Diari d'un aborigen gracienc

Magnífica vinyeta de'n Mauro Entrialgo, que hauria d'haver penjat fa temps, durant qualsevol dels darrers conflictes (per a alguns) on es demanava o es parlava de censura en aquesta casa.

Aquest passat dijous vaig tenir la sort d'anar a veure els Laibach a l'Apolo. Els Laibach son (part de) un col·lectiu artístic eslovè, nascut a principis dels 80. Ja porten molta feina al darrera, i també molta polèmica. Habitualment vestits amb uniformes militars, han estat acusats de nacionalsocialistes, de ser d'extrema esquerra, i del que calgui i més. Censurats al seu país quan formaven part de Iugoslàvia, no han parat de rebre crítiques.

Son capaços de (sub)versionar cançons de Queen, dels Beatles, els Opus o Europe en diferents estils, i també de gravar un disc amb recitats de Joan Pau II, sobre bases tecno (tot i que signant com a 300.000 VK, un dels mons paral·lels del grup). El seu darrer disc experimenta versionant himnes nacionals de diferents països, "España" inclosa, tot i que jo em quedo amb "Türkiye".

El moviment artístic on s'ha desenvolupat Laibach té un nom: NSK (Neue Slowenische Kunst), el propi nom ja desperta polèmica quan utilitza l'alemany, tot recordant l'ocupació nazi del país ("Laibach" també compleix aquesta "norma", es com es coneixia a Ljubljana, la capital del país, durant l'ocupació). Des del 1991 NSK s'organitza com un estat, com si d'una micronació es tractés.

Amb la tonteria d'escriure aquest post, he acabat creant algunes pàgines a la viquipèdia, així que tot el que volia escriure ho teniu als enllaços, que avui m'he regalat una mica ;-)
 

En resposta al fantàstic apunt d'en Greips sobre iaies, jo aporto un de mític que fa un temps vaig veure per algun lloc:
 

Fa uns dies, baixant Escorial cap al metro veig un cartell enganxat a un "pirulo", junt amb d'altres de concerts, festes, etc. on sortia una llauna d'una beguda que no coneixia, s'anomena "Alcohol Killer" i els reclams publicitaris que la rodejaven asseguraven que era la revolució contra la ressaca i que baixava l'índex d'alcohol a la sang...

Googleges una miqueta, arribes a la seva web i veus com, a banda de publicitar la beguda anti-alcohol, ja tenen una anti-radicals lliures i una anti-greix... flipant, no? I al flash que tenen encara surten dues llaunes sense identificar, amb un interrogant, vés a saber l'anti-algunacosa que ens oferiran! De moment l'anti-ressaca s'haurà de provar, que al cartell deia que esta "aprobado por el Departamento de Sanidad de Cataluña"... ;-)

Hi ha musica que, de vegades, per la seva... senzillesa?, et captiva d'una manera que no t'expliques. I això és el que m'ha passat darrerament amb el disc d'u_mä. Ara en Pau i la Maria ens l'ofereixen gratuïtament a la seva web, no perdeu la oportunitat d'escoltar-lo, i comprar-lo si cal. No us ho penseu, coi! ;-)

Via OhGizmo! m'assabento de la novetat per a final d'any de Yamaha, el BodiBeat, un reproductor musical que selecciona les cançons fent coincidir els BPM amb el nostre ritme cardíac.

D'aquesta manera el nostre exercici físic serà més agradable al poder casar els nostres moviments amb el ritme de la música. Un gran invent per als melòmans que fan exercici ;-) Em pregunto però, com s'ho farà l'aparell, per exemple, per adequar la música d'una persona que corre habitualment amb un ritme cardíac de 110 ppm. i a la qual només li agrada la clàssica, o bé un amant del psy-trance que es dedica a córrer amb suavitat a unes 80 ppm.

Tot navegant i escoltant el darrer disc dels Beirut, vaig descobrir la pàgina web promocional de l'àlbum. Hi han tot de vídeos amb totes les cançons del disc filmats per Vincent Moon. Aquest home ja porta temps fent concerts a emporter per a La Blogothèque, un bloc musical francès, i realment hi han petites joies, us en recomano la visita! De moment, del bon grapat de concerts a emporter que he vist, em quedo amb el "Nantes" (dels Beirut) baixant les escales de l'antiga casa d'en Zach Condon.
 

Aquests dies de sopars nadalencs i estrès econòmic per a molts, constantment et desitgen bones festes i et veus obligat a tornar els bons desitjos per cortesia, es quan m'agradaria no ser-hi present, poder passar les festes de nadal realment fora, però allunyat d'aquesta gran merda que és el nadal i tot el que comporta.

Quan tothom et diu que hauries de dur casc quan vas en bici, la resposta hauria de ser que l'obligatori hagi de ser dur tanga!

Segons la wikipedia, el 2001 es va iniciar una campanya popular en diferents països de parla anglesa per, a l'hora d'omplir el cens, declarar-se seguidor de la religió Jedi. La iniciativa no només va tenir èxit, si no que va aconseguir que al Regne Unit, per exemple, es censessin 390127 persones dins d'aquesta religió i, per tant, la religió Jedi sigui la quarta religió d'aquell estat.

Desconec si al nostre estat podria funcionar una cosa així, no recordo com va anar el darrer, però crec que no es pregunta pas per la religió, o potser la llei o els propis formularis ho impedeixen... si més no, el proper cens ho intentaré ;-)

Avui he assolit, per fi, la xifra de 10000 cançons escoltades al meu perfil de last.fm ;-)

És curiós, però tot i portar-hi inscrit des de l'abril de 2005, veia com gent amb molt menys antiguitat que jo ja havien escoltat milers i milers de cançons, i jo, que em considero molt "escoltador", amb prou feines en tenia uns milers. Doncs ha arribat el moment i fa una estoneta he escoltat la cançó que ha fet els deu milers... ha estat escollida, tot estava calculat: La Fosca "Amic e amat", mític fragment musicat del "Llibre d'amic e amat" de Ramon Llull.

No sóc persona d'escriure comiats als amics que se'n van. No m'agrada gaire acomiadar-me de la gent, potser per això no gasto gaire el dir "adéu" i prefereixo coses més temporals com "fins ara" o "fins aviat", encara que després aquest "ara" o "aviat" sigui temps. Feia dies que no veia l'Albert, tinc molta mala memòria, però segur que va ser pel carrer i vam dir, com ja feia dies, que havíem de convocar una reunió del Grup 1850, després de l'aturada natural "post-festa major", on tothom desconnecta una mica de tot plegat.

Aquesta reunió l'acabarem fent, i ell continuarà venint, mai ha faltat a cap de les reunions que hem fet fins ara, n'estic segur, perquè tots els qui ens reunim l'estimen i el tenim present en el nostre "gracianisme" com ell anomena. El Grup 1850 és un exemple de les coses que ha fet l'Albert, sense la seva empenta dubto molt que, malgrat ser tots uns malalts de Gràcia, ens haguéssim atrevit a tirar-ho endavant.

Us recomano la lectura de l'apunt d'en Roger Palà sobre l'Albert, a mi m'ha agradat molt i el compateixo totalment.

Visca Gràcia Lliure!
 

Per aquells dies que ho veus tot negre, no hi ha res com escoltar temes optimistes i sobretot sin són del mestre Albert Pla, on les coses queden ben clares ;-)