Txewaka bloc

Ahir vaig anar a passejar amb la  Mireia pel Parc de Collserola, vam aparcar la Xusqueta al revolt de les monges ( si no m’equivoco ), vam creuar la carretera i agafarem el camí dels voluntaris a uns 400 metres al costat d’una petita àrea de descans vam veure un porc senglar. Els tres ens vam quedar quiets nosaltres perplexos de tenir un bitxo així a menys de 5 metres i ell suposo que volia comprovar si erem l’Astèrix i l’Obelix ( Perdona’m Mireia per fer aquesta comparativa, jo sóc l’Obelix 😀 ) al final el porc senglar va marxar. I nosaltres sorpresos i comentant la jugada vam pujar fins la font de Sant Ramon.

Ho sorprenent ve ara, retornant pel mateix camí veiem que davant nostre hi ha una parella amb dos nens d’uns 8 anys, els nens estaven jugant per la zona on em trobat el seglar feia mitja hora. De cop i volta el seglar apareix pel camí a menys de dos metres rera la senyora. I amb tota la meva precaució li dic – No t’espantis però rera teu tens un senglar. La senyora es gira i com qui veu un gatet recent nascut crida als seus nens perquè vegin el senglar i amb la cridòria d’histèrics dels nens i les corredisses el senglar marxar espantat entre la verdisa però acorralat entre nosaltres i la carretera. I apali la Mireia i jo vam digué de creuar el camí amb la incertesa del que pot fer un animal d’aquest estil acollonit.

Sabia que al parc de Collserola hi havia  Porcs sengalrs i que la gent els hi donava menjar, però trobar-te’ls tant a prop fa cosa i la reacció dels Kan Fanga duminguerus encara fa més por perquè algun dia hi haurà més d’un  SUSTU.

Dilluns vaig sentir a Catalunya Radio que l’entrevista del diumenge que hi havia a el País, que Zapatero havia llegit i elogiat el llibre “la piel fria” de l’Albert Sánchez Pinyol.

A mi em va sorprendre per que és un llibre que te 5 anys. Així que des d’aquí li vull dir al senyor Zapatero que ja pot llegir el segon llibre de la trilogia “ Pandora al Congo “ que ja te casi dos anys. Que es casí tant bo o més bo que el primer llibre.

Ara us vull explicar la meva història amb el llibre, jo farà 3 anys que el vaig llegir, però portava mig any ja mirant sí me’l comprava o no. M’agrada passejar per l’Fnac i sempre miro els llibres més venuts, les pel·lícules i els cd’s, i el llibre més venut era “ La pell freda” així més rera més, quan ja portava 4 mesos sent el llibre més venut se’m va passar pel cap fullejar-lo, veia que era una 5 edició, vaig llegir qui era l’Albert Sánchez Pinyol, vaig llegir el resum del llibre i el vaig deixar a l’expositor perquè no em feia gràcia. El més següent el llibre ja portava una faixa, que posava que el llibre s’havia traduït a 8 idiomes, i tot de frases, que deien que era “el Tolkien a la Catalana”, i de grans elogis ( com és normal en qualsevol faixa), el més següent el llibre ja era en castellà al costat un del altre però la sorpresa és que havia una nova faixa que deia que havia venut 65.000 llibres en català, vaig agafar-lo, vaig tornar a llegir el resum, el vaig fullejar i un altre cop el vaig deixar a l’expositor. Van passar un parell de mesos i vaig veure que portaven 13 edicions i vaig decidir comprar-me’l.

He de reconèixer que és un llibre de ciència ficció que m’ha atrapat des de la primera pagina i que he deixat a molta gent. Pels que heu llegit el llibre us recomano que llegiu un article de transversalweb que fa una breu comparativa entre la pell freda i el país del senyor zapatero i l’entorn. I pels que no heu llegit el llibre potser us anima a llegir-lo.

Ara fa una estona que estava pensant, ostres avui  aquestes hores estaria arribant a bcn i que ja hauria recorregut els 211km previstos. Però no genoll amb esginç i dies de calor a bcn.

L’ultima etapa per a mi va ser molt xula sobretot els 12 primers quilometres, veure sortir el sol, la tranquil·litat del paisatge, veure cigonyes planejar sobre teu, veure un conill de bosc sorprès de veure’m i sobretot tranquil·litat i silenci que només el trencaven el cant dels ocells, els altres 10 vaig trepitjar molta estona al costat del asfalt i els últims 8 van ser una odissea de dolor i de intentar arribar al final de l’etapa.

Coses que em van sorprendre

Un poblet molt petit anomenat San Nicolas que te cases tipus hobbit te com a mínim tres cases que estan dintre d’un muntanyi

Veure la Guardia Civil caminant  i amb cotxe per el camino ( això ma fet recordat que la primera república , si no m’equivoco va fundar la Guardia Civil per vigilar els trossos)

Entrar a Sahagún i ficava el “Cluny espanyol” algú sap de que va?

