Can Winston

Frases Ganàpies del novembre i desembre del 2007. Voteu les millors! 

Ari: Que li mengi el cony!

Ari: Fica-li “algo” a la boca que no sigui tant dura.

Ari: Ja m’agradaria compartir el meu cos i altres coses amb un Ganàpia!

Llagrimeta: Menja, menja Àngels, que només menja l’Irineu!

Olaia: Merda! Al Zalo no li funciona!

Anneta: Jo si “que te voy a dar leche”, però condensada!

–         Zalo: Si tu estiguessis veient amb una peli porno amb una tia despullada al costat, no te la tiraries?

–         Kelet: i si es la teva avia també?

–         Zalo: Seria com tenir costo dolent…

Olaia: Nos tocamos?

Marina: Albert posa-me-la! Vull al tap i el cul!

–         Ester: Tu tens somnis amb la teva avia?

–         Kelet: Tu ja saps que somio amb el Jordi

Gabri: (a l’Eva) Amb tu ja estic satisfeta.

–         Irene: Marc, ja podem fer un trio, aquestes dos i jo.

–         Marc: Que llavors som quatre!! Tu, elles dos i jo. O a mi no em vols?

Anneta: És “Lagarta” de puta?

Olaia: És un mugró, vols xupar?

Laia 9barris: M’estic posant tonta!

Irene: Regi com vas acabar amb tot de polles a la cara?

Irene: Tenint novio només m’he liat amb quatre tios, però només a les primeres 4 setmanes!

Juanele: Es de maricons mirar-te-la quan te la matxaques.

Juanele: Zalo, la travesti estava més bona que tú!

Irene: No soc una calenta pollas!!

Zalo: Laia, que estas embarasada?

Juanele: No em puc posar més tieso

Laia 9 barris: (Al Martí) No se t’aguanta dreta!

Regi: M’agradaria ser home!

Llagrimeta: Et tallaré la cua

Albert: No passa res… parlava dels meus testicles!

Speji: L’agafava així i el xupava del rollo mmmmmmmmmm!!

– Lluís: No t va fer mal?
– Laia 9 barris: El tinc molt gran
– Speji: El que?
– Lluís: El forat!

De vegades tots els somnis no es poden complir:

Aquest pots és per totsels que aquestes setmanes tingueu exàmens. Jo aquest quatrimestre no en tinc pas 🙂

Durant aquest dies l'assaig a Can Ganàpia ha estat més tranquil i hem aprofitat per fer curses de pilars, de poms i fins i tot per jugar el joc dels petons.

Aquí teniu algunes de les fotos i algun video perquè rieu una mica a les vostres pauses dels estudis. (Comprovarem si ho són moltes depenent dels comentaris que deixeu)

I recordeu estudiar molt no es bo!!!

 Més fotos a l'interior:

 

Ja arribat l’hora! Molta gent es pregunta (realment molt poca) que és l’Escamot de les Olles.

Són els irreductibles Ganàpies que es van quedar fins al final de la festa…. vam acabar esperant que obris el metro.

Com vaig dir en el post anterior vam anar als Enfants, al principi hi havia pocs Ganàpies, i poc ambient. Mica en mica va arribar la gent i la resta de Ganàpies.

Vam estar ballant una bona estoneta, però a les quatre cansats de pagar 4€ per una cervesa i que molts Ganàpies ja havien marxat cap casa seu, vam decidir marxar.

Llavors vam decidir conèixer persones de l’extrem orient, concretament Paquistenesos. Després de conversar per un espai breu, decidíem intercanviar mercaderies. Em fa l’efecte que sortíem guanyant nosaltres els hi donavem un petit tros rodó de metall i ell ens donava un metall en forma de cilindre i ple d’una beguda típica de Catalunya. Quina gent més integrada!!

Tot seguit vam decidir constituir formalment l’Escamot, per això vam anar cap a la plaça de les Olles (Plaça Sant Miquel), això si recollint les anelles de plastic que hi havia pel terra.

