Filed under: General
Ahir vaig anar a passejar amb la Mireia pel Parc de Collserola, vam aparcar la Xusqueta al revolt de les monges ( si no m’equivoco ), vam creuar la carretera i agafarem el camí dels voluntaris a uns 400 metres al costat d’una petita àrea de descans vam veure un porc senglar. Els tres ens vam quedar quiets nosaltres perplexos de tenir un bitxo així a menys de 5 metres i ell suposo que volia comprovar si erem l’Astèrix i l’Obelix ( Perdona’m Mireia per fer aquesta comparativa, jo sóc l’Obelix 😀 ) al final el porc senglar va marxar. I nosaltres sorpresos i comentant la jugada vam pujar fins la font de Sant Ramon.
Ho sorprenent ve ara, retornant pel mateix camí veiem que davant nostre hi ha una parella amb dos nens d’uns 8 anys, els nens estaven jugant per la zona on em trobat el seglar feia mitja hora. De cop i volta el seglar apareix pel camí a menys de dos metres rera la senyora. I amb tota la meva precaució li dic – No t’espantis però rera teu tens un senglar. La senyora es gira i com qui veu un gatet recent nascut crida als seus nens perquè vegin el senglar i amb la cridòria d’histèrics dels nens i les corredisses el senglar marxar espantat entre la verdisa però acorralat entre nosaltres i la carretera. I apali la Mireia i jo vam digué de creuar el camí amb la incertesa del que pot fer un animal d’aquest estil acollonit.
Sabia que al parc de Collserola hi havia Porcs sengalrs i que la gent els hi donava menjar, però trobar-te’ls tant a prop fa cosa i la reacció dels Kan Fanga duminguerus encara fa més por perquè algun dia hi haurà més d’un SUSTU.
5 Comments so far
Leave a comment
Leave a comment
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
Varitablement et fots un bon ensurt quan et creuàs amb un “bicharraco” d’aquest, i si el veus espantat son un centanar de Kilos en canal que poden embestir-te, i uns ullals no gaire petitonets…
I si, jo també me n’he trobat (no una,si no diverses vegades) i son uns animalons que imposen, tot compactes i musculats.
I fa temps que no el veig, peró cap a la Fonts de la Bulladera n’hi havia un, de gros i amb una taca blanquinosa a l’espatlla dreta, que quan et mirava de fit a fit… acollonia. I estic segur d’haver-ne’l trobat aquet mateix una vegada pel Coll de l’Estenalles, a Sant Llorenç, O sigui que el que demanen els ecologistes de Corredors Verds del Vallés, aquest bitxos ho tenen molt clar que existeixen, almenys en la pràctica.
Espero que tan tu, com la Mireia i la xusqueta esteu bé, només l’ensurt.
Malu 09.10.07 @ 3:31 pmEls porcs senglars del Parc de Collserola han abandonat l’ombra dels boscos.
A l’home urbà no el veuen com una amenaça, més aviat el relacionen amb una
font d’alimentació fàcil i no és gens estrany topar-nos amb ells.
Que hem de fer? Cal evitar facilitar-los de menjar, no podem tractar-los com
Francesc 09.10.07 @ 5:08 pma animals domèstics i extremar les precaucions davant la seva presència.
Edu, només faltaria que et trobessis un porc senglar ferit i famolenc a mig
camí, el final no seria gaire feliç.
Va fer més por la poca precaució que tenien akells “pijapins” que el pobre porquet que va sortir corrent en plan cómic quan ens va veure XD s’ha de tenir una mica de respecte, perque al cap i a la fi és un animal salvatge, no se sap mai com pot reaccionar si es sent envoltat. va ser una aventureta divertida 😛
pd. LOL l’Asterix és un aburrit jajaja prefereixo ser l’Obelix
Maria de les Trenes 09.10.07 @ 6:11 pmEl porc senglà, si el veus i ell et te “controlat” no és perillòs. La por la fa quan barreges persones amb criatures, gossos, etc. la barreja pot ser explosiva i algú pot prendre mal. Aquests “animalons” tenen molta força i ho tenen molt clar.
cani 09.10.07 @ 9:02 pmElls sempre pasen primer. I pasen.
S’hauria de educar a la gent. A ells no cal, van on troben menjar i es senten segurs.
UCrojz
Owuyghou 07.14.09 @ 1:45 pm