Y després de la quantitat de pintades que posaven, León autonomia ya  i 50.000 més diverses

Aquí teniu moltes de les fotos que vaig fer

Hola a tots quan tingui temps us explico tota L'Odissea, però aquest any el camino es va acabar el tercer dia un esginç lateral interior del genoll dret ma fet plegar del camino passar la revetlla amb la pota xunga i amb els papes

Gràcies per seguir-me i demà amb calma xixa i limona us explico com anat tot plegat

Hola família!!!!!

anècdotes per un tubo, primer de tota agrair a softcatalà que en terres estrangeres m'ajudi.

1 el tren ahir surt 15 minuts tard ( Renfe que raro )
2 el tren arriba a Palència puntual 7:29( serà pq es espanya?)
3 el primer tren que porta cap a fromista surt a les 10:20
4 el primer autobús o a les 7 o a les 12
5 un taxista em volia clavar 60 jeurus
6 Palència capital molt bonica i gent molt maca
7 un home al tren hem començat a parlar del romànic i de cop i volta em diu tu eres catalan? i jo he pensat apa que ara toca politica. Li dic si de Barcelona ( perdoneu-me sant roc però difícil d'explicar ) i ell em diu jo soy palmantino la tierra de hector amb veu solemne i jo li he dit muy buena tierra per treure-me'l de sobre.
8 per els que em digueu malalts avui he conegut dos pajaracus que els havien fet d'anada i estaven tornant (tranquils que no ho faré)
9 en un poble " cuyo nombre no quiero acordarme " tenien un carrer amb nom de "juan antonio primo de ribera" jue quina por.
10 he passat per tres pobles que L'Única cosa que es sentia era el cantar dels ocells
11 D'Aquí poc veure monges cantant si puc fujo forma part de l'espectacle del lloc on dormo avui
12 ja he fet 20km
13i de moment tot bé l'ungla del dit gros, i mis males
14 Xavi la motxilla 8,5 kilos tenint en compte que hi ha la camara dintre

una abraçada a tots i endavant les atxes

 Eip nois i noies!!! Demà al matí tornaré a estar caminant per les espanyes fent un tros del camino de santiago igual que l’any passat. La meva intenció és fer des de Fromista ( Palència ) i acabar a Ponferrada ( el Bierzo ) en total 211 quilòmetres en 7 dies. Igual que l’any passat la gent va voler seguir les meves peripècies durant el camí, doncs ja podreu seguir les peripècies i si els ordenadors tenen programes fotogràfics bons penjaré fotos a la galeria d’imatges i si no ja ho veureu quan torni que crearé la una galeria amb totes les fotos bones. Hi gent que diu que em falta un vull per tornar-me anar a fer una matada així, doncs si no canvia la truita de la meva vida durant dos estius més veureu al meu bloc “les aventures i desventures del camino” que és el que crec que falta per acabar l’aventura del camí Francès del camino de santiago. Apa ja us aniré informant.

Aquest cap de setmana ha sigut un cap de setmana cultural i intens divendres nit vaig anar a Sant Feliu del Llobregat al cultura viva a veure el grup valencià Al tall , dissabte vaig anar a veure i fotografiar la obra de Igor Mitoraj (si voleu veure la meva galeria d'imatges ),que està a Rambla Catalunya entre consell de cent i gran via, recomano a la gent que si passi es un plaer i una sensació estranya estar en un museu al carrer i les escultures valen molt la pena; la exposició està fins el dia 1 de juliol. Diumenge al matí vaig anar a veure al caixa fòrum una exposició fotogràfica de Lee Friedlander, un fotògraf que havia sentit parlar però no el coneixia apenes, per qui agradi la fotografia que trenca tota norma i que principalment el que fa es fotografia el que veu l'ull humà i no la típica foto model postal i molts reflexes. I al diumenge a la tarda castells.

Una de les coses que m'ha fet pensar es que la caixa està esta a totes bandes, des de que et lleves fins que te'n vas a dormir estàs pagant a la caixa ( repsol, caprabo, panrico, aigües de Barcelona, gas natural, autopista, ibusa, etc… etc… ect….) Està molt bé que la caixa fiqui l'art i la cultura per el poble quan qui ho hauria de fer serien els Ajuntaments. Però em de reflexionar que amb la quantitat impronunciable que guanya cada any de nosaltres aquesta entitat i que cada any van a guanyar més amb les futures hipoteques que venen, haurien de fer molt i molt més que això.

Hola blocaires i amics!!!!!! Fa un temps el meu cunyat va penjar un vídeo al youtube on jo surto fent el tonto per aconseguir una foto d’unes baques a la vall de Boi.  

Si em voleu veure fent més mil xorrades, per no variar i ma germana fent comentaris a les meves tonteries, per mi el millor es la part final que faig un pas de « xiquet de la calçada” pq casi em foto una hòstia.

  Apali aquesta vegada una tonteria al bloc.