Allà vam estar fent temps, continuavem coneixent a Paquistenesos. Mentrestant vam ensenyar a tres guiris borratxes que eren els castells, fent pilars de dos i poms. Sort que el terra era tou (estàvem al parc infantil). Més tard van passar un parell de yonkis, que deien que els Mossos els havien pagat, a canvi d’una birra van pirar. Finalment un home amb moto blanca i llums blaves ens va dir que marxessim d’allà! Que poc enrotllat!!

Vam decidir anar cap a la plaça de la Catedral, però a mig camí tres gabatxos borratxos que havien robat una manguera als de BCNeta, ens vam voler lligar amb ella. Moments de tensió, discussió si ens havíem de pagar o no. Finalment va guanyar el no i vam anar a seure a les escales de la Catedral.

Quan van obrir el metro el vam agafar i allà l’escamot es va acomiadar (oooooooooooooooo)

Quan estava arribant a casa em vaig adonar que cap a les 6 del matí a Gràcia els ocells cantant. No sabia que hi havia ocells a Gràcia!!

Tal com vai dir al post anterior dijous es va celebrar la diada Ganàpia, molts ganapies ja han explicat com va anar. Aniré fent un copia i enganxa de diferents fotologs i un altre dia acabaré d’explicar les aventures de l’Escamot de les Olles.

Tal com explica la capo, la diada vam fer el següent:

Hem obert de p4, seguit de 4d6a i després hem descarregat el 3r 5d6 ganàpia després de 4 o 5 anys sense fer-ne cap!! Felicitaaaaaaaaats colla!!!! Estava molt més macu que als assaigs!!!! Llavors id3d6 i 3d6 (vaya xurro que ha sortit avui, ens hem relaxat… perquè era el millor que teniem!!!) i per tancar 2p4 (un carregat… sense comentaris al respecte… m'he cagat en tot, si ja era abaix!!!) i 6p3 novatos dels quals només n'han sobreviscut 2!xD Com he arribat a riure, ha estat molt graciós!

La nostra anxaneta, la kraleta explica com va anar el cinc:

Ahir un dia per no oblidar, això sens dubte… mai hagués dit k per un 5/6 staria tant contenta… pro realment vaig disfrutar com mai fent akest castell… sabia k era un dels sostres de la colla, k hi havien moltes ganes i molt treball al darrera, k hi havia nervis, pors però sobretot molta il·lusió per repetir-lo després de 4 o 5 anys sense fer-lo!!!
aconseguir-lo no va ser fàcil, per llà dalt vaig haver de tornar a fer alguna peripècias però ens ho vam currar mogollon per desacarregar-lo clar k si!GANAPIES!!! carregant-lo no en teniem prou i vam suar de valent per completar-lo!!!

El Sergi Saballut també explica com va anar el cinc i alguna cosa més.

Un servidor el va poder viure des de la buida del tres a terços sobre el meu estimat segon (el rené). Aquell castell va comensar molt bé de mides tot i que la torre es va haber d'ajuntar una mica al tres, pujaren els dosos, pujava l'acotxadora, i al arrivar l'enxaneta (hola holeta queraleta!!!) la cosa va comensar a moure's una mica, després molt, despres el recuperavem, despres tornava a moure's, una aleta, dues aletes… Crido: L'hem carregat!!! Toca descarregar-lo, només se senten crits, de canalla, de tronc, de pinya, allà passa de tot. Surt la canalla, surten els dosos, comenso a cridar de nou, baixo de sobre el rené, amb l'emoció em caic de la pinya, el tenim!!!! Lo que ve després ja es tot molt difús, salts, crits, abraçades, una emoció fortissima, ganes de plorar d'alegria… Ufff, ja me emocionat només d'escriure això…

Finalment la festa!!! Primer remullada de novatus (nova tradició a ganapies). Geniaaaaaaaaal el JB (el Jaume Barri, clar) amb alguna cançó em vaig posar nostalgic i tot (pobret paff o puff o com es digui en jaume barri… no vull ser com aquell nen… vull viure molts anys més a ganaaaapies!!! Després ganapremis, espero que els agradés a la gent.

