/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;}

Avui fa un any que vas marxar.

 

Un any sense escoltar el fil musical del col·legi de periodistes… (l’hauran canviat?), mira que ens feien esperar per poder parlar amb tu.

 

Un any diferent… on hem sentit molts cops “això l’Albert segur que ho sabia”.

 

Un any sense cap sopar o dinars d’aquells ens passàvem estona xerrant.

 

Un any en que no has vingut al Concurs, però que ha anat millor que fa dos anys.

 

Un any sense xafardejar sobre tot el que passava a Gràcia.

 

Segurament avui tocaria fer un article sobre tu, parlant de tu, explicant tot el que tu has fet, però això segur que hi ha gent que escriu molt millor que jo i ho farà. Simplement avui serà un dia per pensar encara més en tu.

 

Per això deixo aquí un article que vaig escriure fa uns mesos.

 

Tu que va lluitar tant perquè la plaça es digués Plaça de la Vila, la Vila que tant estimaves.

Tu que em vas introduir en el “gracianisme”, em vas explicar el motius i em vas convertir amb un militant entusiasta d’aquesta causa. Amb un Independentista gracienc, com si no tingués prou amb Catalunya.

Tu que em vas explicar la història de la nostra Vila, des de la Revolta de les Quintes, fins a les batalletes polítiques i associatives d’abans d’ahir.

Tu que em vas ensenyar tants llocs per anar a dinar o a sopar. Que em vas descobrir que a part del Lucania i del bar del Cercle hi ha més mon.

Tu que et vas convertir amb un amic, socialista i amb més del doble d’anys que jo… però no tot és perfecte.

Tu que em vas demostrar que hi ha polítics diferents, que treballen per la gent i no esperen que la gent treballi per ells.

Tu que…..

Quantes coses et podria agrair…