Ahir vaig començar les meves vacances, per intentar descansar una miqueta (que ja tocava!!). Amb un amic hem anat a Praga, ja que com teniem calor a Catalunya hem volgut anar a un d’aquests països en que sembla que estiguis dins d’un congelador.

Com que som estudiants i els diners no ens sobren hem viatjat amb Easy Jet fent una escala a Londres. A Londres arribem al voltant de les 11 de la nit i agafem el vol a les 7 del matí. Total que hem estat una bona estona intentant dormir a l’aeroport de Stanset (Londres).

Després de realitzar un parell de voltes pel minúscul aeroport i comprovar que els anglesos tarden mitja hora, que quan tens ganes de pixar es fa eterna, per netejar un lavabo, provem d’anar a la capella de l’aeroport. No és que ens haguem tornat creients de cop, sinó que suposavem que allà estariem tranquils i no passariem fred. Quan hi hem arribat hem vist que l’havien tancat.

L’alternativa era dormir al terra de l’aeroport, hem buscat un lloc una mica arreserat (un passadis de servei) allà hem lligat les motxilles al una barra de ferro i ens hem instal·lat allà. Per sort no erem els únics hi havia molta gent com nosaltres dormint al terra de l’aeroport.

Total que després d’una hora ja teniem l’esquena destrossada i el cos a la mateixa temperatura que el d’un reptil.

Nota mental: Un altre cop fem com la noia del costat: portem una esterilla i un sac

Després de 5 hores interminables, dormint a batzagades i amb mil persones que ens han molestat, el rellotge ha sonat. Miracle eren les 5 i ja podiem facturar l’equipatge!!!

Ja podiem esmorzar, que l’hem pogut finançar gracies a una màquina escurabutxaques, que si li donaves cops li queien les monedes ( a les 5 del matí no hi ha ningú que et vegi) i embarcar, amb una mica de reatard.

Agafem l’avio, això si despres de molt controls de seguretat i de que un home em magrages (amb l’escusa d’escorcollar-te passen la mà per tot arreu i repetint diversos cop l’operació.

Dormim dues hores més, resultat: li sumem al mal d’esquena una torticulis de campionat. Quan atarrem ens adonem que les noies que hi ha al seient del costat són catalanes i a més en conec dues que anven amb mi a l’escola (a les 7 del matí no les he reconegut, la son fa estralls).

Agafem l’autobus i ens plantem al centre de Praga, fa molt fred!!!! Després de caminar 10 minuts i quan l’hipotermia ja afectava tot el cos hem arribat a casa de la meva tieta. Ens xoquen dues coses:

– Només arribar diu que no fa fred, només estem a -2ºC, fa cinc dies estaven a -17ºC.

– Els txecs tenen una manera molt peculiar de distribuir les habitacions de la casa. Hi ha dos lavabos: en un hi ha la tassa del water i l’altre la pica i la dutxa (si has fet les teves necessitats has de trevessar la casa per poder-te netejar)