La Marta, una de les novates de medicina explica com van anar al pilar dels novatos, l’actuació del Jaume Barri i la gimcama.

Després tocaven pilars novatus…però clar com k a mi no m'avien dit re jo feliç pensan k no ho faria…de cop i volta sento: Martaaaaa!! vas sobre en Pau!! k? com? (nervis, nervis i més nervis) Vem fer 6 pd3 novatus! i se'n van aguantar 2! Jo i la Paula!! UEEEEEEEEE

Tot i axí nose com no vax caure, entre la moto k portava a sobre i el bailoteo k baix fer allà dalt!!!

Dinar amb postres i tot! Comença a correr el beure i en Jaume Barri actuant! Ballar, cantar i fer el burro x allà! Arriba el joc del barret: recordo star tirada a terra am unes 6 persones a sobre, am una ma el barret agafat, arrosegant-me i fent força…finalment: el barret va ser meu! Kuan van cridar 18 no podria permetrem el luxe de k mel prenguesinan facilment! am lu k em va costar…jejeje

Ganapremis…VISCA LES DE MEDICINA!!! i Gimcana: en resum, tots despilotats tiran la roba pels aires, fent postures rares, molls fins dalt! Vaig acabar fen d'enxaneta sense camisa!

Durant la gimcana la Gemmeta va fer un espectacle amb el Marc i la Nocilla, jo vaig haver de fer un pilar de dos amb una mà (l’altre estava tapant les parts més intimes), em van aixafar el cap, vam fer posicions del camasutra casteller, vam produir dos striptis (un a la regi i l’altre a la presi) i moltes coses més…

I finalment la presi :

Després Ganapremis: la junta ens vam emportar un premi per la feinada feta aquest any!
Repartim la revista i m'acomiado oficialment com a Ganàpia i com a Presi (encara em queda un mes)

Cap a la Cívica i a sopar, va sobrar moltíssim sopar!!!

Després del sopar vam anar cap a Les Enfants i allà va néixer l’Escamot de les olles, però això ho explicaré un altre dia.

 
I la revista de la Diada de Primavera 07, Diada d'hivern 06, Diada de Primavera 06, Diada d'hivern 05

 

3d6, jo sóc el segon de l'esquerra (La rengla dels Martí's) 

 

Durant aquets viatge a Berlín hem anat apuntant a la llibreta blava les frases més divertides que ha dit la gent. Cal deixar clar que són extretes de context i interpretades amb el seu segon sentit, aquí les teniu: 

“Berlín és com Mollet, però amb la gent una mica més rossa” (Emi)

“Do you have silver paper?”, volent demanar paper de plata (Gemma, la incompresa).

“Aquí va estar Hitler… (silenci), i Indiana Jones… (silenci) JUNTS!!” (Emi)

“Aquest home no sap aparcar, es va treure el carnet per correu” (Zalo a l’avió)

“El René s’ha tornat dona, tinc la regla” (René)

“Jo només em menjo la Ruth” (Sergi)

“Teniu una casa lliure?” (Nish)

“Em podríeu deixar el sofà? Es que la cadira és com una guillotina” (Albert)

“És com si estiguessim a Sabadell i Barna estigues on està Barna” (Emi a 27 quilometres d’Hamburg)

“Te voy a meter mas rabo, que cuello tiene un paro!” (Pep)

“No se que…. de xupar-la” (La presi recordant una frase)

“Quin Ganàpia et vols follar aquesta nit?” (Tovallola)

“Aquest país té pobles i cases d’aquestes?” (Txell, Ves quina cosa)

“Això està ple d’alemanys… Sembla Mallorca” (Llorenç, el mallorquí)

