Can Winston

El dimarts, vaig anar al plenari, era el segon que hi anava. El vaig tornar a trobar aborrit, poc interessant i poc productiu.

Faré una llista del que em va agradar i el que no i també algunes propostes!

NO M’HA AGRADAT

No m’ha agradat que comencés amb un quart d’hora de retard, per esperar un conseller. Si no arriba, doncs no arriba… Que el plenari ja arriba prou tard…

No m’ha agradat l’excessiva durada del ple.

No m’ha agradat, el mal to en algunes discussions.

No m’ha agradat, les discussions per un tema que ja se sap que no es posaran d’acord i que es votarà diferent.

No m’ha agradat que les diapositives anessin a la seva bola, i les explicacions dels consellers a una altre. Excepte les grans explicacions del Carles Maggi (ho va intentar explicar el millor que podia, però tot era una mica complicat…)

No m’ha agradat que abans de cada intervenció s’hagi de dir, gràcies senyor president. Són 1,5 segons mutiplicat per les 87 vegades que es va dir (si no em vaig descomptar) són 2 minuts 10 segons i 5 dècimes de segon, que es podien estalviar.

No m’ha agradat, que la gent per aprofitar el temps que té per parlar, comenci a repetir la idea ja exposada.

M’HA AGRADAT

M’ha agradat la cara de l’Àlex cada cop que deia “Estic d’acord amb el PP”

M’ha agradat la proposta del Carles Agustí de muntar autocars, pagats des del Districte, per anar a veure les actuacions de la colla. Recordeu aquest any hi ha Concurs!!!

M’ha agradat els tocs d’humor que intentava posar el Sr. President, tot i que de vegades no els entenia.

M’ha agradat els comentaris del sector del públic on estava.

PROPOSTES:

Que hi hagi un venedor de crispetes, begudes i coses per l’estil. És injust que els consellers tinguin aigua (diria que era aigua, si fos vodka, el plenari hauria sigut més divertit) i la resta de persones no.

Canviar l’aigua dels consellers per vodka.

Mostra a la pantalla el temps restant que li queda a un conseller per parlar, i que vagi fent un compte enrera.

Veure a la pantalla els resultats de les votacions (com al parlament)

Premiar l’estalvi de temps per part dels consellers, qui no esgoti tot el temps que té per parlar, donar-li una mena de incentiu.

Que els consellers dinamitzin els seus parlaments, per exemple que cantin una cançó, fent un monòleg graciós, fent malabars… (una mica estil Polònia)

Evitar que cada portaveu hagi de parlar per donar i exposar el seu vot. Amb un si  o un no, crec que ja n’hi a prou.

Que el públic sigui més hooligan, més comentaris, aplaudiments, fer l’onada, xiular, animar, etc…. Però que callessin al moment de que els consellers parlessin (Com al tenis)

Que el Roger Amigó quan comenci a parlar digui “Des del grup d’Iniciativa Verd i Esquerra Unida i Alternativa creiem que…” (4 segons per 7 cops que ho va dir, ens estalviem 28 segons)

[Com podeu veure hi ha propostes serioses i altres que no tant, sobretot apliqueu les que no ho són tant]

Avui he pogut anar a visitar el refugi de la plaça del Diamant, gràcies a una visitat que ha organitzat la colla.

Mira que hi he passat cops per la plaça, però mai havia tingut la oportunitat d’anar-hi.

Realment és impressionant, veure el que van poder construir la gent de gràcia i tenint en compte els mitjans que tenien.

Llàstima que la humitat està començant a fe estralls al refugi. Quan el van tapiar van aconseguir que es fes l’efecte buit i que es conserves molt bé.

Però ara no para de baixar aigua per algunes parets, i alguna paret comença a degradar-se. I també per culpa de l’aigua no pots anar als passadissos centrals, que estan a més profunditats a causa que estan molt enfangats.

Malgrat això, ha estat una visita molt interessant.

Aquí teniu un seguit de fotos de l'homenatge a l'Albert, del dinar. Ja que no vaig poder entrar a la sala de plens perquè ja estava plena. Ens vam haver de conformar en seguir l'acta des del pati a través d'una tele.

Avui, per superar la ressaca de després de la festa de la Inauguració de les obres del CAT, he pres aquest super esmorzar.

A les 8 del matí estava a la Plaça de la Vila per ajudar als trabucaires a muntar les barricades per la representació de la Revolta de les Quintes.

Després de muntar-les m'han convidat al, ja famós, esmorzar dels trabucaires. M'han assegut a la taula amb les autoritats i hem anat degustant cansalada, ous ferrats, patates fregides, botifarra, xoriço i mongetes. Tot amanit amb un vi molt bo.

Després de l'esmorzar he ajudat a coordinar la representació. Els trabucaires no em feien massa cas i m'han deixat ben sort.

Aquí teniu un vídeo:

Siiii!!!

A principis de setmana ja corrien els primers rumors i resultats provisionals, deien que guanyàvem però per poc.

Aquest matí la noticia esperada des de fa temps ha arribat, si eren els resultats oficials!! Els vots afirmatius per canviar el nom i posar Plaça de la Vila (de Gràcia) gairabé doblen els negatius.

