Fa uns dies que un amic em va demanar que li digues quins eren els 10 discos, aquell disc que no et cansaries mai de escoltar-los  de cantar-los i de recomanar-los.  Aixa s’hem m’ha ocorregut fer allò igual de 5 coses que no sabeu de mi  fer els 5 cd que més m’agraden. Algú s’anima  Els meus 5 cd’s són Lluís Llach  “ Astres ”Pedro Guerra  “ Raíz ”Joaquin Sabina  “ 19 dias y 500 noches ”Els pets “ Calla i Balla “Antònia Font “ Antònia Font “

Gràcies a Gracianet  he obtingut un espai per a  poder penjar les meves fotos i us vull convidar a tots a visitar-la la meva galeria. En breu posaré totes les fotos de la meva exposició del camino de Santiago que vaig fer a finals de gener

fa uns die que em vaig enterar d'aquesta iniciativa que fa la comunitat de Sant’ Egidio i la vaig torbar molt interessant.  Aquí la deixo per qui pugui interessar.

cartell

Jo també sóc d’aquí . Es tracta de la gran festa-manifestació que tindrà lloc el dia 9 de juny al Parc de la Ciutadella (pl. de la Cascada)de Barcelona. En aquest acte volem donar a conèixer la situació en què es troben molts infants i joves estrangers de les nostres ciutats. És una iniciativa que neix de la preocupació de la Comunitat de Sant’ Egidio per donar un futur més digne i segur a la majoria dels nens d’origen estranger que no tenen la nacionalitat espanyola. Molts neixen i viuen entre nosaltres, van a les nostres escoles, parlen la nostra llengua, coneixen i gaudeixen dels nostres costums…però no tindran les mateixes oportunitats que els infants que són d’aquí. Per tal d’ajudar a fer realitat aquesta iniciativa, volem proposar dues esmenes a legislació vigent, referent aquest tema:              1. Que els nens que neixin a Espanya de pares estrangers residents des de fa dos anys a Espanya puguin tenir de manera automàtica la nacionalitat espanyola.             2. Que els nens estrangers que acreditin sis anys d’ educació obligatòria puguin sol·licitar la nacionalitat.  

Us recomano molt que veieu aquest video de 4 minuts i sobretot les seves declaracions finals que li fan amb camara oculta.

Quina por companys quina por 

Ostres!!!!! No se per on començar per parlar d’aquestes eleccions passades. Pels que em coneixeu, ja sabeu que porto molts anys militant a ERC ( aquest febrer passat ha fet ja 14 anys ) i feia temps que no treballava tant per unes eleccions com aquestes ultimes, però el joc democràtic i la ciutadania ha volgut que passes el que ha passat. Però una de les coses que em sap greu, és que després de la pèrdua de l’Albert Musons a Gràcia la persona que apuntava que el podia substituir en Roger Gispert s’ha quedat a les portes de ser conseller de cultura. Roger amic meu, ànims que des de fora continuarem, fent i treballant  el dia a dia de l’associacionisme gracienc  que tant estimem perquè d’aquí 4 anys puguis entrar com a conseller i ERC-Gràcia torni a tindre el pes polític que ha de tenir.

Divendres al concert de Catalunya acció Sonora em va fer sentir esperançat, pq vaig veure que els nous catalans s'implican en el meu país i una cosa que ja donava per perduda sembla qeu no. Us adjunto el manifest que vam llegir i al seva web.

VOLEM VIURE EN CATALA

manifest per el 23 d’abril de 2007.

adhesions a info@immi.cat



Nosaltres, homes i dones que havent nascut a l’estranger hem escollit
Catalunya per construir un futur per als nostres fills, volem expressar
en aquest manifest la nostra opinió amb la oportunitat de la Diada de
Sant Jordi, patró dels Països Catalans de 2007:

Hem tingut que deixar els nostres països, hem superat el dur camí de la
migració i de la discriminació de la estrangeria, amb la migració hem
perdut la relació quotidiana amb les nostres famílies, hem perdut el
contacte amb la nostra naturalesa, amb la nostra cultura, i hem deixat
de participar en el projecte històric de cadascuna de les nostres
nacions, però mai deixarem que ens prenguin la nostra identitat
original.

Igual que defensem el nostre dret a continuar sent allò que els nostres
pares ens van deixar i que ens defineix com a persones, amb la mateixa
decisió defensarem el nostre dret a ser catalans i catalanes, i per
tant, defensarem el dret d’aquesta societat a decidir lliurement el seu
futur.

Ara vivim a Catalunya.

Ens considerem ciutadans catalans i catalanes d’origen estranger.

Allò que li passi a aquesta societat, de la qual formem part, es allò
que ens passarà a nosaltres i als nostres fills. Per tant, el futur de
Catalunya es també el nostre futur.

Amb la nostra presencia, gent de tot el món ha fet que a la nostra
terra es parlin avui dia més de 200 llengües. Aquí vivim també en
xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en aimarà, en gallec, en
castellà, en àrab i en berber. Oferim les nostres llengües i cultures
d’origen per enriquir el patrimoni cultural d’aquest país, i aquest
oferiment creiem que la societat catalana l’ha d’aprofitar.

En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua
que ens uneix a tots i a totes. És l’idioma que tothom comparteix i amb
què ens entenem, és la llengua comuna.

Però, molt sovint ens presenten als immigrants com un perill per la llengua i la identitat catalana.