“Un cagadubtes és un cagarro tant gran, que abans de llençar-se a l’aigua la tasta (Zalo, el llençat)

“Les hamburgueses, són les dones d’Hamburg” (Emi, el pensador)

“Si et trec un ull amb el pal, te’n poso un de blau que a Alemanya n’hi ha molts” (l’Emi l’oculista)

“No havieu marxat amb la primera fornada?” (Pep al Pau i al Gabri) “Collons tio, parlar de fornades aquí Alemanya és una mica fort (Pau)

“Que és la Gemma amb motxilla? Un Tentepié” (Zalo)

“Jo amb el Martí m’hi entenc molt bé, a sobre d’ell hi faig de tot” (Anna Prat)

“Queden 27 quilometres per arribar a Hamburg (Emi). Hi ha 27 quilometres d’embús” (Zalo)

“Que bé! No tinc una compresa a la cara! (Sergi al llevar-se)

“Necessito entrar algo al meu cos!” (Speji)

“Tens uns ulls molt macos, però no puc de deixar de mirar-te els pits” (Lluís a la Laia)

“La Laia reparteix aigua del ximi” (René)

“Menja, menja, tranquil… (silenci), oju que regalima…” (René al Manu)

“Els boxers ajustats pels tios són com els tangues per les ties (Pau), Doncs jo sempre vaig amb tanga!” (Zalo)

“Sergi, baixa’t una mica que em tapes l’avió” (Anna Prat)

“Us imagineu que a l’aeroport no ens deixen marxar, perquè ho hem pagat les multes i ens hem de quedar aquí i comença un cop d’estat?” (Emi)

“Ei Ganàpies, el cònsol porta els pantalons grocs” (René) “Deu voler que li pintem les 4 barres” (Sergi) “Jo tinc la regla, jo ho puc fer!” (René)

“No us passa de vegades que us diuen mandonguilles i no sabeu què vol dir?” (Ruth)

“S’ha d’entrar per davant perquè és de nit” (Noia del casal)

“Ara meteix no tinc la seva cara posada al cap (René) A mi m’ha costat posar-me la cara” (Sergi)

“Posa-me-la entre les cames i apreta fort” (Irene acotxadora)

Després de passar una nit dormint intermitentment: simfonia de roncs, quan algú caminava pel terra, a part de fer soroll, tot el terra tremolava i que dormir a terra, no és el mateix que dormir al teu estimat matalàs.

Els del casal català a Hamburg, ens van despertar i ens van donar l’esmorzar: galetes amb cafè alemany.

Quan mes o menys ja havíem acabat d’esmorzar, tornen a entrar la gent del casal amb tot d’entrepans que feien molt bona pinta. Es veu que les galetes eren el berenar que ens havien comprat perquè mengéssim a l’avió, ens havíem menjat el berenar!!

Un cop al museu Etnològic d’Hamburg, vam assistir a la inauguració de l’exposició sobre el món casteller. Van parlar el director del Museu, el consol Espanyol (que hi feia allà) i la presidenta del casal català d’Hamburg. Dels discursos només vaig entendre: Katalanishen, danke i el tros del discurs que va ser en català.

Al museu em vaig trobar amb el Jurgen, amb la camisa de Gràcia!!. Vaig buidar mitja motxilla, ja que portava samarretes de la colla, faixes, el DVD. I ens vam poder fer una foto gracienca a un munt de quilometres de la Vila.

L’actuació no va anar massa bé, sobretot a causa dels problemes de comunicació que teníem amb els alemanys que col·laboraven a les pinyes. El resultat va ser: pilar de 4, 2d5, id3d6, i4d5an, id3d6, 4d5an, p4s, múltiples p2 (amb els Segadors de fons). Com vam dir després de l’actuació, els hi vam ensenyar tota la gamma dels castells: Descarregats, Intents i Intents desmuntats.

Després de les pertinents fotos de família, vam poder fer una visita ràpida a l’exposició. Ara tocava la visita exprés a Hamburg. Metro, metro, visita de 20 minuts al port, metro, fer transbord corrents, metro i un altre cop al museu.

