Palestina II
Viatges setembre 10th, 2009La segona actuació que vam fer a Hebron va ser la que ens va impactar més, la que ens va fer pujar l’adrenalina, però també, siguem sincers, que en algun moment vam estar una mica acollonits.
Durant l’estada a Palestina els dies els dividíem de la següent manera: al matí tallers amb els nens, a la tarda visita a la ciutat on actuaríem i al vespre actuació.
A l’hora convinguda els dos mini busos ens van venir a buscar. Però vam convertir vehicles per a 18 persones a vehicles on hi cabien 25 o 26 persones, posant tamborets al passadís i seient tres persones on hi cabien dues.
El centre d’Hebron és un caos organitzat, ple de gent, parades, taxis, furgonetes, carretons… on tot els botiguers et donen el “Welcome to Hebron”. Un d’aquells caos que agraden contemplar, veient com la gent va amunt i avall, escoltant els crits, les botzines…
En Jamal, la Maria i el Mahmud ens van fer de guia durant la visita que vam fer per la ciutat antiga.
La Ciutat vella està controlada per 2000 soldats israelians, ja que 300 famílies de colons ultraortodoxos han ocupat el centre de la ciutat, fent fora als Palestins que hi vivien.
Si que et facin fora de casa ja és greu, els palestins han de suportar Check-Points al mig del carrer, carrers tancats i les “gracietes” del colons, que no tenen prou en ocupar les cases sinó que “putegen” els seus veïns. Com per exemple fent punteria amb armes de foc contra els dipòsits d’aigua que hi ha als terrats o tirant escombraries, runa, aigua bullent o àcids als carrers per on passen els palestins. Això ha obligat als habitants d’Hebron a posar reixes i teles per evitar que els hi caigui a sobre tot el que tiren.
La primera actuació la vam fer en una mena de fira que realitzaven perquè la gent pogués comprar tot el necessari per la tornada a l’escola. Allà vam descobrir que els xiulets és més que un aplaudiment, és a dir que si els hi ha agradat molt, entre aplaudiment i aplaudiment fan un xiulet.
Després de fer un te i fumar una shisha vam anar a una plaça d’Hebron, allà la gent estava acabant de mirar el “culebrot”, que tothom seguia amb passió, que n’aprengui el Cor. Quan va acabar ens vam enfaixar i ens vam preparar per l’actuació.
Cada cop estàvem envoltats de més gent, i com que la plaça estava una mica enclotada teníem la sensació que el públic ens queia a sobre.
Vam realitzar un parell de pilars de tres nets palestino-catalans (els segons i l’anxaneta eren palestins), un quatre de cinc net amb l’agulla i el moment àlgid va ser quan vam aixecar un pilar de quatre.
Quan en Jaume (que feia d’anxaneta) va desplegar la bandera Palestina la cridòria va ser impressionant. Jo que feia de baix em va semblar que queia el món a sobre. Just desmuntat el pilar van comeneçar a cridar i nosaltres ens vam afegir “Free, Free, Palestine”.
Era moment d’acabar l’actuació, però semblava que la gent en volia més, i era gairebé impossible sortir de la plaça a causa de la gent que hi havia el nostre voltant.
Entre els palestins de l’organització i la policia que havia fet de cordó durant l’actuació (val a dir que allà la policia no anava amb porres, sinó amb metrelletes) van obrir un passadís i vam poder arribar a les furgos que ens esperaven allà al costat.
Un cop tots a dalt, vam sortit cap a Bensahur (lloc on dormíem) escortat per un cotxe de la policia, amb la gent picant a la furgo i els cotxes tocant els clàxons. Realment com si fóssim estrelles de rock.
Una experiència impressionant i irrepetible.