Txewaka bloc

Solsrecordar que la prohibició per censura d’una obra es fa nomésen països amb dictadura, i els valors democràtics s’elshan passat pel forro. Amb aquesta censura per mi han tornat a matarper segona vegada a Lorca i tots els defensors dels drets democràticsdels pobles i de la seva gent que van lluitar fins al seva mort perviure en un país lliure que 30 anys després continuaamb censura i una transició que no s’acaba.Veieu el video

Avui estava navegantper un bloc que fa poc que conec, peròque m’agrada molt el bloc del Saül gordillo, recomanatper en Roger i en Xavi, Aquest bloc es molt bo, fa articles queparlen de política i et treu suc de la notícia per apoder-la seguir i sense perdre’s, ho més bo per mi que temolts links dintre dels seus articles.

Doncs avui hi ha una notícia delllibre “BOADELLA & CIA” escrit per l’Albert Balança,us recomano tant la notícia com tota la pàgina d’enSaül Gordillo

Aquest estiu, la premsagroga ens ha envaït, després dela gamberrada gracienca del escamotFrancesc Derch ha hagut premsa deldistricte que es va tornar sensacionalista i torracollonsamb una anècdota divertida que el mateix regidor del districteque va culpar al Drac de Gràcia perquè el miravamalament quan entrava cada mati, i les pròpiesentitats reien de l’anècdota, fins i tot l’HEREU (que ja vafer campanya intensa com alcalde accidental) va fer broma dient ques’havia muntat l’escamot consell de centper fer intercanvi de pendons a jardinets, quan pujaves a la zona deldespatx del regidor per sortir al balcó de l’ajuntament algúet feia la broma “tu no seràsFrancesc Derch”, hi havia gent que proposavaque l’any que bé hi hagi unasamarreta que digues jo també sóc Francesc Derch.

Mentre tot aixòpassava hi havia un mitja de comunicació que no va parar totala festa major d’ endegar qui era enFrancesc Derch, culpant a un pobre diable de la colla vella perquèes vas ficar vermell quan en un moment el van entrevistar, quan a lafesta major hi ha moltissimes coses acobrir i no fer d’una anècdota una noticiadurant tota la festa major.

I desde aquí vull felicitar al Comando Francesc Derch per laseva acció que comparteixo ideologicament i fins i tot laforma de tornar el pendó sota secret de confessió alpare Colàs

Hola!!!

Em sap greu per qui li hagi interessat el meu viatge però per desgracia avui es l’ultim dia, ja m’agradaria tenir més pasta i més vecances per recorrem tota la Costa da Morte i anar a recollir els companys que he deixat per el camí.

I els que us ha semblat un conyas ho sento, són les meves vecances que he volgut compartir amb tothom ( les meves orelletes s’han enterat que hi ha molta gent que anat seguint el meu viatge, però no ha sigut capaç de ficar cap comentari, així que us toca fer-ho que aquets cometaris m’agraden llegir-los, animeu-vos )

Avui he anat a veure Caramiñas, poblet coster que celebraven les festes de la seva patrona Santa Carme. d’allà he agafat un taxi pq em portes a camelle que era l’unica forma d’anar si no volia caminar 20km d’anar i 20 de tornar i fer-ho amb el record de 4 hores ( aseguro que jo no puc ) a Camelle he vist el museo del Aleman com li diuen allà, per mi ha sigut entar com en un lloc ple de sensacions que Manfred deu haver deixat allà, tambè entenc que el tiu s’hagués quedat a viure on vivia. M’han comentat que havia deixat 4 millons de pesetes a l’ajuntament perque fes coses per la naturalesa, i es veu que l’ajuntament vol fer un museo per preservar tot ho seu.

Després he anat a veure el cementiri dels anglesos un lloc silencios en mig de montanyes que acaven al mar. un lloc bonic on el silencis es barrejen amb el soroll del mar.

llastima que avui tot era boirina i no he pogut disfrutar fotograficament com hi ha sol però fotografies n’he fet moltes

apali ens veiem

Hola ja estic fent de guiri!!!!!!

