Molts cops quan un amic t’explica un viatge o veus un documental de viatges surt la frases “Allà són molt hospitalaris”

Doncs aquest és el cas de Palestina, us podria posar molts exemples, però no deixarien de ser tòpics que es podrien llegir a una crònica de qualsevol viatge.

El que m’agradaria explicar va ser una de les grans contradiccions que vam viure allà:

Durant els set dies que la Brigada Castellera vam estar a Palestina ens van allotjar en un “Ressort” que tot i que encara no estava de tot acabat, no vaig acabar d’entendre si ja estava inaugurat o no.

Tot i que nosaltres no vam pagar res, no crec que la Xarxa d’Enllaç amb Palestina es gastes una fortuna amb nosaltres.

Però estar a un lloc on hi havia una de les poques piscines de Cijordània (no crec que n’hi hagi masses) sabent on estàs i com es viu al camp de refugiats que tens a pocs quilòmetres és xocant.

Aquest va ser un dels temes de conversa a les llargues sobretaules que fèiem a la nit quan tornàvem d’alguna ciutat Palestina.

Aquesta és una de les contradiccions que em vaig emportar d’aquelles terres. Com també la diferencia que hi havia entre les cases d’un assentament colon i les cases d’una població Palestines, separats per escassos quilometres.