Sense temps per descansar, vam anar corrents cap a l’aeroport (metro i bus) i després d’alguns problemes de comunicació amb la noia que facturava l’equipatge el vam poder facturar.

Un cop a l’avió (després que algú tingues problemes per passar els controls de seguretat), vam poder descansar del matí estressat. El menú de l’avio no havia canviat, potser per això vam acabar fent una guerra de coixins dalt de l’avió.

El més important que va passar a l'avió, és el document que va firmar la nosta presi

El café de l'esmorzar 

 
Alps francesos 

 
Entrant a l'avió 

Dissabte el dia va començar molt bé, el Xavi i l’Ester ens havien preparat xocolata amb nata per esmorzar.

Després d’esmorzar vam marxar corrents cap a la Ku'damm ja que havíem de fer la primera actuació a Alemanya. Concretament la faríem davant de la Gedächtniskirche, una catedral que duran la guerra va quedar semi destruïda.

Gedächtniskirche

Unes 10 persones van arribar tard, vam haver de començar l’actuació sense gralles, fins que van arribar. A les 12 del migdia ja portàvem 480€ de multa (anem sumant)

L’actuació no va ser massa destacada, però a la gent els hi va agradar molt. El resultat de l’actuació va ser: pd4, 2/5, 4/5a (extremadament emocionant), 3/5 i P/4ps… pilarets de dos simultanis (amb els segadors de fons) i finalment vam ballar Lo Tio Pep, la Polka i altres balls típics.

Torre de 5 amb pinya

 

Foto de Familia amb l'Ester i el Xavi (els que ens van acollir)

Quan vam acabar de dinar, vam anar a buscar l’autocar, però va trucar i ens va dir que vindria una hora tard. El cansament ja començava a passar factura i la gent s’adormia on podia.

 Finalment va arribar l’autocar, i vam poder anar cap a Hamburg. Vam descobrir la gran variació del paisatge Alemany: pla, pla, arbres, pla, algun molí de vent, pla, pla, arbres, pla, pla….

Malgrat que l’autopista anava molt buida, el senyor autocarero, va decidir no anar a més de 70 Km/h, el viatge que havia de durar 3 hores en va durar quatre.

Un cop a Hamburg, vam anar ràpid a sopar (un altre cop a un Italià!!). I després de 1 autobús, un metro i un altre autobús, vam arribar al centre parroquial on havíem de dormir.

Allà vam començar a fer super poms, com un en que jo vaig fer d’acotxador!!! També vam descobrir que la gent que ronca molt fort no sempre és la que té més volum.

Més fotos a l'interior de la noticia:

Ballant la Polka

Dinant a l'Italià

La Presi fent de General

4d5 net amb agulla

Foto de Familia

Les Gralles

Divendres era el dia en que teníem previst fer turisme per Berlín. Havíem quedat a les 9 del matí a la Alexanderplatzz i com que vivíem a la mateixa plaça vam sortir 5 minuts abans de casa. Però com que l’edifici era molt gran, només hi havia ascensor al pis 3, 6 i 9 i les escales que baixaven només arribaven a una mena de terrassa privada ens vam perdre i vam tardar 10 minuts a sortir de l’edifici.

Hi va haver gent que va arribar tres quarts d’hora tard. A les 10 del matí ja portàvem 160 € de multes.

Com que a la nit anterior el Xavi ens havia ensenyat una ruta turística, em va tocar fer de guia. Al matí vam visitar, entre d’altres coses (tot fent pilar a cada monument que veiem):

–         Visita a la Alenxanderplatz: Ajuntament de Berlín, Font de Neptú, el Pirulí.

  –         Estàtues de Marx i Engels (que els van enfaixar i els hi vam posar el mocador casteller).