Després de 7 dies camiant per les terres del cami de santiago, ara estic fent de turista ahir per santiago de compostela i avui a Cee, aquesta tarda he anat a finisterre ( es a dir he estat a la fi del món ) molt bonic encara que per desgracia les coses boniques es s’exploten massa.

Demà intentare veure camariñas que dintre de tot serà sencill i el complexe serà veure camelle, però ja veurem com ens ho fem haurem d’improvissar pq en terres de la costa da morte el transport public tal com diu el Concello de Concurbión es "poco caro i lento " i per més collons no arriba a totes bandes.

Si no em conecto més ja ens veurem a partir de dijous pel mati que ja estaré per casa.

Records

Hola a tothom, despres de tres dies desconectat del món informatic, tindria que explicar moltes coses, però el temps es breu, pq hi ha gent fent cua, i no es tracta d’explicar-ho tot, pq si no quan torni no tindre res a dir-ho.

Jo havia de deixar de caminar el diumenge però com me sentit bé he fet dues molt bones caminates. es a dir una de 36 km i una altra de casi 29km i ja he arribat a Castrojeriz.

Es sorprenent com els amics van i venen en el camino, a part qeu a Burgos em vaig trobar un "futime" de gent que feia dies que els tenia perduts, he agafat nous amics, ara vaig amb tres mallorquins que són l’hostia estem tot el dia rient i són una gent que tenen un ritme que no puc seguir, i una noia Koreana ( no vull cap comentari envers les dones que us parlo!!! que ens coneixem ) que es de la meva edat i depres de cobrir el mundial 2006 com a freelance ha decidit fer el camino de santiago. Amb aquest viatge estic content pq encara puc aprofitar el meu angles molt macarronic per fer-me entendre es molt divertit poder-te explicar amb senyals i paraules soltes.I Tambe he conegut una parella jove de Pamplona i una noia de Irun.

Una anecdota molt bona, arribem Atapuerca, (que ens van fer una visita guiada molt xula, pels les troballes arquologiques). doncs pel que anava estavem alla i un demana si hi ha autobus per baixar, l’altra si hi ha quiosc, i la noia s’ens queda mirant i ens diu, "Senyores Atapuerca tiene nombre, però es un pueblecito de Burgos de 80 habitantes i no tiene nada a parte de los 4 bares restaurantes, solo hay un autobus a la semana. Bienvenidos a la prehistoria"

Estic a la Espanya profunda. Apali dema intentare explicar la ultima etapa i més endavant el meva aventura per la costa da morte i santiago

Us deixo que em reclaman

Aprofiteu a veure fotos, pe m’han costat penjar-les

Avui ha sigut un dia trist!!!!

Per tres motius 1 els meus amics guiris avui decidien fer 12 km mes que jo i deixa de veure les 2 daneses i la companyia dels altres fa pena. 2. ma sabut greu deixar enrera al Roberto i la seva familia gent catalana que porta un alberg i que m’han cuidat molt bé. 3 Perque avui es un dia gris i no ha parat de fer el xiribiri durant el 18 kilometres que he fet.

Aquest cami es sorprenent i sempre em sorprendra, per la familiaritat amb la getn que et vas trobant, sóc l’atracció amb la meva picada a la cama, tothom es preocupa. alucinant

Hola nanos/es!!!!

Avui he tornat a fer uns 23 kilometres i una picada de mosquit infectada m’ha fet apart la putada de patir dolor i a costat fer els tres ultims. Ara ja estic a Vilamayor del rio a uns 50km de burgos. El amo del alberg una altre historia curiosa del cami, m’ha portat a Beldorado, pq hi ha un cap.

