Dissabte a la nit, després d’anar a fer unes cervesetes me’n vaig anar a dormir ben content escoltant el butlletí de les 3 o les 4, o potser era de les 5 de Catalunya Ràdio. Les primeres noticies era sobre el Referèndum que s’havia de celebrar al cap de poques hores en diversos municipis de Catalunya.

El diumenge al matí, després de fer una parada tècnica a Sant Feliu de Llobregat per omplir el dipòsit i recollir un altre ganàpia ens vam dirigir a Ullastrell.

Allà per tal d’animar a la gent a participar en el referèndum havien organitzat tot d’activitats per nens, paradetes amb productes tradicionals, els gegants feien balls i nosaltres anàvem a fer un taller per la canalla.

Durant les tres horetes que vàrem estar allà hi havia força presència de persones a la única urna que hi havia, fins i tot en alguns moments hi havia cua.

A la nit en veure la participació una petita decepció, tot i que està bé, uns 10 puntets més no hauria estat malament.

Però avui quan m’he despertat he començat a escoltar els retrets entre la coordinadora de plataformes amb algunes plataformes, discussions entre “líders” de les consultes.

Som ben tontos els catalans, que no veiem que si comencem a discutir el dia després de les consultes la noticia no serà la consulta sinó les discussions. No es poden aguantar les ganes de protagonisme, les ganes d’escalar a la política i les ganes de ser uns grans líders de masses??

Sempre hem de fer igual els catalans, sempre ens hem de discutir, desconfiar del paio del costat, dividir-nos i posar-nos traves a nosaltres mateixos?

D’aquesta manera continuarem durant molt temps com estem… i això ja els hi agrada a Castella, que si continuem d’aquesta manera mai ens considerant seriosament.

Vaig passar de la il·lusió i esperança que la gent començava a fer les coses unitariament a la tristesa en veure que tot continua igual.

Cada cop crec que aquell gag de la Vida de Brian sobre els disidents del Front Judaico Popular es van inspirar amb Catalunya.