–         Església i barri de Sant Nicolau

–         Catedral de Berlín (on vam fer uns quant pilars de dos)

–         Universitat de Berlín

–         Plaça on els Nazis cremaven els llibres

–         Checkpoint Charlie

–         Mur de Berlín (el que queda)

Després de dinar vam baixar el ritme i vam visitar la Porta de Brandemburg, el Reichstag, i el monument i el museu dedicat als jueus morts durant el regim Nazi. De l’immens monument al jueus cal destacar que es molt fàcil perdre’t ja que és com un laberint. Allà vam estar una bona estona corrent i espantant a la gent

Durant tot el dia vam estar intentant pixar gratis. A tots els lavabos has de pagar entre 0.30 i 0.50 €. Cadascú feia el que podia: colar-se, fer veure que no entenia res i escapar-se de la senyora que cobrava o pixar al mig dels boscos/parcs (i després aguantar les bronques en alemany dels vigilants.

Després de sopar vam voler anar a un concert que feien a una antiga fabrica convertida en sala de festes. Quan vam arribar, ja no quedàvem entrades, però alguns Ganàpies que havien arribat abans ja les havien comprat. Després que el Gorka i l’Oiane estiguessin una estona plorant vam poder entrar, ja que els hi vam fer pena i ens van deixar entrar amb una passi VIP, que ens el van cobrar més barat que les entrades.

Vam poder veure Obrint Pas, Opció K-95 i uns grups alemanys. La sala era immensa, hi havia tres escenaris alhora. Vam trobar molts catalans, bascos, i alemanys que havien estat a Catalunya d’Erasmus. Entre birra i birra, vam anar coneixent molta gent.

Cap a les 3 de la matinada vam tornar cap a casa, ja que l’endemà havíem de fer castells. Sort del Pirulí que es veu des de tota la ciutat. D’aquesta manera teníem una guia per poder arribar a casa.

Com algú diu…. més fotos a l'interior de la notícia 🙂

Esglesia de Santa Maria i el Pirulí (Torre de Telecomunicacions)

Foto de Grup amb en Marx i l'Engels 

Pilars davant de la Catedral de Berlín 

 
Plaça on els Nazis cremaven els llibres prohibits

Tros del Mur de Berlín 

Múltiples pilars de 2 a la porta de Brandemburg 

 
Monument als jueus assasinats 

Tal com he passat en el post anterior, aquest cap de setmana passat, ha sigut molt mogudet.

Els Ganàpies de l’Autònoma vam anar a Alemanya per actuar a Berlín i Hamburg. Com que va ser un cap de setmana molt llarg ho explicaré a trossos.

Dijous a ¾ de 6 ens vam plantar a l’aeroport del Prat, realment fins a ¾ de 7 no va arribar tothom. Vam aconseguir embarcar a l’avio, tot i que amb alguns contratemps (una forquilla requisada i una cartera robada).

Durant el vol ens va sorprendre, que malgrat ser una línia de baix cost ens van tractar força bé. Ens van donar beguda, un “sandvitx”  de formatge o pernil (o una cosa que podia arribar a recordar al pernil) i un cafè laxant aigualit ideal per la gent que té problemes per anar al lavabo.

Després d’un aterratge mogudet, ple de bots i turbulències, vam conèixer els nostres acollidors (o padrins, tal com deien ells). A la Laia, en Pep i jo ens va tocar anar a casa d’en Xavi. Una casa immensa, en forma de donut i situada a la Alexanderplazz (la plaça Catalunya de Berlín).

Després de fer un petit ressopó, ja eren les 12 tocades. En Xavi ens va explicar sobre un plànol que havíem de visitar l’endemà, però com que estàvem al centre de la ciutat, vam obrir la finestra i ens va fer una visita turística virtual.

Després vam estar una estona xerrant, on van descobrir coses molt interessants, com que un Ganàpia és del Madrid o que els 45% del sou d’un Alemany va directament a l’estat.

I després cap a dormir (això si, abans vam haver de moure un sofà-llit de punta a punta del pis).