Txewaka bloc

Avuiescoltant el programa d’en basses a Catalunya Radio, ha fet unaxerrada amb em Panikkar, i li ha dit preguntat en Basses que enpensava sobre la frase d’en Benet XVI que va dir quan va entrar fapoc al camp d’extermini d’Auswitz “ on estava deu en aquells dies?”aquesta és la gran pregunta.

Panikkarha fet una reflexió, com a teòleg, i filòsof,sobre la pregunta, molt interessant d’escoltar,http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=241. Però jo al Papa de Roma li preguntaria, On estava deu durantels 40 anys de dictadura espanyola? Onestava deu quan tots els païsosexcepte Mèxic van acceptar ladictadura feixista? I després moltes més preguntes quese’m poden passar pel cap, ve la preguntaon estava deu el dia que van decidir annexionarGràcia amb Barcelona?

Escolteu en Pannikkar i ja em direu el que

Aquestcap de setmana he fet un cap de setmana familiar, pares, germanes ambles seves parelles corresponents i els meus nebots, em estat deviatge durant tres dies per la vall de boi i un petit passeig per lavall d’Aran.

Emdormit a Taüll i la casa on vaig estar, tenia com a petittresor, que quan sorties de pel balco de la casa veies Santa Maria deTaüll, davant teu, a 50 metres escassos del teu balcóaquella meravella de l’arquitectura i la natura que l’envoltava,on veies 50 verds diferents, i muntanyesmajestuoses que l’envolten.

Usvull recomanar que si podeu aneu a miraraquestes joies del Romànic Català, encara que jo sócun ateu practicant, me quedat meravellat amb aquestes construccions,i totes les imatges interiors de les esglésies,per mi ho més recomanable, es SantaEulàlia d’Erill la Vall, amb el seu grup escultòricdel davallament de la creu, que teuna imatge curiosa un dels lladres crucificatsque en la escultura treu la llengua, Sant Climent de Taüll ambel seu Pantocràtor, i per últim us vull recomanar, noper la seva construcció romànica,si no per el seu emplaçament, l’ermita d Sant Quirc de Durro,està situada a la muntanya de Durro a 1500 metres d’alçada,on divises gran part de la vall.

Iper últim el parc nacional d’aigüestortes, quesols vaig recórrer un petit tros,que em va omplir molt, i una de les coses que més em vaagradar, va ser la política que portava el parc, que es deixara la natura fer el seu propi funcionament, si una allau arrenca 50arbres, aquest arbres no es retiren, perquè la natura sabràque fer amb ells.

Enels pròxims dies us penjaré fotografies, d’aquest capde setmana

Aviam des de avui començo la meva època "bloquera",no se com sortira, però ja m’anireu dient.

No mentiré però també me apuntat per anar alsopar de blocaires

Apali aquesta es la meva presentació

Si llegeixes aquest comentari, és que tot ha anat bé i ja tens el teu bloc funcionant!