa quevolen i amb la rapidesa que vulguin. Perquè han trigat aquestdos anys? Per especular? Per fer vivendes més cares? nocreieu que les empreses que especulen són els culpables que elmoviment okupa actuí? Jo si fosajuntament demandaria a l’empresa vertix per tindre un edifici vuitdurant dos anys i a més a més faria pagar elsdesperfectes que han ocasionat en el mobiliari urbà.

Potseralgú creu que sóc una mica populista però es unacosa que tenia ganes d’escriure

Quan vaig explicar el viatge de la Vallde boí us vaig dir que us ensenyaria les fotografies d’aquestespai i ara arribat l’hora

També us ensenyaré unamania que tic de fer fons d’escriptori, si algu li agraden ja el potagafar sense manies

i si voleu veure totes les fotos al album o aqui

Ambaquest escrit, entendreu que no vaig poder vindre al sopar amb lesganes que tenia

Desde dissabte el meu pare ha estat hospitalitzat a Tarragona al’hospital de Santa Tecla que està al nucli de la ciutat. Faaproximadament 18 anys que amb els pares estem de càmping aAltafulla al peu del castell de Tamarit, i per nosaltres baixar cap aTarragona es una cosa molt normal, tant per anar a veure restesromanes, anar al museus, anar al mercat anar a fer un tomb per laciutat algun cop anar a dinar, etc….. perquè 18 anys donenper molt.

Desde que el meu pare esta a l’hospital he vist l’altre Tarragona, no laTarragona turística, si no la Tarraco urbana, la Tarragonadels seus ciutadans, i aquest canvi es una cosa molt sorprenent perels meus ulls de GUIRI.

Lesdues nits que el meu pare va estar a l’uci jo vaig decidir quedar-meles dues nit , assegut en una cadira de plàstic que va acabarde contracturar més la meva esquena. De tant en tantm’aixecava i anava a fer un tomb per el voltant de l’hospital i perla plaça de la font, en aquests petits passejos he vist de totdes de la gent que entra a urgències en bata perquè ha creuat el carrer, els que venien de festa amb un ull obert i un petque no s’aguantaven, els xulos que havien tingut baralla entre ells ila nacional al mig separant-los, veia com tancaven les terrasses, comuna parelleta es deia adéu durantmolta estona davant de la porteria de la noia, veure la rambla vellasense ningú, ni cotxes ni veïns, veure com elsrepartidors deixaven els diaris als quiosc de la rambla nova, comobrien els quioscos, la tertúlia entre dos iaios que matinaveni passejaven per la rambla nova, veure com obren els forns, i veureels propietaris dels bars com van a buscar els pa, i parlen amb elforner del resultat del referèndum, ho bo que em va entrar a les 6 del mati aquell cafèamb llet i aquell croissant que van fer-merevifar, veure la gent sortir de les portaries de camí cap ala feina i amb lleganyes al ulls de cop i volta tornar a veure larambla vella amb cotxes i el sol que s’alçava per donar el bondia i saludar als guiris.

Dec ser un dels pocs éssershumans que no s’ha llegit el llibre del Codigo Da Vinci.Intento anarcontra corrent, els llibres que llegeix tothom jo ho faig tres oquatre anys més tard, com he fet amb els pilars de la terra,es que em fa molta ràbia anar al metro i veure que tothom hoestà llegint i així per totes bandes i et miren com unbitxo raro perquè has decidit no llegir-lo.

Però ahir a la nit vaig anar aveure la pel·lícula, està bé, esentretinguda, i per un que no ha llegit el llibre, es d’aquells diesque no t’importa haver pagat 5€ per anar al cine. Quan deien quel’OPUS, volia boicotejar la peli, no ho entenia, però collonses per estar emprenyats, perquè el que pensava molta gentd’ells, ho treuen a llum, com són de manipuladors, i decorruptes i de fer l’historia de la religió a la seva maneraper poder controlar. El més fort es que m’han dit que hi hamolta gent que s’ha fet adepte des de que ha sortit el llibre i mésdes de ha sortit la pel·lícula

On anirem a parar en aquest món,com diria una companya de feina meva “apaga i vamonos”

M’agradaria que m’ajudesiu. Pq m’agradaria poder possar alguna foto meva, en el anunciat on possa TXEWAKA BLOC. Com es pot fer això

Ahiral vespre, vaig anar amb amb dos amics i blocaires de gracianet, enRoger i en Toni.

Per elconcert va ser molt bo, van començar amb les cançonsdel nou CD que encara que han ressorgit lamusica pop de “kasiotone” dels anys 80, amb menys “patxanga”que es el que fan sempre ells, però per mi el CD ésmolt bo, encara que el Roger no li agradi. El concert va anaranimant-se cançó rere cançó,fins el punt que tothom es va posar dret al Auditori, i es va posara ballar. Per mi va ser genial perquè a més a mésque em va agradar el concert van acabar amb la meva cançópreferida del grup.

Viuresense tu

Dolçabesada té gust que s´acaba,

punti principi de viure sense tu.

Is´horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que mefa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t´estimmassa i massa poc,
que no sé com ho hem d´arreglar,
que som amics, que som amants.

Permi actualment dels grups etiquetats com a Rock-Català, els quemés han innovat i sorprenen amb laseva música es Glisando i Antònia Font