No patiu que seguire amb el calvari, despres que el metge discutis amb la infermera per on em tallaven la cama, m’han donat un antibiotic fort i que em possi gel.

Ahir va ser una cosa curiosa vaig viure en la casa d’una alemana, que sols permetia dormir 8 persones, i ho sorprenet es que vaig conviure amb tres daneses, un irlandes, una alemana ( na la de la tienda de campanya ) i jo, doncs molt urgullòs de mi, pq amb la jeta i el meu angles macarronic ens ho vam passar molt bé.

Ahir vaig poder veure la meva primera posta de sol en terres Riojanas, davant d’uns quants camps de blat, marevellós podria fer-ho dies i dies i no m’encansaria.

Dema i dema passat fare dos excursions curtes, una pq el mal de la cama i l’altra pq vull anar a Atapuerca, que hi ha un autocar a les 6 de la tarda que amb una guia t’ensenyen tot ( ja ho explicare el tot fins quan es )

Apali una abraçada ben forta a tothom i avui estic generós també un peto

hostia hauria d’explicar-vos tantes coses que no ser per on començar, aquest viatge, es un viatge sorprenent i per molt que us expliqui, no ho podrieu viure com es viu en la propia pell.

Ahir vaig fer una etapa que anava de logroño ciutat a ventosa ( poble més aborrit, tranquil que un poble perdut dins la plana de lleida, per dir alguna cosa )

Vaig començar a caminar, a les 6:36 ( si no començo tard no seria jo ) al começament caminava sol, i jo em deia, serà veritat que el cami el fa molta gent. pero quan ja portabva una estona començo a sentir , el sorellotet classic que fan els bastons dels caminants.

i al girar-me em vaig torbar una 40 de persones que anaven redera meu i a bon ritme. quan ja portava 2 hores caminant em vaig trobar un tal marcelino ( res a comparar amb "un tal Eusebi" ), aquet bon home cada dia del any esta en aquell lloc on dona gratuitatment i sense acceptar res a canvi una galeta o fruita i si li escrius al llibre de firmes et regala una avellana amb closca firmada per ell ( riojana la avellana ) i una pedra amb la imatge classica de la fletxa groga que es troba per tot el cami. aquest payo per mi es una d’aquelles icones freackes que et deus trobar en etot el cami.

Vaig arribar ventosa i alla comença la aventra de la convivencia, flipes una mica però com en el hostal de 28 llits les dues dones que em podia entendre eren dues valencianes de 53 tacos que estan fent el cami ( per desgracia ens enteniem amb la llengua impossada, però jo com a kbro tirarba catalanades, pel mig s’ha de fer país ) va se run dia sorprenent on la societat agoista i individualista o interesada tambe existeix (parlo per la cantita de guiris que hi ha, que no respecten res).

Ara explico la segona part pero farem servir la teconolia per a poder ènjar-ho demà.

Avui he pogut penjar dos fotografies pero no faig link pq avui estic reventat

Hola sentat davant un ordenador i la cervesseta de turno ( s’ha de dir que la mortiz no arriba per aquí ), he decidit explicar-vos l’anectoda del dia, he montat en el primer talgo. Aquell que van fer a mal el Goicoetxea Oriol, perque es el tren mes vell i nyigui-nyogui que mai havia montat fins el dia d’avui. El tren arribat amb una hora de retrard es a dir he arribat a les 19:45 i apali a buscar l’alberg i com a novato me trobat l’alberg ple i m’han recomenat a una pensió, el del Alberg m’ha dit demà nano Aixeca’t a les 6 i comença a caminar a les 6:30, pq aquest any hi ha molta gent fent el camí.

Doncs apa a pagar pensió i ara em fare un petit sopar i anirem a dormir, pq " caminante no hay camino, se hace el camino al andar……"

Com haureu comprobat aquests dies escric amb el meu catanyol de turno, pq el corrector del openoffice no el tinc a ma

Apa cuideu-vos i cuideu-me Gràcia