La identitat i la cultura catalana estan amenaçades, però no per els homes i dones que hem decidit lliurement ser catalans.

Nosaltres sabem allò que significa la pèrdua de la cultura pròpia. 

Vosaltres catalans i catalanes no esteu sols, la opressió es una vella
coneguda dels pobles d’arreu del mon, precisament els pobles d’on venim
els immigrants.

Per això, per que sabem el perill que comporta per les cultures
minoritzades, la supremacia de les cultures opressores, es que afirmem
que VOLEM VIURE EN CATALÀ.

No estem disposats a mirar passivament com retrocedeix la cultura dels països catalans.

Volem que els nostres fills siguin ciutadans d’una Catalunya Catalana.

Si hem decidit ser ciutadans catalans es per viure com catalans: aquest 23 d’abril de 2007, diada dels països catalans, 

EXPRESEM QUE:

Defensem el dret de la Nació Catalana a decidir lliurement el seu
futur, per que tan sols amb la sobirania dels pobles es pot construir
un progrés en llibertat.

Reclamem l’accés als cursos de català, i a participar de la cultura catalana, 

Oferim les nostres cultures per enriquir el patrimoni històric de la nació catalana.

El projecte històric dels Països Catalans pot contar amb nosaltres, perquè Catalunya es el nostre projecte.

Nosaltres que hem portat mes de dues-centes llengües que es parlen als
països catalans, ens comuniquem i ens expressem en català, perquè ho
hem decidit al establir-nos aquí i per això: 

VOLEM VIURE EN CATALÀ.

adhesions a info@immi.cat

Ara que estem amb la febre Messi, que cap culé ja no recorda ho malament que esta jugant aquest any l’equip, que l’Eto no és el mateix, que el Deco la meitat dels partits dorm dintre del camp, que en Ronaldinho no entrena la meitat dels dies i que fa xantatge per cobrar més. Doncs us recomano que mireu la pàgina de Josep Maria Puyal que han fet nova amb trossos de partit i mil cosetes més.

Des de el diumenge al matí la meva ment no ha parat de fer-se preguntes i encara no he trobat les respostes. El meu mal de cap ve quan pel mati mig endormiscat sento a les notícies de Catalunya Radio que la Maria Pau Janer  va a les llistes del PP de Mallorca en el lloc número 8. I no em quadrava la notícia, però després parlant amb la gent que parlem de política em dono compte que es real la notícia. Al dia següent unes declaracions de la Maria Pau Janer que deia “ El meu referent polític a Catalunya és convergència” aquestes declaracions em va rematar.

Aquí venen les meves preguntes. Si la Maria Pau ha sigut la icona del nacionalisme de Convergència i ara ha anat al PP, que ha passa’t?  Això vol dir que ciu i pp es ho mateix per ella? Tothom te un preu?

Un dia trist i molts records en la memòria.

Per molts motius circumstancials, ni avui, ni demà no podré anar a veure't a Verges i em sap molt, i molt de greu.

Ara estic escoltant l’entrevista que li t'han fet aquest matí en Basas. En principi jo avui hauria d’estar repesant molts apunts que tinc, perquè demà m’examino del nivell C de català ( i no mentiré ho porto molt malament ) i tenia el deure de posar-me a fer-e el meu homenatge, com una persona que m’acompanyat des de la meva adolescència i fins ……..

Mentre us  escolto i suposo que d’aquí poc em posaré cançons. He fet un petit moment de nostàlgia i melancolia, i m’ha posat tou. Et vaig conèixer, que jo tingui constància, l’estiu del 88 a Ger a la Cerdanya en un campament amb l’AE Sant Joan de Gràcia. Allí va crear-se un vincle molt profund que anat seguint aquets 18 anys de la meva vida amb tu. Has estat el company dels meus amors, totes les dones de la meva vida, tant amb les que he sortit, com les que han estat amors que no han volgut saber res de mi com a home, o els amors que mai les interessades, o no, mai han sabut del meu amor cap a elles. També has estat el company de les pors, els dubtes, del sentiment de país, i de moltes i moltes coses.

Llach, una de les moltes coses que m’ha fet seguir-te, és la teva coherència com a persona, amb el teus pensaments i els teus sentiments com a bandera. Però crec que t’has equivocat amb el teu adéu, hauries d’haver marxat amb un altre camp del Barça.

Tu no ho sabràs però el maig del 97 en el disc NU estava recollint firmes davant del Poliorama perquè a les ràdios tinguessin l’obligació de posar el 25% de les cançons en català. En un moment que se’m van acabar els fulls vaig entrar al teatre a buscar-ne i tu estaves assajant, sol, dalt del escenari, i jo vaig aprofitar per sentar-me a ultima fila i tenir el privilegi que toquessis només per a mi un “pupurri” de cançons.

Moltés gracies per tot.

Encara no me llegit el document sobre circulació que afecta als vehicles de dos rodes, motos i bicicletes, sols sabia que podiem aparcar en aceres que entre la moto i la pared hi hagi 3 metres de distància. Avui un urbano en un cotxe camuflat, amb el seu to xulesc  ( rollo sheriff )i baixant del cotxe i em diu a mi i a un motorista que tenia al costat  :   A partir de demà ficarem multes  a les motos que aneu per el carril bus fent-vos una foto.

Amics motoristes esteu avisat.