Qui té preferència, aquell que fa temps que desenvolupa una activitat a un lloc determinat o aquell qui acaba d’arribar a aquell lloc i li molesta aquesta activitat.

Això es podia aplicar a les matinades, a la Festa Major, o a Gràcia.

Però avui he viscut un altre exemple, durant l’assaig de Ganàpies.

Des de temps immemorials (des de que jo vaig a Ganàpies i el meu desgastat cervell recorda) que quan plou anem a assajar al local d’hivern.

El local d’hivern està situat a 50 metres del local de Ganàpies (davant del bar de ciències, on hi ha la senyal dels ferrocarrils). Concretament està a l’esplanada coberta que hi ha al costat del bar.

Deu fer cosa d’un any, que allà han instal·lats un mòduls prefabricats que s’utilitzen com a despatxos.

Doncs avui, mentre estàvem assajant, han sortit dos personatges per la finestra i ens han dit que marxéssim d’allà perquè els molestàvem.

Perquè havíem de marxar? Si són ells que ens van ocupar el nostre espai?

Entre altres arguments ens han dit (això si sempre en castellà, no és que em molesti, però si em molesti que diguin CASTELLETS, no saben dir CASTELLS??):

–         Amb tant soroll no hi ha manera d’escriure res. CONTRAARGUMENT 1: Agafa el portàtil i ves al bosc. CONTRAARGUMENT 2: Les obres del costat, que t’inpedeixen poder mantenir una conversa normal no et molesten?

–         Si no marxeu haurem de marxar nosaltres. CONTRAARGUMENT 1: No teniu gana? Són les dues i pico i no esteu menjant? Aneu a dinar!! CONTRAARGUMENT 2: Doncs marxeu… no tindré mala consciència

–         Estem fent investigacions per la universitat. CONTRAARGUMENT 1: Uix!! Que important que sou!! Esteu gastant diners públics de manera correcte o esteu gastant diners fent estudis com els “Catalans els tenen més decantats cap a la dreta” o “El 40% dels catalans pixen asseguts”

Fins els collons, he acabat!! Per sort al cap de deu minuts de increpar-nos han marxat.