Demostrant en contra del que es deia des de Barcelona, que aquest no era el sentiment de la gent de la Vila de Gràcia.

Un sentiment de gran satisfacció, però amb un gust amarg.

Com m’hauria agradat que fossis aquí per poder veure aquest resultat.

Tu que va lluitar tant perquè la plaça es digués Plaça de la Vila, la Vila que tant estimaves.

Tu que em vas introduir en el “gracianisme”, em vas explicar el motius i em vas convertir amb un militant entusiasta d’aquesta causa. Amb un Independentista gracienc, com si no tingués prou amb Catalunya.

Tu que em vas explicar la història de la nostra Vila, des de la Revolta de les Quintes, fins a les batalletes polítiques i associatives d’abans d’ahir.

Tu que em vas ensenyar tants llocs per anar a dinar o a sopar. Que em vas descobrir que a part del Lucania i del bar del Cercle hi ha més mon.

Tu que et vas convertir amb un amic, socialista i amb més del doble d’anys que jo… però no tot és perfecte.

Tu que em vas demostrar que hi ha polítics diferents, que treballen per la gent i no esperen que la gent treballi per ells.

Tu que…..

Quantes coses et podria agrair…

Feia bastants dies que no anava a sopar al Lucania, com que sempre hi vaig després de l'assaig dels dimarts i fins ahir no els fèiem, no hi havia anat.

I avui mentre anava fent les meves coses, he pensat, mai he parlat en cap post del Lucania. Per tant avui toca parlan-ne. Faré una mica com l'Àlex, dient motius per anar al Lucania.

– Per fer les millors pizzes de la Vila de Gràcia (més bones, més variades i més originals)

– Perquè hi has d'anar a menjar com a mínim en parella (ja que la porció ideal és una pizza i mitja, tot i que menjant-ne dos tampoc passa res)

– Perquè és una pizeria molt castellera: Té dos fotos de castells, sempre posa publicitat al programa de Festa Major i sempre vent loteria de la colla.

– Perquè el Pere sempre ens mima molt.

– I perquè sinó on soparíem després de l'assaig del dimarts.

Si voleu anar a menjar-hi unes bones pizzes aneu-hi, però no els dimarts cap a les 11 de la nit, que sinó haurem de fer massa cua.

Com tot, el millor de Sant Medir ve al final.

Quan totes les colles baixen per Gran de Gràcia tirant tones i tones de caramels.

Cridant com un desesperat Volem xumets, volem palotes (que en català normatiu seria palots), peta zetas (que no en tinc ni idea com seria en català normatiu), nuvols, xupa xups, etc…

I després demanant a la gent que coneixes com el Roger, al Xurru, Cabestany, Isabel, Montse i companyia que et donguin caramels i et donen sacs plens de caramels.

I com no la típica lamina de caramels, barrejada amb embolcalls i altres coses a la sola de la sabata.

Sant Medir et fa tornar a ser un nen (si és que ja no ho som)

Si si, anar avui al matí per la vila era molt perillós.

Primer havies d'esquivar les caques dels cavalls i la massa de caramels aixafats.

I després havies d'esquivar les colles on tenies coneguts, per si no volies rebre un bombardeig de caramels. Com per exemple quan m'he trobat el Roger, la Montse i el Torres que m'han tirat un munt de caramels, mentre estava acorralat a un portal.

Després quan he anat a la plaça de l Vila i mentre entrava a l'Ajuntament he rebut una pluja de caramels per part de l'Àlex i de la Sandra.

Però tranquils avui al vespre arribarà la venjança 🙂

Avui he llegit aquesta noticia a El Periodico.

Segons la noticia, durant la passada Festa Major es van aplicar mesures per evitar el soroll com:

• Aparells de doble filtre per reduir el volum dels altaveus
• Redistribució dels altaveus
• Augmentar l'altura dels altaveus respecte el terra
• Aïllar les tarimes dels escenaris substituint la fusta per l'alumini i posant uns tacs de goma a les potes que sostenen les estructures.

Segons la noticia, la  Plaça de la Vila, o Plaça Rius i Taulet, tal com ho diuen ells, va ser un dels punts on es van aplicar aquestes mesures.

D'aquestes quatre mesures, com a molt es va aplicar l’últim, tot i que reconec que no m'hi vaig fixar.

Les altres tres no es van aplicar, ja que ningú em va dir res, i l'equip de so era el mateix que altres anys, amb la mateixa distribució. En cap moment cap tècnic ens va fer cap tipus de recomanació o ens va dir que poséssim algun filtre a l'equip de so.

Ahir al vespre després de tornar del Tanatori, vam anar a "celebrar" la castanyada.

Truita de patates, coca de racapta, saltxitxes, moniatos, castanyes, cervesa, moscatell i casalla. Una bona barreja, però tot molt bo.

En un moment vam fer el tipic brindis que es fa a qualsevol sopar.

El Miquel va proposar dedicar-li a l'Albert, em sembla que mai havia fet un brindis tant emotiu, només sentint el clics dels gots. 

Després vam estar una estoneta xerrant una mica, explicant anecdotes de Ports de la Selva, de la Colla, de sopars, dinars… i rient, una mica, que ja anava bé.

Una Castanyada inesperada….