Ahir va ser un dia mortal…. després de treballar 11 hores i quart seguides, dinant un entrepà mentre amb l’altre mà feia anar la camàra arribo al bar quan ja portem 30 minuts de partit. No queden cadires lliure, el Barça perd i estic mort.

A mesura que avancen els minuts, el pensament de vaia merda de dia va augmentant… però arriba el minut 92…

Sort que sóc jove i tinc el cor força bé, sinó em moro allà mateix d’un atac de cor…

Pot semblar una tonteria, però un putu gol t’alegre un dia de merda