El dissabte passat vaig fer per primer cop de segon, amb els Castellers de la Vila de Gràcia. Ja ho havia fet molts altres cops amb els Ganàpies, però no és el mateix. Amb la meva colla i a Gràcia és molt diferent.

Sempre submergit en les profunditats de la pinya entre crosses, agulles i contraforts, i dissabte realment vaig flipar del soroll de la gent i dels flaixos de les moltissimes cameres digitals que hi havia a la plaça.

Quan estàs dins d’una pinya sents tot els sorolls esmorteïts i de vegades, depèn de com van el castell ni sens les gralles. En canvi allà dalt la sensació és molt diferent, ho sents tot (excepte el cap de colla) i si ho estàs fent per primer cop suposo que, com altres coses, és molt millor. Fins i tot pots respirar sense problemes

I si a sota, fent de baix, tens el paio que has hagut d’aguantar durant bastants assajos del quatre i als tres últims quatres de vuit, encara millor. Noooo, no sóc pas venjatiu! J

Ara toca tornar-me a submergí dins de la pinya i fer de baix. I espero poder fer de baix de molts castells de vuit aquesta temporada. Un cop en fas cinc, ja li agafes gustet i com a mínim n’hem de fer el doble. I això si, acompanyats de moltes torres de set!!! (Això d’estar de vacances em fa ser molt positiu i optimista!!!)

I gràcies per els qui em van donar aquesta oportunitat, tot i que no treu certa espina, però almenys la suavitza.

Parlant de baixos i castells, tinc pendent per publicar una estadística dels castells de la temporada passada i un escrit sobre els baixos. (Frase que equival al trailer d’una peli… PROXIMAMENT A CAN WINSTON….)

 

Jo sóc l'únic segon que no surt a la foto